L'IDEALISME I ELS SEUS PROBLEMES, SEGONS RUSSELL

 

El capítol 4 d'Els problemes de la filosofia està dedicat a l’idealisme, alternativa del materialisme com a teoria de la realitat. Alternativa perquè:

• El materialisme no pot demostrar que hi ha quelcom fora de la nostra ment, un objecte material, un món d’objectes independents de nosaltres.
• El materialisme tampoc pot demostrar que aquest suposat món real d’objectes té una forma material que causa les dades dels sentits en les nostres ments.

De manera que els idealistes tenen una oportunitat de fer valer les seves propostes, a partir d’allò que és evident des de qualsevol punt de vista: les dades dels sentits, les aparences que se’ns presenten davant els nostres sentits i en la nostra ment. A partir d’aquí, postulen que:

• Allò real ha de ser mental.
• Només podem conèixer allò que és un contingut de la nostra ment.

Aquest postulat és coherent amb el fet indubtable de l’existència de les dades dels sentits, i amb el fet que no trobem cap raó per pensar que aquestes dades hagin de correspondre’s amb alguna cosa fora de la nostra ment, de tipus material. No obstant, aquestes dades dels sentits són el signe d’alguna cosa que existeix en la nostra ment, en forma d’idea (dades dels sentits), i que té una existència independent de nosaltres, que nosaltres no controlem (com recordava l’argument del gat de Russell).

D’altra banda, l’idealisme sembla absurd a qui no està acostumat a l’especulació filosòfica, però no ho és, és coherent amb les idees de punt de partida, no es contradictori, i el materialisme no pot demostrar el que proposa ni rebutjar l’idealisme com a evidentment absurd, perquè no ho és.

Per explicar tot això, Russell posa com a exemple la filosofia idealista de Berkeley (que no és el primer idealista de la història del pensament, ni tan sols el més important, però és de l’escola empirista i Russel se l’estima).

Per a Berkeley, el món és un conjunt d’idees en uns esperits, sota la coordinació de Déu (que garanteix que el gat existeix quan jo no el miro, perquè Déu sempre està mirant, és un observador infinit en el temps i l’espai), que és un altre esperit, i segons el principi formulat així: esse est percipi (ser consisteix a ser percebut).

Com arriba a aquestes conclusions?

• Berkeley prova que no podem suposar que les dades dels sentits siguin objectives o absolutament objectives, ja que només podem saber que estan en la nostra ment.
• Aleshores, només podem conèixer allò que està en la nostra ment, o allò que pugui estar en una altra ment.
• Aquests continguts mentals poden ser:
• Dades dels sentits
• Imatges (fruit de la imaginació, i a la vegada, fruit de les dades dels sentits)
• Records (fruit de la nosta memòria, i a la vegada, fruit de la nostra experiència, de les dades dels sentits)
• La qüestió és que les dades dels sentits tenen una característica: sembla que venen de fora de nosaltres. Per això Descartes les anomenava idees adventícies. Pensem en la taula, o en un arbre.
• Tot el que podem percebre de l’arbre són idees en la nostra ment (dades dels sentits que el materialisme no por demostrar que venen de fora, d’un objecte extern anomenat arbre però que mai no hem percebut com a tal).
• No hi ha cap fonament per suposar que hi ha alguna cosa més enllà de la imatge de l’arbre, de manera que podem afirmar sense caure en l’absurd que l’arbre existeix en tant que és percebut per una ment, i existeix en aquesta ment.
• En paraules de Berkeley: esse est percipi.
• Què passa amb l’arbre quan deixem de mirar-lo: doncs continua existint, la seva existència té una continuïtat encara que no el mirem, fins i tot encara que no hi hagi un altre ésser humà que el miri. I això passa perquè Déu percep l’arbre sempre i en tot moment, i garanteix aquesta continuïtat com a ésser percebut, és a dir, existent en una ment.
• Així que l’arbre real és un objecte (una percepció, un objecte mental) fora de nosaltres, independent de nosaltres perquè és sempre percebut per Déu. En algunes ocasions està en el nostre esperit, de manera que les nostres percepcions són participacions parcials en les percepcions de Déu.
• Per això és pot pensar que totes les persones que veuen l’arbre coincideixen perquè estan veient allò que Déu manté en una existència permanent.
• Aleshores, el món està constituït per:
• Déu, que és un esperit especial.
• Les altres ments, de les quals només conec la meva. Els altres éssers humans només són percepcions meves.
• Les percepcions que Déu comparteix amb mi i suposadament amb els altres.

Bé, fins aquí la formulació de l’idealisme de Berkeley, anomenat també subjectivista, perquè no deixa espai a un coneixement objectiu de res, ni tan sols de les qualitats primàries de les coses. Russell, tanmateix, troba alguns problemes en aquesta teoria, al voltant de la paraula idea i dels conceptes existir i estar en la ment.

• Existir no és el mateix que estar en una ment, dintre d’una ment.
• L’abre està en la ment en tant que el pensament de l’arbre, la idea d’arbre, es cosa de la ment, però això no és el mateix que dir  l’arbre està en el carrer.
• Les idees estan en la ment perquè són pensament, però la idea d’arbre no és el mateix que l’arbre, diu Russell.

Ara bé, recordem que Berkeley afirma que l’únic que sé de l’arbre és la meva idea d’arbre, mitjançant les dades dels sentits. Però això, que només puc conèixer l’arbre com a dades dels sentits, Berkeley vol que sigui la prova que implica que l’arbre només pot ser un objecte mental i no pot ser una altra cosa. Tanmateix, diu Russell, això és una fal·làcia, una confusió que intenta aclarir:

• Tenim l’objecte arbre, del qual rebem dades sensorials.
• Tenim l’acte mental d’apropiar-nos d’aquestes dades. És evident que aquest acte de captació o aprehensió de les dades, pel qual coneixem l’arbre, es produeix en la ment.

Però Berkeley creu que l’objecte arbre també s’inclou en la ment, quan no n’hi ha cap prova, l’arbre pot estar fora de la ment malgrat que les seves dades hagin de ser a dintre. Les coses conegudes estan en la ment quan són conegudes, però això no implica que hagin d’estar prèviament en la ment per poder ser conegudes. És a dir, l’arbre podria ser un objecte material fora de la nostra ment, davant la ment, però no necessàriament a dintre.

Això vol dir que Berkeley tampoc té proves contra el materialisme. L’arbre com a cosa, causa de les dades dels sentits, no pot ser conegut directament, però això no implica que no pugui existir, que no pugui ser real. Que l’arbre existeixi és una possibilitat que l’idealisme no ha pogut rebatre.