ESPÈCIES I RACES

JOSEP PRADAS
El punt de partida és que no hi ha cap diferència essencial entres els éssers humans, i que les diferències que es consideren racials són només d'ordre secundari. Els humans pertanyem a l'espècie sapiens sapiens i som iguals en un 99,9 % del nostre mapa genètic (genoma), mentre que les diferències entre els individus suposen només un 0,1 %. Aquest conjunt de diferències és el que s'associa a diferències racials, com si fossin estructurals.
Les diferències entre les anomenades races són fruit de l'acumulació d'adaptacions durant molt de temps en poblacions humanes que s'han mantingut aïllades, sense barrejar-se amb altres Per això se'n diuen varietats geogràfiques. Són adaptacions que afecten a:

·        Estructura anatòmica
·        Color de la pell
·        Resistència a certes malalties
·        Feblesa davant altres malalties

En la mesura que aquestes varietats han estat incomunicades, s'ha mantingut una certa uniformitat de les seves característiques físiques (el fenotip), tot i que la diversitat genètica intra-racial és tan alta com la inter-racial. Recentment s'ha sabut que els europeus, fa uns 8000 anys, encara tenien la pell fosca. Han estat els canvis climàtics els causants de la diversitat racial, després estabilitzada en poblacions que s'han mantingut aïllades. Un posterior intercanvi genètic disoldria amb el pas del temps aquesta uniformitat de les característiques físiques de les poblacions humanes.

  • Aquests trets diferenciadors serveixen per classificar els humans en grans grups racials, cosa que en el passat ha estat subjecte a manipulacions per part dels científics.
  • Aquests classificació pot servir per conèixer millor els humans assumeix un sentit descriptiu, antropològic, però és perillosa si el coneixement s'instrumentalitza per discriminar poblacions senceres, fins al punt de sotmetre-les a l'extermini.
  • El perill del racisme és que fa passar per realitat quelcom que no ho és, perquè no podem parlar mai de races pures, ni hi ha cap prova de que cap raça sigui superior a les altres.


Comentarios

Publicar un comentario

Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

JOSEP PRADAS
El pensamiento platónico se desarrolla a lo largo de varias etapas, y sus obras pueden clasificarse según ese mismo esquema temático-cronológico. El orden cronológico se puede establecer a través de un análisis del estilo, del cual ha derivado una lista estilométrica, confeccionada bajo el criterio de que la fecha de un texto resulte menos incierta dentro del grupo de libros al que se asigna que entre los grupos diferentes. Este criterio permite a Popper, por ejemplo, colocar el Criton delante de la Apología , saltando las ordenaciones tradicionales, e incluso se dice que Laques  también estaría al principio de la lista (Popper, La sociedad abierta , cap. 3, nota 5). No obstante, aquí presentaremos la lista de las obras platónicas según la ordenación tradicional: 1. Diálogos socráticos   Entre 399 y 393 a. C., Platón escribe influenciado por la memoria de su maestro, Sócrates, muerto en 399. Son los llamados diálogos socráticos o menores, escritos fuera de Atenas y posible
ENTRADAS ANTERIORES

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

JOSEP PRADAS
Las ideas innatas son contenidos puros de la mente (sin la interferencia de los sentidos o la imaginación). Los contenidos puros son aquellos que no pueden ser fruto de los sentidos: alma, Dios, causa, sustancia, etc. Su origen no puede atribuirse a un principio externo al yo. Descartes otorga validez a tales conceptos puros desde el principio, ya que desconfía de los sentidos. Pero en el momento en que comienza a indagar en el interior de su mente y descubre tales contenidos, tampoco puede apoyarse en nada más que el cogito . La reflexión cartesiana no puede trascender el propio yo, de modo que esas ideas puras o innatas que Descartes encuentra en su mente de forma más o menos espontánea sólo pueden atribuirse a la propia razón, al pensamiento en sí mismo.  Así, pues, las ideas innatas son contenidos de la razón, forman parte del bagaje racional humano. Con ese bagaje no nos representamos imágenes sino que se nos hacen inteligibles objetos no imaginables, a los que Descartes llamará i
ENTRADAS ANTERIORES

BRANQUES DE LA FILOSOFIA

JOSEP PRADAS
l Història de la filosofia: l'activitat filosòfica no pot prescindir del coneixement de la seva pròpia història, perquè el pensament filosòfic és un cicle de problemes-solucions-problemes, i no pot deixar de referir-se al pensament dels altres en tant que els mateixos problemes dels antics ens preocupen ara, i les antigues solucions ens poden ajudar a pensar-ne de noves. l Metafísica: estudi del problema de la realitat, els primers principis i fonaments d'allò real, de l'ésser i del no-ésser, així com del problema de l'existència, quin és el sentit d'allò real, si és objectiu o merament subjectiu, si podem anar més enllà de la nostra ment. Tradicionalment es coneix com a  filosofia primera . El nom  metafísica  correspon al lloc que un filòsof grec va atorgar als llibres on Aristòtil s'ocupava d'aquesta disciplina, és a dir,  després de la física . è Ontologia: branca de la metafísica que estudia els ens, les coses que són. è Cosmologia: branca que
ENTRADAS ANTERIORES

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS

JOSEP PRADAS
Al investigar el origen de las ideas, y descubre que estas ideas pueden ser de tres tipos ( Med . III, pág. 134): Adventicias : derivadas de los sentidos, o sensaciones. Pueden ser simples o complejas. Son ideas que parece que nos llegan de fuera de nosotros (de ahí el nombre de adventicias). Sobre ellas Descartes ha lanzado la primera de sus dudas. Los empiristas, en cambio, considerarán que todos los contenidos de nuestra mente ha de provenir de ellas para ser válidos. A partir de las ideas mismas no se puede deducir que provengan de fuera de mi mente, se un mundo exterior, sino que esa es sólo una inclinación subjetiva que me lleva a creerlo ( Med . III, págs. 134-136 y VI, págs. 168-171; en VI considera que la veracidad del mundo exterior, de donde provienen las ideas adventicias, está garantizada por Dios, págs. 172-173). Facticias : derivadas de la asociación de ideas realizada por nuestra mente, a partir de la memoria y la imaginación. Son ideas complejas. Por ejemplo, la
ENTRADAS ANTERIORES