Entradas

Mostrando entradas de diciembre, 2017

ANAXÍMENES Y EL ALMA COMO ALIENTO

Anaxímenes compara el aire cósmico, como esencia de todas las cosas, con el concepto de pneuma  o aliento, es decir, una de las primitivas ideas sobre el alma, asociada a la fuente de la vida. Por lo visto, esta idea primitiva le pudo servir para considerar al aire como origen de todas las cosas. Aecio I, 3, 4 (frag. 163 de Kirk & Raven): "Y así como nuestra alma, que es aire, dice [Anaxímenes], nos mantiene unidos, de la misma manera el viento (o aliento) envuelve a todo el mundo." Es una concepción arcaica que Anaxímenes recoge, pero hay razones filológicas para dudar de la interpretación que hace el doxógrafo Aecio, demasiado moderna . Kirk  Raven sugieren que hay que equiparar el aire como esencia tanto en relación con la materia humana como en relación con la materia del mundo, de modo que sería mejor interpretar el texto así: "el aire nos mantiene unidos desde dentro, y al mundo desde fuera". El mundo, aquí, es como un hombre o un animal a escala

UNA REFLEXIÓN SOBRE LA UNIVERSIDAD

Pitágoras fue el primero en erigir una ciudadela verdaderamente corporativa, que será la simiente de lo que luego habrá de conocerse como ‘universidad’, con todas las virtudes y los defectos que la caracterizan, entre la erudición y el sectarismo. La ciudadela de Pitágoras fue fortaleza, prisión y recinto sacro a la vez, y las universidades también han desarrollado esos tres papeles a lo largo de su historia, en ocasiones simultáneamente. Sólo hay que recordar el ofrecimiento de la Universidad de Heidelberg a Spinoza, que el filósofo declinó para permanecer libre y ajeno a los dictados de los jerarcas. De hecho, desde sus inicios las universidades nunca quedaron exentas de vigilancia externa, y aún hoy sería discutible el grado de flexibilidad o disensión interna que se permite a quienes habitan el interior de sus claustros protectores. Como dice Arendt, con cierto escepticismo, "las universidades no podrían sobrevivir si desaparecieran el distanciamiento intelectual y la desint

CARL ROGERS (1902-1987)

Imagen
La seva importància en la psicologia humanista radica en la introducció d'un nou mètode de pràctica clínica, l'anomenada teràpia centrada en el client . Considerava que qualsevol pacient és capaç de recuperar la seva salut psíquica per si sol (com Freud), i per aconseguir-ho només calia donar-li confiança en ell mateix, segons el mètode de deixar-lo parlar i preguntar només a partir de la informació donada. En relació amb la teoria de Maslow, que comparteix, afegeix que l'autorealització ha d'entendre's més aviat com a procés que com a resultat, que és quelcom que s'aconsegueix constantment si es donen les condicions òptimes.

ABRAHAM MASLOW (1908-1970)

Imagen
Psicòleg interessat en el tema de la motivació i la personalitat. Per a ell, els éssers humans tenen una sèrie de necessitats que cal satisfer en una escala d'exigència fins a arribar a l'autorealització de la persona (una mena de realització del seus potencials o capacitats personals, en un sentit que Aristòtil acceptaria). En aquest sentit, Maslow estableix una piràmide, una organització jeràrquica dels motius humans (el que ens mou a actuar), on l'autorealització ocupa el punt més alt. Les quatre necessitats inferiors són aquelles que exigeixen una satisfacció primària, satisfan una mena de necessitats de carència , que condiciona les següents: no em preocupa la meva autoestima si em persegueix un lleó, però arriscaré la meva seguretat per buscar menjar. La necessitat superior és anomenada de creixement . Segons Maslow, només un 1% de la població satisfà la necessitat de l'autorrealització, la resta dels humans es troben en algun punt més baix de la p

GORDON ALLPORT (1897-1967)

Imagen
Planteja una alternativa no freudiana a la teoria de la personalitat (com es configura la personalitat). Per a Allport, només els neuròtics estan dominats per les forces de l'inconscient, i només ells responen bé a la teoria psicoanalítica de la personalitat. Les persones sanes són diferents, i el que fa Freud és extrapolar el coneixement derivat de l'estudi dels neuròtics a la resta de la població. Per a Allport, les experiències infantils no necessariament condicionen la nostra vida adulta, la personalitat està sotmesa a una evolució relacionada amb les circumstàncies de cada moment. La personalitat humana és dinàmica. Per a Allport, la part central de la personalitat és el propium , una instància molt semblant al Jo freudià, però més autònoma i independent de pressions inconscients. Allò que ens fa éssers individuals i únics forma part del propium , que evoluciona a partir de les relacions establertes desde la infantesa fins l'adolescència. Allport reconeix l

