GUIA PER FER DISSERTACIONS FILOSÒFIQUES

Una dissertació és un escrit on heu de defensar una idea o proposta, o resoldre un problema plantejat, mirant de cobrir les diverses vies de resolució del problema plantejat, i si s'escau formular la vostra aposta filosòfica, que ha de ser adequadament justificada. Sovint, el tema es proposa a partir d'una pregunta.

En general, la preparació d'una dissertació requereix un temps extra. Sobre el tema demanat (o escollit) cal recopilar informació a partir de les fonts utilitzades durant el curs (lectures, blog, apunts, etc.), a més d'altres llibres que trobeu en biblioteques, articles de premsa, webs, etc.

El procediment suposa seguir passos que hem donat en activitats anteriors:

1. Analitzar amb cura els conceptes implicats en el problema, trencar-los per veure com són per dintre, com estan fets, quins són els seus ingredients i les possibles contradiccions que hi hagi, problemes interns que no sempre són visibles. Esl conceptes no sempre estan muntats amb cura, correctament, sinó que pot haver-hi trampes amagades, o els ingredients no cobreixen totes les possibilitats.
2. Amb això ja tenim una millor base per considerar la nostra possible resposta i justificar-la adequadament.
3. Cal considerar pros i contres en la nostra argumentació, ja que ens implica assumir un concepte o els ingredients de què està compost. Hem de siposar que ens poden replicar.

A partir d'aquí cal iniciar la redacció amb una introducció per presentar el tema (què és, com es defineix en sentit general, quins són els elements principals del problema, quines idees no són part del problema); després heu de formular la vostra proposta i les alternatives que hi trobeu, considerant totes les objeccions que siguin adients (què passaria si..., o si no...) i la seva possible neutralització; i les conclusions derivades de la contrastació de la vostra proposta amb les alternatives.

Exemples de temes:

• A partir de les diferents teories sobre la realitat estudiades durant el curs, defensa si existeix o no la taula sobre la qual escrius ara mateix.
• Podem conèixer la realitat? O tota veritat és relativa?
• És racional creure en Déu?
• Creus que les accions humanes s'han de justificar moralment pel que són (fruit de la biologia, de la naturalesa, dels instints), o pel que haurien de ser (cultura, ètica, valors, ideals, etc.).
• Cal considerar la part irracional de la persona a l'hora de pensar la conducta humana?
• És necessari treballar per ser un ésser humà?
• Pot ser útil la filosofia?
• Què és una cultura i per què hi ha tanta diversitat cultural? És possible que hi hagi algun valor que sigui universal, és a dir, vàlid per a totes les cultures?
• Cal ser feliços, és obligatori ser feliç sempre?
• Quines diferències hi ha entre cos i ànima, matèria i esperit?
• Per ser lliures, de què ens hem d'alliberar (de les lleis, de Déu, de la moral, del treball, de l'educació rebuda...)?

EXEMPLE PRÀCTIC

Quina relació hi ha entre la política i la realitat?

Primer de tot caldria definir política i realitat. Podeu fer servir les diferents escoles filosòfiques tractades durant el curs, sense oblidar fer les referències pertinents. Després podeu fer un recull de les diferents postures sobre cada element del problema, comparar-les, establir relacions entre elles, trobar idees oposades, així com la conseqüència d'acceptar unes idees i rebutjar unes altres.

En aquest cas, les possibilitats argumentatives poden ser:

• La política pot servir per canviar la realitat, i ha de canviar-la per millorar-la.
• Les idees poden fer-se realitat si tenen un fonament racional, la realitat pot adaptar-se a les idees perquè també és racional. Només cal trobar la clau perquè tot encaixi.
• La realitat és com és i no pot ser alterada, de manera que la política només pot fer petites correccions sobre aquells aspectes de la realitat més fàcils de canviar, però no sobre aquells que constitueixen el seu nucli dur.
• La política només pot ser viable com a adaptació a la realitat, qualsevol intent de canviar-la esdevindrà un fracàs, la realitat es resisteix i sempre torna a implantar-se, ensorrant tot allò que vol implementar-se.
• De vegades cal ensorrar la realitat per construir-ne una de nova, que sigui millor.

Això són punts de partida de la reflexió que centrarà el treball. En podem agafar un i mirar de tocar totes les seves possibilitats de desenvolupament, és a dir, les conseqüències d'acceptar la idea sobre la realitat i la política sobre la qual és fonamenta qualsevol d'aquestes propostes. I cal que les posem totes a prova, assajar el què passaria si... Pot ser arribarem a alguna afirmació, una aposta filosòfica que podríem defensar. Una altra possibilitat és comparar les diferents postures i contrastar els seus pressupostos, i valorar quina s'ajusta millor al plantejament inicial, o al nostre gust. Recordeu que darrere de tota teoria filosòfica sol haver conviccions no tan filosòfiques, és a dir, creences.

Finalment cal escriure una mena de conclusió on es torni a formular la idea o relacions de idees que hem escollit i els arguments que hem fet servir per defensar la seva idoneïtat.