LA INSTITUCIÓ DE LA FAMÍLIA

Iniciem un estudi més detallat de la institució familiar. En totes les societats conegudes s'ha trobat algun tipus d'institució de parentiu, fins al punt que es considera que la família és una institució social universal, tot i que presenta múltiples formes segons el temps i el lloc (cultura) on es manifesta.

La família, en termes generals, assumeix certes funcions, tot i que aquestes funcions poden veure's desplaçades vers altres institucions, segons els canvis culturals i econòmics que pateixi una societat. Podem parlar de:

• Funció reproductiva
• Funció de socialització bàsica o inicial (aprenentatge de rols en pares, fills, etc.)
• Funció de suport social i afectiu
• Funció econòmica: consum, producció, propietat, etc.

Els canvis que algunes funcions familiars han patit es manifesten en les societats occidentals industrials, i en aquelles que han rebut la seva influència. Per exemple:

• Socialització bàsica: ha passat a tenir el centre de gravetat en l'escola infantil i primària, pel fet que els dipositaris d'aquesta funció, els pares, han de treballar i no se'n poden ocupar.
• Suport social: la gent gran ha estat desplaçada de la família extensa, que ara és nuclear, i acaba sota la cura de residències específiques, perquè la família nuclear no pot assumir aquesta funció.

Definicions

• Família: institució social que agrupa a individus en grups cooperatius encarregats de tenir i mantenir cura de les criatures. La família està basada en el parentiu, un vincle social estructurat per la sang (filiació biològica), l' adopció i el matrimoni. En el segle XX s'ha redefinit el concepte de família en aquest sentit: grup social format per dues o més persones, relacionades per lligams de sang, matrimoni o adopció i que, en general, viuen junts.
• Família d'origen: aquella en la qual es neix o s'és adoptat.
• Família de procreació: la que es forma, mitjançant el matrimoni o l'emparellament, amb la finalitat de tenir o adoptar fills.
• Matrimoni (en llatí: la condició de la maternitat): relació sancionada legalment que abasta cooperació econòmica, sexual i la cura de criatures, i que se suposa duradora. La parella de fet (sense distinció de sexes) obté la sanció legal allà on sigui reconeguda la seva legalitat, i és aleshores equivalent al matrimoni. En un sentit més antropològic, el matrimoni té una funció social predominant sobre la funció individual de la reproducció, perquè en el matrimoni és més important la funció de l'establiment de llaços de parentesc. Només en les societatd modernes en el matrimoni predomina la funció individual sobre la col·lectiva, però en les societats primitives és més fàcil veure el predomini de la funció col·lectiva (funció d'intercanvi i establiment d'aliances).
• Família d'elecció. Grup de persones amb o sense vincles legals o de sang, que es troben unides i desitgen definir-se com una família. Dues persones que s'uneixen i no tenen fills, són també una família, però deixen d'acomplir determinades funcions pròpies de la família amb fills.

Models familiars

• Família extensa: inclou pares, fills i altres familiars. Es diuen relacions consanguínies perquè engloben els que comparteixen la "mateixa sang". Era la forma tradicional de la família occidental abans de la revolució industrial; es manté com a model de família allà on es mantenen força arrelades les tradicions culturals agràries.
• Família nuclear: és una conseqüència de la industrialització, que provoca mobilitat regional i social. És la unitat familiar formada per pares i fills; també se li diu família conjugal. Al seu voltant s' ha generat una ideologia que la proposa com l'únic model familiar al voltant de la idea de matrimoni.
• Família monoparental: Formada generalment per un adult, generalment la mare, i els fills i filles. Les causes de l'establiment d'aquest model de família poden ser: fills concebuts fora d'una parella estable, absència d'un dels progenitors per mort o separació.
• Família reconstituïda: model familiar originat per la possibilitat del divorci legal, atès que després és possible també formar un nou nucli familiar amb els fills fruit de les anteriors relacions.

Pautes matrimonials

Son les normes culturals, en algun cas convertides en lleis, que determinen qui és o no apte pel matrimoni. En general, els individus que tenen un parentiu de sang directe no es consideren aptes pel matrimoni: germans i germanes, pares o mares i fills i filles. Hi ha hagut excepcions: les famílies reials d'Egipte. La prohibició de l’incest és bastant general, es considera universal. En algun cas és matrimoni entre determinats parents és especialment recomanat (entre cosins), i ha resultat útil a l' hora de conservar i augmentar patrimonis familiars.

