ARISTÒTIL I L'HYLEMORFISME

Per a Aristòtil, els éssers són un compost de matèria i forma.

Pel que fa a la matèria:

• És un substrat de la cosa, una massa informe que no aporta propietats a la cosa, però determina quines propietats pot tenir aquesta cosa, i quines altres no.
• La matèria és l'únic que té existència per sí, és una substància, amb atributs que canvien.
• El bronze no pot convertir-se en formiga, però sí que es pot esculpir una formiga amb bronze.
• La matèria és el subjecte del canvi, allò que no canvia. Els canvis són canvis de forma dintre d'una mateixa matèria, que roman immutable.
• Per entendre això, cal pensar que tot canvi és un procés des de la privació vers l'adquisició d'una forma determinada.
• La matèria és respecte de la cosa, allò que és l'or respecte de l'anell.

Pel que fa a la forma:

• La forma equival als diferents atributs de la matèria, tot allò que una mateixa matèria és en un moment determinat.
  • El vermell pot ser la propietat d'un objecte, un atribut, però no existeix amb independència dels objectes. Les formes (idees de Plató), només són propietats de les coses, no tenen realitat pròpia. Per a Aristòtil, les idees de Plató són llenguatge, abstraccions que descriuen la matèria en una forma determinada.
• La forma és el conjunt de propietats (essencials o accidentals) que s'atribueixen a una substància o matèria, i la fan pertànyer a una determinada classe de coses en un moment determinat.

Matèria i forma són inseparables, no es poden manifestar l'una sense l'altra: no podríem veure un grapat de matèria sense forma, sense les seves propietats, ni atributs deslligats de les coses. Per això es diu que la teoria de la realitat d'Aristòtil és un materialisme.