KANT: LA UNITAT PURA DE LA CONSCIÈNCIA

Kant es refereix a la relació entre subjecte i objecte, és a dir, també, la relació entre experiència i realitat.

Els objectes són components dels coneixement. Fora del coneixement no hi ha res que es correspongui amb un objecte. No hi ha objectes independents de la facultat de la representació, a partir de la qual construïm tot coneixement, però no podem constatar cap realitat.

Quin és el problema que se'n deriva, d'això? Descartes ja ho va constatar: sospito que les representacions venen de fora de mi, perquè jo no les controlo i, a més, tenen un cert ordre, una regularitat. Per això sembla que hi hagi una realitat exterior, que es manifesta a través dels meus sentits.

Kant no accepta aquesta conclusió, una idea de realitat en si oposada al subjecte. Per a Kant, aquesta regularitat no és la manifestació de una realitat externa i independent, sinó que forma part del coneixement, és la manifestació de la forma humana de estructurar el coneixement, una exigència que ve de dintre del subjecte. L'ordre necessari, la regularitat natural, és una concordança amb el subjecte, en comptes de amb una suposada realitat externa i independent del subjecte.

La unitat de les representacions només pot ser una manifestació de la unitat formal de la consciència, diu Kant. És el resultat d'un concepte que unifica a priori la diversitat de les representacions. I aquest concepte reuneix en si la diversitat de les representacions en la unitat de la consciència, sense la qual no hi ha percepció. La idea de subjecte és, doncs, condició de possibilitat de totes les representacions, i és a priori, transcendental.