• L'endogàmia prescriu el matrimoni entre persones de la mateixa categoria social o de la mateixa localitat, i en general del mateix grup d'afinitat. El matrimoni entre cosins seria un exemple d'endogàmia, o també entre membres d'una mateixa casta. És bastant general que hi hagi pressions perquè es triï una parella dels mateix estatus social o grup d'afinitat. L'endogàmia reforça les divisions socials ja que serveix d'element d'unió interna i de diferenciació externa.
• L'exogàmia prescriu o permet que el matrimoni tingui lloc amb una parella d'un altre grup d'afinitat, la prohibició de l'incest és un exemple d'exogàmia, però també el fet que sigui possible el matrimoni entre persones de diferent estatus social. L'exogàmia afavoreix les aliances entre individus de grups diferents i facilita la difusió d'elements culturals. Un exemple típic d'exogàmia és el matrimoni pautat en societats dualistes, allà on els membres de la comunitat estan repartits en dos grups o clans que mantenen relacions d'intercanvi (des de la cooperació fins a la guerra). En aquestes condicions de dualisme, els homes d'un dels grups han d'escollir esposa entre les dones de l'altre grup, de manera que las resta de les relacions entre els dos grups romandran condicionades per l'intercanvi matrimonial. Aquestes pautes s'han observat en societats primitives i tradicionals d'arreu el món. No obstant, això només passa quan una societat està ben delimitada per grups unilaterals o clans (Lévi-Strauss, Les estructures elementals del parentesc).

Endogàmia i exogàmia poden existir al mateix temps, es pot donar l'endogàmia en quant a grup d'afinitat, d'estatus, o de sang i l'exogàmia en quant a lloc de residència.

• La monogàmia: és una forma de matrimoni que uneix en exclusiva a dues persones, i és típica del món occidental. L'augment de les taxes de divorci i de nous matrimonis fan que la tendència actual sigui una forma de monogàmia successiva o seriada. Inclou algunes formes com ara: Levirat: quan la vídua ha de casar-se amb el següent germà del marit difunt. Practicat extensament en societats de l'Àfrica, Orient Mitjà i Extrem Orient. Permet perpetuar la descendència masculina. Sororat: quan el vidu ha de casar-se amb la següent germana de la dona difunta.
• La poligàmia: existeix junt amb la monogàmia, a diversos països d'Àfrica, Orient Mitjà, Índia, Vietnam, Tailàndia, Indonèsia i Malàisia.
  1. Si es tracta d'un home que té vàries dones es diu poligínia, i pot ser deguda a la manca d'homes en algun moment del passat degut a guerres o migracions, que la van fer útil, o bé a la necessitat d'aplegar mà d'obra pel treball de la terra en cultures agrícoles; també respon a un concepte patrimonial de dones i fills junt amb ramats en pobles nòmades. Per això es dóna en societats molt patriarcals.
  2. Si es tracta d'una dona amb diferents homes es diu poliàndria; aquesta és més escassa, i es practica a algunes zones del Tibet on l'agricultura és difícil i no convé dividir la terra. Els diferents marits treballen la terra i l'herència passa als fills que tenen amb una sola dona. També es dóna a la Polinèsia.
  3. Si es tracta de més d'un home i més d'una dona, estem parlant de la veritable poligàmia, la poligiàndria, o també matrimoni grupal, en el qual tots els membres de la unitat familiar comparteixen la responsabilitat vers els fills. Té una variació en el matrimoni trial (dos homes i una dona; dues dones i un home). Hi ha vestigis d'aquestes pràctiques en societats tradicionals o primitives, per exemple entre els caigang del Brasil, segons George Murdock (1897-1985), antropòleg americà. En l'actualitat, aquestes pràctiques s'han recuperat de la mà d'algunes comunes i sectes religioses, però sense reconeixement legal. El moviment poliamor també està vinculat a aquestes idees, però no sempre es canalitza en forma de vincle matrimonial.

