ARISTÒTIL I LA TEORIA DE LES CAUSES

JOSEP PRADAS
Per què es produeixen els canvis?
El món d'Aristòtil no és el regne de la quietud de Plató, però tampoc és el cosmos en permanent fluir d'Heràclit., perquè:
l      L'estat natural de les coses és el repòs en el lloc que els correspon.
l      Sense causa prèvia no es produeix cap canvi.
l      Ni ha una dinàmica interna en la natura (aitíai) que dinamitza el món, que l'impulsa des de dintre seu a actualitzar les potencialitats de cada cosa:
Ø      L'impuls natural a ocupar el lloc natural (segons una jerarquia ascendent: terra, aigua, aire, foc i èter).
Ø      L'impuls de creixement dels organismes vius.
Per explicar el perquè dels canvis, Aristòtil estableix quatre causes:
l      Causa formal: a cosa adquireix una forma d'acord una la idea o llei (no accidental).
Ø      La idea que un escultor s'ha fet de com ha de ser la seva estàtua.
Ø      La forma com l'argila es pot transformar en totxo.
l      Causa material: segons la matèria subjacent d'una cosa.
Ø      L'argila és la causa material del totxo perquè determina quina serà la forma del totxo.
l      Causa eficient: és l'event que fa possible el procés de canvi.
Ø      L'escultor és la causa eficient de l'estàtua, qui colpeja el marbre amb el martell.
Ø      Problema: qui és la causa eficient dels processos biològics?
l      Causa final: és el propòsit del canvi. No es pot entendre el canvi sense tenir en compte la seva funció respecte de la cosa (sobre tot en l'àrea biològica).
Ø      La finalitat del totxo és construir edificis.
Ø      La finalitat de l'estàtua és l'embelliment del jardí.
Ø      La finalitat de l'adolescència és la formació de la persona adulta.


Comentarios

Publicar un comentario

Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

JOSEP PRADAS
El pensamiento platónico se desarrolla a lo largo de varias etapas, y sus obras pueden clasificarse según ese mismo esquema temático-cronológico. El orden cronológico se puede establecer a través de un análisis del estilo, del cual ha derivado una lista estilométrica, confeccionada bajo el criterio de que la fecha de un texto resulte menos incierta dentro del grupo de libros al que se asigna que entre los grupos diferentes. Este criterio permite a Popper, por ejemplo, colocar el Criton delante de la Apología , saltando las ordenaciones tradicionales, e incluso se dice que Laques  también estaría al principio de la lista (Popper, La sociedad abierta , cap. 3, nota 5). No obstante, aquí presentaremos la lista de las obras platónicas según la ordenación tradicional: 1. Diálogos socráticos   Entre 399 y 393 a. C., Platón escribe influenciado por la memoria de su maestro, Sócrates, muerto en 399. Son los llamados diálogos socráticos o menores, escritos fuera de Atenas y posible
ENTRADAS ANTERIORES

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

JOSEP PRADAS
Las ideas innatas son contenidos puros de la mente (sin la interferencia de los sentidos o la imaginación). Los contenidos puros son aquellos que no pueden ser fruto de los sentidos: alma, Dios, causa, sustancia, etc. Su origen no puede atribuirse a un principio externo al yo. Descartes otorga validez a tales conceptos puros desde el principio, ya que desconfía de los sentidos. Pero en el momento en que comienza a indagar en el interior de su mente y descubre tales contenidos, tampoco puede apoyarse en nada más que el cogito . La reflexión cartesiana no puede trascender el propio yo, de modo que esas ideas puras o innatas que Descartes encuentra en su mente de forma más o menos espontánea sólo pueden atribuirse a la propia razón, al pensamiento en sí mismo.  Así, pues, las ideas innatas son contenidos de la razón, forman parte del bagaje racional humano. Con ese bagaje no nos representamos imágenes sino que se nos hacen inteligibles objetos no imaginables, a los que Descartes llamará i
ENTRADAS ANTERIORES

BRANQUES DE LA FILOSOFIA

JOSEP PRADAS
l Història de la filosofia: l'activitat filosòfica no pot prescindir del coneixement de la seva pròpia història, perquè el pensament filosòfic és un cicle de problemes-solucions-problemes, i no pot deixar de referir-se al pensament dels altres en tant que els mateixos problemes dels antics ens preocupen ara, i les antigues solucions ens poden ajudar a pensar-ne de noves. l Metafísica: estudi del problema de la realitat, els primers principis i fonaments d'allò real, de l'ésser i del no-ésser, així com del problema de l'existència, quin és el sentit d'allò real, si és objectiu o merament subjectiu, si podem anar més enllà de la nostra ment. Tradicionalment es coneix com a  filosofia primera . El nom  metafísica  correspon al lloc que un filòsof grec va atorgar als llibres on Aristòtil s'ocupava d'aquesta disciplina, és a dir,  després de la física . è Ontologia: branca de la metafísica que estudia els ens, les coses que són. è Cosmologia: branca que
ENTRADAS ANTERIORES

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS

JOSEP PRADAS
Al investigar el origen de las ideas, y descubre que estas ideas pueden ser de tres tipos ( Med . III, pág. 134): Adventicias : derivadas de los sentidos, o sensaciones. Pueden ser simples o complejas. Son ideas que parece que nos llegan de fuera de nosotros (de ahí el nombre de adventicias). Sobre ellas Descartes ha lanzado la primera de sus dudas. Los empiristas, en cambio, considerarán que todos los contenidos de nuestra mente ha de provenir de ellas para ser válidos. A partir de las ideas mismas no se puede deducir que provengan de fuera de mi mente, se un mundo exterior, sino que esa es sólo una inclinación subjetiva que me lleva a creerlo ( Med . III, págs. 134-136 y VI, págs. 168-171; en VI considera que la veracidad del mundo exterior, de donde provienen las ideas adventicias, está garantizada por Dios, págs. 172-173). Facticias : derivadas de la asociación de ideas realizada por nuestra mente, a partir de la memoria y la imaginación. Son ideas complejas. Por ejemplo, la
ENTRADAS ANTERIORES