ETNOCENTRISME I RELATIVISME CULTURAL

L' etnocentrisme cultural, que el primer text vol posar de relleu, consisteix a considerar la pròpia cultura com la correcta o la més avançada i deixar-se influir pels prejudicis a l'hora de jutjar les altres cultures o els trets culturals aliens, que es tendeixen a considerar com inadequats, primitius i "curiosos". En realitat cada comunitat posseeix una imatge del món i un conjunts de valors propi i diferents d'altres, el que es considera correcte i adient en un lloc, pot ser considerat un crim en un altre i això és el que s'ha de tenir present.

El segon text tracta, pel que a nosaltres ens interessa, del contrast entre etnocentrisme i relativisme. El relativisme cultural vol dir que ens adonem que moral, ideologies, creences, costums i lleis depenen del lloc, la història, la gent i la tradició. Així i tot el relativisme cultural no pot ser absolut, existeix una natura humana bàsica amb valors que són reconeguts a tot arreu: l'assassinat, la traïció, el robatori i la mentida són en general condemnats. I els drets humans han de ser un punt de referència.

En conclusió s'accepta un relativisme metodològic que considera la conducta i la consciència com a producte en gran part de l'estructura social i de la cultura pròpies. Per una altra banda, estructura social i cultura s'haurien d'ajustar a les propietats bàsiques de la natura humana.