EL GIR COPERNICÀ DE KANT

Kant considera els avenços de la ciència natural a partir de la Revolució científica: Bacon, Galileu, Newton. El més important és la idea d'experimentació, que no és el mateix que experiència. Hume no la va tenir present, només va parlar de recollir experiències i projectar el passat sobre el futur, considerant la nostra tendència natural a esperar la seva repetició.

Què és la experimentació? La raó ha de tractar la natura portant de la mà els principis segons els quals només poden considerar-se coma lleis aquells fenòmens (fets) concordants (descartant els que no ho són).

Experimentar és buscar en la natura segons el projecte previ, fer preguntes a la natura segons un pla previ, preguntar a la natura per verificar qüestions prèviament plantejades.

Kant constata que la ciència ja funciona així, des de Galileu i Newton, però està mancada de justificació metodològica des de la filosofia.

Problema, ja detectat per Hume: voler explicar els objectes (el món) des dels conceptes per establir lleis naturals necessàries i vàlides universalment, considerant queb els objectes mateixos ens han de mostrar aquesta necessitat universal (causalitat, per exemple). Hume ja va detectar que aquesta operació condueix al fracàs.

Aleshores, Kant proposa el gir copernicà: els objectes han de conformar-se al nostre coneixement, en comptes que el nostre coneixement hagi de reproduir les relacions entre conceptes.

Només d'aquesta manera potser serà possible establir un coneixement universal i necessari, abans que se'ns presenti una nova experiència. La comprensió dels objectes no funciona des dels objectes, sinó des de la naturalesa de la nostra intuïció, de manera que la intuïció determina des de dintre nostre la formació de la nostra experiència, construïm la nostra experiència.

Per entendre això cal admetre que un dels principals prejudicis de la filosofia occidental ha estat rebutjat per Kant: trenca la relació lògica-ontologia, sostinguda pel racionalisme des de l'època dels grecs:

• L'experiència és coneixement, però no necessàriament connectat amb la realitat.
• L'experiència està formada per les regles de la intuïció i l'enteniment, que estan en el subjecte, però no en els objectes.
• Les regles a priori són anteriors a tota experiència.
• Tots els objectes de l'experiència estan conformats a aquestes regles, que condicionen la formació de l'experiència.
• Només coneixem a priori de les coses allò que nosaltres mateixos projectem o posem en les coses.

Per a Kant, el coneixement desperta i comença en l'ordre temporal amb l'experiència, és a dir, els objectes activen la sensibilitat (representacions, dades dels sentits, impressions sensibles) i després l'enteniment (relacions entre les representacions, capacitat d'enllaçar, separar, etc.).

Fins aquí, no hi ha diferències amb Hume, però encara que el coneixement comenci amb l'experiència, per a Kant no tot el coneixement prové de l'experiència, sinó que l'enteniment també intervé, regulant les impressions sensibles.