La preferència actual per la monogàmia reflecteix el fet que mantenir diferents parelles i fills és en l'actualitat una càrrega econòmica, i a més homes i dones es troben en l'actualitat i en general en igualtat numèrica.

No s'ha de confondre la poligàmia amb la promiscuïtat sexual, l'intercanvi de parelles, l'amor lliure, etc., tot i que la promiscuïtat prehistòrica és un antecedent de les pràctiques actuals, i algunes formes primitives de matrimoni grupal també. Podríem dir que l'arcaic matrimoni grupal és el vincle amb la promiscuïtat prehistòrica, i que molts costums conservats per les societats modernes responen a aquelles pràctiques ancestrals. De fet, algunes pràctiques monogàmiques remeten sengons alguns autors a pràctiques ancestrals de matrimoni grupal. El modern levirat és una supervivència de l'antecedent primitiu anomenat poliàndria fraternal, pel qual una dona es casava amb un grup de germans, o la poligínia sororal, per la qual un home s'uneix en un sol matrimoni a dues o més germanes. és a dir, que ens podem remontar al matrimoni grupal: un grup de germans es casa amb un grup de germanes i poseeix les dones en comú (Frazer).

Des de l'etnologia tradicional s'associen aquests costums a la promiscuïtat primitiva (o llibertinatge primitiu, segons els etnòlegs més puritans). En general, totes les formes de poligàmia, particularment la poligínia, son indicadores de formes més antigues de matrimoni col·lectiu o grupal, o compartit, del qual l'ús dels acompanyants en la cerimònia moderna del matrimoni (dames d'honor, patges, amics del nuvi, etc.) és també un vestigi.

Aquestes pràctiques poligàmiques, algunes de les quals es poden trobar ja en èpoques prehistòriques, ara no formen part de l'estructura familiar, sinó en estadis previs a aquesta (festeig, flirteig, com a lubricant social) o simplement perquè la institució familiar ha deixar de ser atractiva per a algunes franges d'edat en les societats postindustrials.

Pautes residencials

• Patrilocalitat: la família viu amb la família del marit o a prop. S'associa amb pobles que tenen conflictes amb altres pobles veïns i que volen tenir els homes joves a prop per facilitar defensa i atac.
• Matrilocalitat: la parella viu amb la família de la muller o a prop. Es troba en pobles que tenen conflictes amb pobles allunyats, i on les dones han de passar temps soles i prefereixen les cases de la família d'origen.

En qualsevol cas, la pauta residencial pot venir marcada pel valor de l'herència, la residència es marca amb la família que ofereix l'herència o les condicions econòmiques més interessants.

• Neolocalitat: pròpia de les societats industrials, la parella marxa a viure pel seu compte sense tenir en compte proximitats familiars.

Pautes de descendència

La descendència és el sistema pel qual les societats decideixen el parentiu i en gran part la transmissió de l'herència.

• Patrilineal: la descendència es transmet pels homes, les criatures resten lligades a la família del pare i els fills mascles reben l'herència. És típica de societats tradicionals agrícoles i ramaderes, que valoren més els nens que les nenes.
• Matrilineal: la descendència es transmet per les dones i són les mares les que deixen l'herència a les filles. És freqüent en societats horticultores en les quals són les dones les que conreen les hortes.
• Bilateral: pròpia de les societats industrials en les quals el parentiu es construeix tant per part dels homes com de les dones i les criatures tenen parents materns i paterns.

Pautes d'autoritat

Històricament i fins fa poc també al món occidental, han predominat la monogàmia, la patrilocalitat i la descendència patrilineal. Per tant, la família ha estat i en gran part del món encara és, una institució patriarcal, on l'autoritat recau sobre el marit, que pren les decisions, tot i que esposes i mares poden tenir elevats graus d'autoritat.

Per contra, els models matriarcals reserven a les dones la capacitat per prendre decisions.

Fixem-nos que, entre nosaltres, les criatures acostumen a portar el cognom del pare, i fins fa molt poc era obligatori, i en molts casos encara es prefereixen els nens a les nenes.

Hi ha un model d'autoritat compartida, que s'implanta en les societats postindustrials, on pare i mare treballen, per la qual cosa la dona ha anat aconseguit un major equilibri amb l'home a l'hora de prendre decisions familiars.