PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

diumenge, 1 de juliol de 2018

INTRODUCCIÓ A L'ESCOLA DE MILET


A partir d'aquesta perspectiva per mirar el món (la connexió lògico-ontològica), els primers filòsofs varen iniciar la seva activitat. Tot sembla haver començat a Milet, capital colonial del sud de l'actual Turquia.
  • Ambient d'intercanvi comercial i prosperitat va afavorir el desenvolupament d'un pensament lliure de lligams mitològics i religiosos (no hi ha un llibre sagrat entre els grecs, cap ortodòxia a respectar o alterar).
  • Entre gent benestant, la possibilitat de dedicar l'oci al pensament especulatiu (sense objectius materials) es va donar, a la vegada que el comerç facilitava també la lliure circulació d'idees entre diversos pobles. No hi ha proves, però possiblement aquests primers filòsofs van ser gent acomodada, amb les necessitats materials cobertes.
  • Desconfiança en els relats mitològics, que no expliquen bé el món (la cartografia homèrica, per exemple, ja no satisfà als mariners).
Els naturalistes de Milet, aleshores, varen mirar el món en tant que natura (physis) a l'abast del coneixement humà (connexió lògico-ontològica). Es preguntaren de què està fet el món i com està organitzat, des de quin principis es regeixen els canvis naturals.
  • Van separar els problemes humans (i religiosos) dels naturals. La seva pregunta era: de què està fet el món? És una pregunta semblant a la que intenta respondre la mitologia, però els naturalistes de Milet van trobar una forma diferent de respondre: si ens preguntem per la naturalesa, la resposta no pot anar més enllà de la naturalesa. D'això se'n diu immanència.
  • Els naturalistes observen el canvi comptant amb la natura, i volen esbrinar si hi ha algun tipus de permanència que doni raó d'un ordre i unitat que desitgen trobar.
  • Volien esbrinar el problema de l'origen i l'essència (stofa) del món (cosmos), i varen fer cosmogonia i cosmologia amb propostes naturals i racionals, allunyades de mitologies.
  • Buscaven el principi generador i rector dels canvis que pateixen les coses (arkhé), per poder explicar perquè les coses són com són sense haver de recórrer a elements mitològics, perquè aquest arkhé ha de ser explicat com a causaforça interna de la natura. Sens dubte, aquesta estratègia naturalista, empírica, va posar les bases de la futura ciència occidental.
  • Els naturalistes de Milet constaten el problema del canvi (és una evidència natural, observable des de qualsevol perspectiva), però el van plantejar des de la necessitat de trobar explicacions en favor de la permanència. D'alguna manera desplacen el canvi perquè volen la permanència, sembla que o volen saber què és el canvi en si mateix. Però el problema tornarà a sortir. Per exemple, no es varen plantejar la qüestió del primer canvi: si el món és essencialment d'una sola forma (stofa), què ha passat i com perquè presenti tantes varietats de formes (els quatre elements), derivades de la primera segons diferents vies de transformació (arkhé). No necessitaven explicar un primer canvi, perquè pensaven que en la natura hi ha un principi automotriu: les onades de mar, el vent, etc. Això els fa pensar també que l'univers és un ésser animat, viu. I per això pensen també que la stofa és divina (però compte amb l'ús d'aquesta paraula, divina): vol dir que es situa al marge d'allò humà.

IMPORTANT

En aquest sentit, els filòsofs de Milet són els primers a completar el procés de pas del mite al logos, tot i que d'una forma restringida (que la història de la filosofia, des d'Aristòtil, ha heredat, però que podria ampliar-se a altres formes de logos no contemplades per Aristòtil, com ara les propostes del sofistes o la tragèdia, como a formes de representación de la realitat, en aquest cas, la realitat humana, que també és una manifestació de l'ésser). Segons aquesta forma restringida d'entendre el logos, els de Milat van aplicar una forma de racionalització basada en aplicar la idea de causa a l'explicació sobre l'origen de l'univers, de manera que els altres autors que no feien servir la idea de causa podien ser considerats, pels filòsofs, com a conreadors del mite, és a dir, una manera no racional d'interpretar la realitat (Antonio Alegre, "El paso del mito al logos", revista Mania, núm. 1, 1995, pág. 55).

Auto Cad Tutorials