KANT: ESPAI, TEMPS I CAUSALITAT

JOSEP PRADAS

L'espai és una categoria transcendental de la intuïció: possibilita l'experiència, però no forma part de l'experiència, sinó que és un ingredient que posem nosaltres per percebre el món.
Nosaltres situem els objectes en unes coordenades (espai, temps) creades per nosaltres.
L'espai és una representació, però no forma part de l'experiència, sinó que és a priori, abans que l'experiència, és l'escenari de l'experiència, de les representacions dels sentits, condició de possibilitat dels fenòmens. En aquest sentit sembla una idea innata cartesiana, però només en tant que marc de coordenades matemàtiques.
No podem representar-nos l'absència d'espai, però sí l'absència d'objectes en l'espai.
L'espai no és un concepte racional, que es pugui definir racionalment, sinó que és una intuïció pura, una:
  • Unitat
  • Indivisible
  • Infinita
  • Continent d'una infinitud de representacions possibles
El temps és també una categoria de la intuïció.
La causalitat és una altra categoria, en aquest cas de l'enteniment.
Kant admet que la regularitat dels fets és pròpia de l'experiència, cosa que tots els empiristes sostenen en relació amb els objectes naturals. La diferència rau en què Kant pren la idea de regularitat necessària com una cosa a priori, prèvia a l'experiència, i que es situa en el subjecte, mai en l'objecte com a cosa en si o cosa real. De nou hem de considerar l'experiència com a font de coneixement humà però no com a referent d'una realitat objectiva.
Les lleis naturals mai no poden ser reconegudes en els objectes, sinó que són a priori, en relació amb una experiència possible dintre del que anomenen Natura. En aquesta experiència possible, a priori, tots els fets percebuts responen a una causa que els precedeix, i no pot ser d'una altra manera dintre del subjecte que percep el món d'objectes naturals. Així, la idea de causalitat (regularitat necessària) no és fruit de l'experiència sinó condició prèvia a tota possibilitat de l'experiència. És una categoria de l'enteniment.



Comentarios

Publicar un comentario

Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

JOSEP PRADAS
Las ideas innatas son contenidos puros de la mente (sin la interferencia de los sentidos o la imaginación). Los contenidos puros son aquellos que no pueden ser fruto de los sentidos: alma, Dios, causa, sustancia, etc. Su origen no puede atribuirse a un principio externo al yo. Descartes otorga validez a tales conceptos puros desde el principio, ya que desconfía de los sentidos. Pero en el momento en que comienza a indagar en el interior de su mente y descubre tales contenidos, tampoco puede apoyarse en nada más que el cogito . La reflexión cartesiana no puede trascender el propio yo, de modo que esas ideas puras o innatas que Descartes encuentra en su mente de forma más o menos espontánea sólo pueden atribuirse a la propia razón, al pensamiento en sí mismo. Así, pues, las ideas innatas son contenidos de la razón, forman parte del bagaje racional humano. Con ese bagaje no nos representamos imágenes sino que se hacen inteligibles objetos no imaginables, a los que Descartes llamará i
ENTRADAS ANTERIORES

KANT Y LA MENTIRA

JOSEP PRADAS
¿Mentir? iJamás! Así pues, la mentira, definida simplemente como declaración intencionadamente falsa dirigida a otro hombre, no necesita el complemento de que tenga que perjudicar a otro, como lo exigen los juristas para su definición [...]. Pues siempre perjudica a otro, que, aunque no sea otro hombre, sí es la humanidad en general, en cuanto que hace inutilizable la fuente de su derecho. Pero esa mentira bondadosa puede también resultar por accidente ( casus ) punible según las leyes civiles; mas lo que escapa a la penalidad por mera casualidad puede también ser juzgado como injusto por las leyes exteriores. Así, por ejemplo, si mediante una mentira tú has impedido obrar a alguien que se proponía cometer un asesinato, eres jurídicamente responsable de todas las consecuencias que puedan seguirse de ello. Pero si te has atenido estrictamente a la verdad, la justicia pública no puede hacerte nada, sea cual fuere la imprevista consecuencia de ello. En cambio, es posible que,
ENTRADAS ANTERIORES

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

JOSEP PRADAS
El pensamiento platónico se desarrolla a lo largo de varias etapas, y sus obras pueden clasificarse según ese mismo esquema temático-cronológico. El orden cronológico se puede establecer a través de un análisis del estilo, del cual ha derivado una lista estilométrica, confeccionada bajo el criterio de que la fecha de un texto resulte menos incierta dentro del grupo de libros al que se asigna que entre los grupos diferentes. Este criterio permite a Popper, por ejemplo, colocar el Criton delante de la Apología , saltando las ordenaciones tradicionales, e incluso se dice que Laques  también estaría al principio de la lista (Popper, La sociedad abierta , cap. 3, nota 5). No obstante, aquí presentaremos la lista de las obras platónicas según la ordenación tradicional: 1. Diálogos socráticos   Entre 399 y 393 a. C., Platón escribe influenciado por la memoria de su maestro, Sócrates, muerto en 399. Son los llamados diálogos socráticos o menores, escritos fuera de Atenas y posible
ENTRADAS ANTERIORES

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL

JOSEP PRADAS
Kant distingeix entre les coses bones i allò veritablement bo, i troba que només la bona voluntat és indiscutiblement allò bo, sense restriccions ni o objeccions. Totes les bones qualitats humanes poden conduir al mal si no van acompanyades de bona voluntat. La bona voluntat és bona per si mateixa, és bona simplement pel fet de voler, al marge d'allò que es pugui aconseguir o no. Si amb bona voluntat no aconseguim el que volem, el que queda té valor per si mateix, el fet de voler fer el bé, quelcom que val per si amb independència d'aconseguir fer el bé perquè altres circumstàncies ho hagin impedit. El concepte de bona voluntat va lligat al concepte de deure: es tracta de voler actuar per deure, pel deure d'actuar bé. En aquest punt, Kant estableix dos tipus d'accions: Aquelles que podem considerar bones pels seus resultats. Aquelles que tenen valor moral per si soles, perquè conjuguen la bona voluntat amb el deure. Què és el deure? No és allò pel
ENTRADAS ANTERIORES

LA MÁQUINA DE EXPERIENCIAS DE NOZICK

JOSEP PRADAS
Imagen
Experimento mental propuesto por Robert Nozick en su libro Anarquía, Estado y utopía , escrito en 1974. Es un texto político, y el experimento se da en un contexto de discusión sobre la validez de las tesis del utilitarismo y el hedonismo, en relación con el trato (o maltrato) humano hacia los animales. ¿Quién es Robert Nozick? Catedrático de Filosofía en Harvard, nada menos, y discípulo de Rawls, a quien critica su teoría del estado social distributivo de la riqueza. Su libro abre una línea de pensamiento muy afín a los neoliberales-neoconservadores que imperarán en Estados Unidos durante la presidencia de Ronald Reagan. Es el anarcocapitalismo . Esta postura va directamente contra el intervencionismo del Estado en la planificación y la regulación de los recursos económicos, papel atribuido al mercado; y sobre todo va contra la tarea redistributiva de la riqueza que el Estado del Bienestar se ha atribuido durante el siglo XX. Encaja, además, con la línea dura del co
ENTRADAS ANTERIORES