FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

El pensament i el llenguatge no són el mateix, és evident que el pensament, en sentit ampli, és quelcom més complex, és el resultat de diverses funcions mentals, com ara la imaginació, la memòria, la percepció de les dades dels sentits, les emocions, etc. Tot això forma part dels nostres estats mentals i no tot això és llenguatge. De fet, segons pensa Piaget, el pensament té unes estructures tan primàries que no depenen del llenguatge, sinó d'estats interns de la persona i que són la base del progressiu desenvolupament i maduració de la persona, segons estadis que estan caracteritzats per lògiques diferents. Així que el llenguatge no és suficient per expressar el pensament, que està vinculat a processos molt més profunds que el propi fet lingüístic. El llenguatge, però, és un element vertebrador de tot allò que forma part del pensament: el llenguatge neix del pensament, però sense el llenguatge el pensament no es completa. La reflexió sobre tot allò que passa en la nostra ment

La principal característica del llenguatge humà és el seu component simbòlic, és a dir, que fem servir una mena de signes per referir-nos a coses, idees, sensacions, etc. La relació entre els signes que fem servir i allò a què es refereixen no és natural, sinó arbitrària i convencional. Per entendre això millor, anem a plantejar els conceptes implicats en aquest assumpte de forma progressiva. Primer de tot hem parlat de signes . Què és un signe? Signe: fenòmen susceptible d'evocar (assenyalar) un altre fenòmen, lingüístic o no, però amb intencionalitat comunicativa: tots els ésser humans comparteixen aquesta característica mental, la seva intencionalitat comunicativa, el voler dir, voler assenyalar, voler entendre el que reben com a missatge. La relació entre els dos fenòmens no és natural sinó convencional, és a dir, que hi ha un acord públic sobre la significació d'un signe, sobre allò que representa. En aquest sentit hi ha dos tipus de signes: els icònics

Quines implicacions pot tenir que els primats superiors puguin aprendre algun tipus de llenguatge semblant a l'humà? Compartim amb ells algunes estratègies d'aprenentatge, com ara la imitació, però són aquestes suficients per explicar el nostre aprenentatge del llenguatge? És a causa de la nostra relació evolutiva amb els primats que podem desenvolupar el llenguatge? Hi ha alguna diferència específica entre el llenguatge que han après aquests simis i el nostre llenguatge? Hi ha algun salt entre allò animal i allò humà, a efectes de llenguatge? Potser la millor manera d'esbrinar tot això sigui analitzant els elements que caracteritzen el llenguatge humà, i comparar-lo amb els sistemes de comunicació animal. És evident que els animals es comuniquen, i que aquesta funció és bàsica per a la seva supervivència. Es comuniquen entre sí (comunicació intraespecífica) i amb altres espècies, siguin competidores o siguin depredadores (comunicació interespecífica). Els human

La branca de la filosofia que s'ocupa dels problemes vinculats al llenguatge és la filosofia del llenguatge . Intenta respondre a preguntes que es van plantejar molt aviat en la història de la filosofia, fins i tot fora de l'àmbit occidental. Hom diu que fou Aristòtil el fundador de la reflexió filosòfica sobre el llenguatge, perquè va ser un sistematitzador d'idees i teories. Però la cosa ve d'abans: els sofistes van ser els primers entre els grecs que hi van pensar, també Sòcrates i després Plató. Però el gran desenvolupament de la filosofia del llenguatge és relativament recent, a partir de les aportacions de lingüistes com Saussure, les aportacions de lògics com Frege i Russell, i l'anomenat gir lingüístic que va engegar Wittgenstein a principis del segle XX i que encara condiciona tot el pensament contemporani. Una de les preguntes inicials, primerenca, amb la que va començar la filosofia del llenguatge, és aquesta: Per quin mecanisme les paraules t

SÈRIE DE VÍDEOS SOBRE FILOSOFIA DEL LLENGUATGE PENSADA PER A PRIMER DE BATXILLERAT Introducció Llenguatge humà, comunicació animal L'univers simbòlic 1 L'univers simbòlic 2 Pensament i llenguatge 1 Pensament i llenguatge 2 El llenguatge de les màquines El llenguatge de les màquines (continuació)

