EL CONCEPTE DE ROL SOCIAL

Tota persona ocupa un estatus social determinat, que comporta el seguiment d'un rol o paper, és a dir, el conjunt de pautes, conductes o formes de comportament associades a cada estatus, conductes que s'esperen de la persona d'acord amb el seu estatus.

El rol és social, en tant que té un seguiment col·lectiu, compartit per tots els qui l'han d'exercir, i per tots aquells que interactuen amb aquesta persona que posseeix l'estatus corresponent. Un pacient ja compta amb determinades conductes del seu metge, ja se les espera. Per això els rols es poden estudiar científicament, perquè presenten certa uniformitat i una expectativa compartida per tots els membres de la societat. Aquestes formes de fer, de jugar el paper social, es poden manifestar de diverses formes:

• Accions
• Actituds visibles
• Deures (normes, regles de funcionament)
• Privilegis, drets (latents o manifestos)

Aquests continguts es posen en marxa sempre en relació amb els altres, és a dir, el rol de metge no es pot entendre sense el rol de pacient, el de director de banc sense el d'administratiu subordinat, el de professor sense el d'alumne, el de pare/mare sense el de fill/filla, etc.

L'aprenentatge dels rols forma part del procés de socialització, i està lligat als grups de pertinença i de referència. Els rols són interioritzats per la persona, els fa seus, però són un producte social, cultural. Tothom coneix el rol que s'ha d'exercir en un determinat escenari, i tothom espera veure'l executat per qui li pertoca. En reconèixer l'estatus d'un altre, hom espera unes determinades conductes associades a aquest estatus.

L'aprenentatge de pautes culturals i patrons de conducta sols és significatiu com a part del conjunt de rols que regulen les relacions socials dins un grup. Quan s'aprèn a fer de fill/a és en relació amb algun altre que fa de mare o de pare. Així, la socialització transmet conjunts de pautes de comportament organitzades dins dels rols que regulen el comportament del grup, per això els grups són els principals agents de la socialització. Perquè hi hagi un grup és necessari que un conjunt de persones estableixin una xarxa d'interaccions mútues, objectius comuns, sentiments, encara que no hi hagi una organització formal.

És a dins del grup on l'individu aprèn a desenvolupar un rol (o fixant-se en els rols del grup de referència, on encara no pertany); el grup espera del seus membres que acceptin un sistema de valors i una sèrie de conductes que permetin assolir els fins del grup.

• Els rols s'aprenen a partir de l'assoliment d'un determinat estatus.
• Són una construcció col·lectiva, relativa a una cultura concreta.
• Són producte de l'experiència col·lectiva, de la col·laboració de moltes persones al llarg del temps.
• Cada persona interioritza els aspectes particulars de cada rol, als quals s'ha d'acomodar o conformar (llevat que pretengui ser un outsider, com el Dr. House).
• Aquest procés d'acomodació no sempre és visible en la vida diària.

Els rols poden ser múltiples, d'acord amb la multiplicitat d'estatus que pot assolir qualsevol individu en una societat. Això pressuposa que cada persona és capaç d'assumir diferents rols d'acord amb els canvis d'escenari durant la seva vida diària: no ens comportem igual a casa que a l'escola, que entre els amics.

En aquests multiplicitat hi ha una jerarquia, que depèn directament de la jerarquia dels estatus a què estan associats els rols (de principal a secundari: director d'escola, professorat, alumnat).

Conflictes entre rols:

• Els conflictes intra-rol: apareixen quan en l'exercici d'un mateix rol es manifesten interessos contraris.
• Conflictes entre rols: quan un individu ha d'assumir diferents rols i, per tant, diferents responsabilitats. Això és molt propi de les societats industrials, més complexes que les tradicionals.
• Abandonament de rol: és el fet de deixar d'exercir un rol per diferents raons, de vegades de forma voluntària, per un procés de crítica vers el propi estatus social; de vegades per imposició (un acomiadament d'un alt càrrec d'una empresa, per exemple). En general, l'abandonament d'un rol suposa que l'individu pateix una certa resistència a deixar de seguir les conductes que hi anaven associades, lligades al rol perdut, i cal reaprendre a assumir les conductes lligades al nou rol assumit, si s'escau. Això por afectar a les relacions familiars.