ELS LLENGUATGES ARTIFICIALS

Primer de tot hem de ve veure com és el llenguatge de les màquines, que s'anomena artificial perquè s'ha desenvolupat expressament per satisfer unes exigències determinades dintre d'un espai o comunitat lingüística orientada a un ús específic d'aquest llenguatge. Podem distingir entre:

• Llenguatges tècnics, amb termes estrictamente definits: mèdics, biològics, legals, filosòfics, sociològics, del món dels escacs, navals, etc.
• Llenguatges formals, reduïts a funcions entre termes, sense fer referència al món de l'experiència: àlgebra, programació informàtica, lògica (dels diversos tipus), en alguns casos binària (circuit obert/tancat), en altres difusa.

Aquests llenguatges artificials presenten aquestes característiques:

• Han de tenir una estructura lògica binària: principi de no contradicció. El discurs de la ciència no pot ser contradictori, sinó coherent, internament coherent.
• Però en alguns casos s'aplica el que es diu lògica difusa o de graus de pertinença, que permet generar programes adequats per prendre decisions. Exemple: una poma mossegada, és la mateixa poma que abans era sencera?
• Univocitat, no han de presentar ambivalències ni polisèmies.
• Predomini de les oracions protocolàries, és a dir, els enunciats que es formen d'acord amb criteris objectius, sotmesos al protocol d'un laboratori, i que descriuen una experiència concreta: la reacció entre la substància A i la substància B dóna com a resultat un compost que presenta un intens color vermell.

Podem preguntar-nos en quin sentit el llenguatge científic és artificial. Bé, és evident que totes les formes de llenguatge artificial estan fetes de llenguatge natural, perquè és l'únicque tenim com a punt de partida. Un llenguatge natural és aquell que aprenem de forma natural, és a dir, la llengua materna, o una segona llengua, etc. Se li diu natural en el sentit que l'aprenem de forma natural, assignant a les paraules els significats que els parlants els donen, és a dir, per convenció social impersonal, ja que no sabem com es va donar inicialment aquest significat a una paraula concreta.

A diferència d'aquests llenguatges naturals, els diferents llenguatges artificials, entre els quals trobem el científic, tenen com a base el llenguatge natural, però han incorporat elements semàntics i formals que no s'aprenen de forma natural, sinó que el seu significat ha estat donat en un moment concret i fins i tot per una persona o un grup de persones concretes: els llenguatges de programació, per exemple; els signes de la lògica, la notació algebraica, la notació química, la terminologia mèdica, etc.

Posem un exemple proper:

• La paraula gos designa un element del món que té unes característiques concretes que s'ajusten a les característiques generals que hi ha en el concepte gos. Ho sabem perquè en un moment de la nostra infantesa algú va assenyalar un gos i va dir gos. Els lingüistes saben la història de la paraula gos, és la ciència de l'etimologia, i ho podem saber gràcies als diccionaris etimològics. Però hi ha un moment en què es perd el fil, la pista. I ningú sap en quin moment va haver un primer gest assenyalant un gos i emetent una veu, segurament durant el paleolític. Però tot això és un procés natural en els éssers humans.
• Els científics classifiquen els objectes del món. Per a ells, un gos és quelcom més que un animalet de companyia o de treball. La ciència vol tenir una imatge dle món on els objectes del món estiguin en un lloc determinat, relacionat amb altres objectes del món semblants, en una mena d'arbre genealògic. El nom que s'assigna al gos en aquest arbre és canis vulgaris. Es diu canis perquè pertany a la família dels cànids, i vulgaris perquè és tracta del gos comú, que abasta totes les varietats de gos que els humans hem desenvolupat pel nostre compte, des que fa uns vint mil anys vam començar a viure junts (el que s'anomena simbiosi). Aquest nom, canis vulgaris, el va posar un científic concret, que va desenvolupar la nomenclatura de les espècies vives d'acord amb uns criteris concrets, racionals. Es deia Carl Linnaeus, era suec i va viure al segle XVIII, i és el pare de la taxonomia, la branca de la biologia que classifica els éssers vius en un complicat quadre de tipologies.

EXEMPLE DE LA CLASSIFICACIÓ DE LINNAEUS

Així que la ciencia ha construït el seu propi llenguatge, de forma artificial. Nosaltres no anem pel carrer assenyalant un gos i dient: mira, és un canis vulgaris!! Tampoc mirem el cel i diem:

Les meves estrelles preferides son alfa centauri, beta persei i eta carinae!!

Dir això en una conversa romàntica no és bona estratègia. Millor començar-la amb uns versos de Neruda: "la noche está estrellada...", fent servir un llenguatge natural.

Com és que algunes estrelles tenen noms naturals ("el gos", Algol, Sirius, Betelgeuse, etc.), que remeten a significats assignats històricament, com la paraula gos, però després els científics han creat uns noms diferents amb uns criteris que només coneixem si sabem alguna cosa d'astronomia?

Els llenguatges artificials aplicats a les màquines:

• Les seqüències de missatges són el resultat d'una programació.
• Permet una gran rapidesa en la transmissió d'informació.
• Potser les màquines poden imitar el llenguatge humà, però el programa informàtic i el disseny de la màquina són fruit de l'activitat humana.