CANVI CULTURAL

Com es sabut, Internet, es va originar en un audaç pla ideat en la dècada dels seixanta pels guerrers tecnològics del Servei de Projectes d'Investigació Avançada del departament de Defensa dels EUA (Advance Research Projects Agency, el mític ARPA), per evitar la presa o destrucció soviètica de les comunicacions dels EUA en cas de guerra nuclear. En certa mesura va ser l'equivalent electrònic de les tàctiques maoistes de dispersió de forces de guerrilla al voltant d'un vast territori per oposar - se al poder d' un enemic amb versatilitat i coneixement del terreny. El resultat va ser una arquitectura de xarxa que, com volien els seus inventors, no podia ser controlada des de cap centre, composta per milers de xarxes informàtiques autònomes que tenen modes innombrables de connectar-se, sortejant les barreres electròniques. Arpanet, la xarxa establerta pel Departament de Defensa dels EUA, va acabar convertint-sese en la base d'una xarxa de comunicació global i horitzontal de milers de xarxes (és clar que limitada a una elit informàtica instruïda de prop de 20 milions d'usuaris a mitjans de la dècada dels 90, però el creixement de la qual és exponencial), de la que s'han apropiat individus i grups de tot el món per a tota classe de propòsits, bastant allunyats de les preocupacions d'una guerra freda ja inexistent. En efecte, va ser via Internet com el Subcomandant Marcos, cap dels "Zapatistas", es va comunicar amb el món i amb els mitjans (de comunicació) des de les profunditats de la selva Lacandona durant la seva retirada en febrer de 1995.

Manuel Castells, La Era de la información. Economia, sociedad y cultura. Vol. 1 La sociedad en red. Alianza Editorial. Pàgs. 32 i 33. Traduït del castellà.

Com veiem en l'exemple que ens ofereix el text, la cultura és un conjunt dinàmic. Innovacions tècniques, noves creences, tensions entre cultura i subcultura, nous elements normatius, conflictes intergrupals, tots aquests elements i altres fan que no existeixen cultures immòbils. Les cultures més rígides que no poden integrar els nous elements són les que tenen menys possibilitats de sobreviure com no sigui recorrent a l'aïllament. Les cultures més àgils, que semblen més vulnerables, són les que tenen més possibilitats de duració ja que tenen capacitat d'integrar els nous elements culturals.

El canvi cultural es produeix per diferents camins: difusió cultural, aculturació.

• Per dinamisme intern del grup, com a adaptació al medi en un moment concret. No hi ha intercanvi amb altres cultures, sino que les contradiccions internes en el grup generen canvis. Des d'una perspectiva funcionalista, les societats tendeixen a l'estabilitat basade en l'equilibri entre les forces internes; des d'un punt de vista dinàmic, (sociologia o antropologia dinàmiques), les societats tendenixen al canvi, al conflicte, perquè les forces internes solen generar contradiccions en el sistema.
• Difusió cultural és la transmissió de trets d'una cultura a una altra. No tots els processos de difusió tenen els mateixos efectes, per exemple la difusió de la cuina exòtica pot tenir com efecte la possibilitat d'acudir a diferents tipus de restaurants i no passar d'aquí, en canvi la difusió d'una religió, com en el seu moment va ser el cristianisme, va provocar canvis profunds allà a on va arribar.
• Assimilació és el resultat de la relació entre una cultura dominant i una dominada, que adopta les formes de la dominant i es disol en ella.
• L'aculturació es produeix quan dues cultures diferents entren en contacte i generen sincrèticament una nova realitat cultural, en la qual sovint els caràcters d'una d'elles poden ser dominants i els de l'altra poden sobreviure com a subcultures. Els canvis poden afectar a totes dues cultures o a una de sola, depenen de la permeabilitat de cadascuna, però en general és difícil que la cultura dominant no sigui afectada pel contacte amb la dominada. Poden afectar sobre aspectes menors d'una cultura (detalls, moda, tècniques) o a nivell de mentalitats, valors, etc. (canvis estructurals). La naturalesa del contacte entre dues cultures pot tenir diverses formes, segons sigui pacífic, forçat, violent, per la seva extensió (grups, classes, minories), duració, homogeni o heterogeni, espontani o planificat, suportat o desitjat. Com va dir Georges Balandier, l'aculturació no és generalment un procés equilibrat, sinó que cal comptar amb una cultura dominant i una altra dominada; Balandier va estudiar aquest fenomen durant el procés de descolonitrzació del països africans, després de la II Guerra Mundial. La difusió i l'assimilació poden ser moments del procés d'aculturació.
• Apropiació cultural o adopció de certs elements d'una cultura minoritària per part d'una cultura dominant. Per exemple, quan les classes altes adopten una moda pròpia de les classes baixes, per diferents raons (a Rio de Janeiro, per no ser identificats com a rics i passar desapercebuts; també pot passar que les elits adoptin determinats costums marginals per satisfer cert desig de marginalitat o simplement per destacar dintre del seu grup de pertinença).

En relació amb els processos anteriors estan les revolucions culturals, que defineixen l'aparició d'un element o complex en una cultura preexistent que produeix un canvi ràpid i radical, i una reestructuració del sistema social que tindrà repercussions impossibles de preveure. El text anterior ens dóna un exemple concret i actual de Revolució Cultural. En aquest cas la difusió de l'ús d'Internet.

El canvi cultural no pot identificar-se a priori amb progrés, el progrés es pot donar si com a conseqüència del canvi cultural es produeix un major grau de llibertat i respecte a la dignitat de les persones.