Para ilustrar esta singularidad plenamente humana, Gómez Pin cita a Émile Benveniste, un lingüista francés que advirtió del peligro de confundir el lenguaje humano con los códigos de señales que usan algunos animales. Esta confusión es la que lleva a algunos etólogos a pensar que hay por ejemplo un  lenguaje de las abejas , cuando en realidad las abejas sólo usan señales codificadas para comunicar determinadas instrucciones, y lo hacen de una forma programada genéticamente que no pueden alterar.  A este respecto, el texto de Benveniste es esclarecedor: Aplicada al mundo animal, la noción de lenguaje sólo se usa por un abuso terminológico. Es sabido que ha sido imposible hasta la fecha establecer que los animales disponen, ya sea de forma rudimentaria, de un modo de expresión que tenga las características y las funciones del lenguaje humano [...]. Las condiciones fundamentales de una comunicación cabalmente lingüística se revelan ausentes incluso en el mundo

ARTÍCULOS DE ESTER ASTUDILLO  EN MASTICADORES Inteligencia natural vs inteligencia artificial  1ª parte (marzo de 2020) Inteligencia natural vs inteligencia artificial  2ª parte (abril de 2020)

MES APUNTS SOBRE WASHOE, PER MARVIN HARRIS Els investigadors han descobert certs casos d'estratègies culturals entre els ximpanzés: Washoe, una femella de ximpanzé, va aprendre 160 signes estandarditzats del llenguatge de signes americans. Washoe va ser capaç d' utilitzar aquests signes d' una manera productiva. Primer va aprendre el signe d'obert amb una porta concreta, i després va ampliar espontàniament el seu ús més enllà del context inicial d' ensinistrament, primer a totes les portes tancades i, a continuació, a recipients tancats tals com frigorífics, calaixos, carteres, caixes i pots. Quan Susan, una ajudant d'investigació, va trepitjar la nina de Washoe, aquesta va trobar moltes maneres de dir-li el que pensava: A dalt Susan; Susan a dalt; meu, si us plau, a dalt; dóna'm bebè; si us plau sabata; més meu; a dalt si us plau; Si us plau, a dalt; més a dalt; bebè a baix, sabata a dalt; bebè a dalt; si us plau, puja ... (Harris, Marvin, Antropolog

ARTICLE DE FÈLIX PARDO A LA REVISTA MALARRASSA Què hi ha de filosofia en la pandèmia del coronavirus?  (1) Què hi ha de filosofia... ? (2) Què hi ha de filosofia...?  (i 3) Versión castellana en KAOSENLARED

Esta entrada no está dedicada a los amantes de la sopa de murciélago, sino al famoso artículo de Thomas Nagel, publicado en 1974 y que aún hoy sirve de referencia en todos los estudios y reflexiones sobre el problema de la conciencia con elemento distintivo del ser humano frente a la materia, a la máquina, al robot. Texto original:  What Is It Like to Be a Bat? Traducción al castellano:  ¿Qué se siente siendo un murciélago?

SÈRIE DE VÍDEOS DEDICATS A STUART MILL,  SEGUINT AMB EL CONFINAMENT PEL CORONAVIRUS INTRODUCCIÓ POLÍTICA: LA LLIBERTAT ÈTICA: UTILITARISME (1) ÈTICA: UTILITARISME (y 2)

Experimento mental propuesto por Robert Nozick en su libro Anarquía, Estado y utopía , escrito en 1974. Es un texto político, y el experimento se da en un contexto de discusión sobre la validez de las tesis del utilitarismo y el hedonismo, en relación con el trato (o maltrato) humano hacia los animales. ¿Quién es Robert Nozick? Catedrático de Filosofía en Harvard, nada menos, y discípulo de Rawls, a quien critica su teoría del estado social distributivo de la riqueza. Su libro abre una línea de pensamiento muy afín a los neoliberales-neoconservadores que imperarán en Estados Unidos durante la presidencia de Ronald Reagan. Es el anarcocapitalismo . Esta postura va directamente contra el intervencionismo del Estado en la planificación y la regulación de los recursos económicos, papel atribuido al mercado; y sobre todo va contra la tarea redistributiva de la riqueza que el Estado del Bienestar se ha atribuido durante el siglo XX. Encaja, además, con la línea dura del co

CUANDO LA FÍSICA SE ENSEÑABA A PELO Entrevista al físico (y algunas cosas más) Roger Penrose (1931), realizada en 1996, a cargo de Óscar García Prada y publicada en La Gaceta (revista del Departamento de Matemáticas de la U. Autónoma de Madrid). Un extracto de la misma se publicó en la revista Lateral , en el número de junio de 1999, al que dedicaremos otra entrada. En este enlace permanente:  entrevista .

Copia del pdf que circula por la red, con la reflexión de algunas figuras del pensamiento actual acerca de la pandemia del coronavirus. En este enlace:  Sopa de Wuhan Y el complemento:  La fiebre