RESTES FÒSSILS DE L'EVOLUCIÓ HUMANA

Per seguir el rastre dels fòssils farem un esquema del que fins ara es coneix:

• Avantpassat desconegut, lligam entre els simis i els homínids, fa més de 5 milions d'anys.
• Australopithecus anamensis.
• Australopithecus afarensis: és la Lucy, fa entre 4 i 3 milions d'anys. Aquests éssers encara no són del tot humans, però ja caminen drets.
• Punt negre, lligam desconegut. No obstant, fixeu-vos que el crani del Australopithecus africanus és molt semblant a l'humà, ja ha perdut la cresta sagital tan característica dels australopithecus.
• Homo habilis: fa uns dos milions d'anys va aparèixer aquest primer exemplar del gènere homo, capaç de fabricar les primeres eines.
• Un altre punt negre, entre 2 i 1 milió d'anys.
• Homo ergaster, el primer gran antecessor dels humans, que apareix a l'Àfrica i des d'on s'expandeix fins a Europa i Àsia. Les branques evolutives d'aquest homo són la font de la resta de variants del gènere.
• Branca asiàtica: homo erectus
• Branca auropea: homo antecesor (Atapuerca), homo heidelbergensis i homo sapiens neanderthalensis
• Branca africana: homo sapiens sapiens, que s'expandirá arreu el món. Quan arribi a Europa i Àsia, es trobarà amb els descendents de les altres branques, que acabarà desplaçant i abocant a l'extinció malgrat algun període de coexistència i fins i tot hibridació.

Val a dir que les diferents variacions de l'evolució a partir de l'homo ergaster no s'han establert definitivament, perquè hi ha molts punt negres en el coneixement d'aquesta etapa final, per manca de lligams fòssils intermedis. El que es ben clar és que l'homo sapiens sapiens va desenvolupar-se a l'Àfrica, i que també va desplaçar-se més enllà, fins arribar a Europa, Àsia i després Amèrica, i que allà on anava es va trobar segurament amb altres poblacions que havien evolucionat en paral·lel a partir de les migracions de l'homo ergaster. L'expansió de l'homo sapiens sapiens a escala mundial va determinar l'establiment de varietats dintre de la mateixa espècie, que poden classificar-se sota el concepte de raça, concepte però força controvertit per l'ús que se n'ha fet. Més endavant aprofundirem en aquesta qüestió.

Hi ha indicis de cohabitació entre neanderthals i sapiens a Europa, entre fa 40 i 28 mil anys, data que marca l'extinció d'aquest cosí germà nostre. Fins i tot es parla de la possibilitat d'hibridació entre les dues espècies, tot i que és objecte de debat entre els especialistes. El que és del tot cert és que els humans estàvem millor adaptats als canvis climàtic i ambientals derivats de la fi de la glaciació, cosa que segurament va suposar la fi dels neanderthals, incapaços de competir amb els humans en la lluita per territori i menjar.

Per il·lustrar aquesta qüestió, recomanem la lectura d'un fragment del llibre de Víctor Gómez Pin, El hombre, un animal singular, on planteja les dificultats presents en la comprensió del procés evolutiu a partir de l'homo erectus.

El més important d'aquest text es pot resumir d'aquesta manera: 

1. Menció de la semblança de les relacions socials de l'homo erectus amb les dels humans actuals:
• Divisió sexual de les activitats (cacera, recol·leció, etc.).
• Pas d'un règim de poligàmia a un de monogàmia. Tanmateix, aquest punt és discutible a partir d'investigacions posteriors, que mostren que la monogàmia va ser molt més tardana, a partir del Neolític i el descobriment de l'agricultura. En aquest enllaç trobareu un article molt interessant sobre la qüestió: entrevista a Christopher Ryan (2012).
• Priorització del vincle familiar, reforçat per la continuada receptivitat sexual de la femella.
2. Les relacions socials i familiars de l'homo erectus són més complexes i afavoreixen l'aparició del llenguatge (tot i que molt més tard en el procés evolutiu).
3. De fet, és una gran incògnita el moment en què apareix el llenguatge entre els avantpassats dels humans.
4. El llenguatge i el pensament simbòlic són trets característics dels humans, i determinen la seva singularitat com a éssers vius. De fet, a partir del llenguatge és possible realitzar el pas des de l'agrupació d'animals (manada) fins a la formació de la societat humana, la cultura, la civitas.
5. Finalment, l'autor parla de la relació evolutiva entre els neanderthals i els humans actuals, atès que hi ha dificultats per establir definitivament els últims passos de la cadena evolutiva. Tanmateix, les característiques personals del neanderthal el fan semblar-se molt més als humans del que la llunyania evolutiva podria fer pensar.