ANIMISMO EN TALES DE MILETO

La concepción del alma en tales es cercana a un animismo prefilosófico, más elaborado que el animismo primitivo y vinculado a la concepción del alma como humedad natural  (Aecio, I 7, fragmento 95 de Kirk & Raven. Su concepción responde a la idea de que el mundo está de algún modo vivo y experimenta un cambio espontáneo, natural, como un organismo vivo (hilozoísmo). Algunos fragmentos apoyan esta interpretación: "Y algunos afirman que [el alma] está mezclada en el todo [universo], por lo que tal vez Tales creyó que también todas las cosas están llenas de dioses" (Aristóteles, De anima  411 a 7). "Parece que también Tales, a juzgar por lo que cuentan, supuso que el alma era algo cinético [movimiento], si es que afirmó que la piedra [magnética] posee alma porque mueve el hierro" (Aristóteles, De anima  405 a 19). "Algunos pensadores menos rigurosos, como Hipón, declararon que el alma era de agua. Esta creencia parece tener su origen en el he

ERIS, DIOSA DE LA DISCORDIA

Imagen
Eris (Discordia entre los romanos), es hija de Nyx (Noche) y hermana de Ares (Marte romano). Hay que tener en cuenta que Nyx es una divinidad de la segunda diferenciación, es decir, situada en niveles cosmogónicos y teogónicos primarios.  Eris es diosa de la lucha, la disensión, la contienda, el desacuerdo; como su hermano, que es dios de la guerra; la encontaremos en el vestíbulo del Averno, junto a Ares y Euménides (Furias o Erinias, divinidades infernales encargadas de ejecutar la sentencia de los jueces sobre aquellas almas culpables, y también ministras de la venganza de los dioses; aunque en unas versiones son hijas de Urano, por la acción de Cronos, y en otras son hijas de Cronos, por la acción de Zeus, Hesíodo también las hace hijas de Eris).  Es representada montada a caballo, rodeada de serpientes y de lazos sangrantes, el rostro lívido, ojos asustados, espuma en la boca y lengua rezumante de veneno; en sus manos lleva una antorcha o un puñal, y un cilindro o ro

DETACHMENT / EL PROFESOR

Imagen

BURRHUS F. SKINNER (1904-1990)

Imagen
Estudia les lleis de l'aprenentatge, on el subjecte té un paper actiu (a diferència del condicionament clàssic). És la conducta adequada la que provoca l'aparició de l'estímul reforç; si la conducta torna a produir-se, es veu reforçada novament. Estudi del condicionament operant o instrumental en quatre tipus: Reforç positiu: premi després d'una resposta desitjable, que incrementa la possibiitat que la conducta torni a donar-se. Càstig: reforç que té com a objectiu extingir certes conductes (indesitjables). Omissió: mena de càstig que consisteix a eliminar el reforç positiu, per extingir la resposta. Reforç negatiu: estímul desagradable i constant que provoca el canvi de conducta (el jugador que juga malament i és escridassat pel públic). L'acabament de l'estímul aversiu reforça la conducta que condueix a evitar aquest estímul. Respecte del càstig, Skinner no el veia com el millor mètode d'ap

EDWARD LEE THORNDIKE (1874-1959)

Imagen
La seva investigació connecta amb l'enfocament biològic evolucionista (funcionalisme) i ambientalista. Com Pavlov, va investigar sobre animals. Obres: 1898            Intel·ligència animal 1903            Psicologia educativa Estudis sobre la conducta de gats, tancats en gàbies des de les quas veuen el menjar a fora, al qual poden accedir si aprenen a pitjar un mecanisme que obre la porta. En el moment que casualment el gat pitja el mecanisme i obre la porta, s'activa el seu aprenentatge i acaba fent servir el mecanisme per arribar al menjar en noves ocasions, i cada vegada més ràpid. Thorndike va arribar a la conclusió que el mètode de l'assaig i l'error és adequat per aprendre en animals i humans. Estableix la llei de l'efecte: un hàbit (pitjar un mecanisme per obrir una porta) s'anirà refermant si va seguit d'un reforç (menjar). Considera que l'adquisició de l'hàbit és una conducta adaptativa, un aprenentatge. A diferència

PRESENTACIÓN DE CARTOGRAFÍAS EN LA RADIO

Imagen
Enlace al audio del programa "Que volin les paraules", de Canal Blau Radio, donde Ester Astudillo y Josep Pradas presentan la revista Cartografías (13 de diciembre de 2017):  audio mp3 .

J. B. WATSON (1878-1958)

Imagen
Fundador del conductisme americà, inspirant-se en les primeres formulacions de Pavlov (estudis sobre animals), cap al 1913. Per a Watson, la psicologia només pot investigar allò que podem observar: la conducta, o les aleracions físiques de l'organisme. Els procesos mentals no són d'interès per a la psicologia conductista, ja que no són observables (caixa negra), només poden veure l'ambient, els estímuls i les respostes, no la conciència (no admet la validesa de la introspecció), però la psicologia ha d'anar més enllà de la fisiologia, atès que investiga conductes i l'adquisició de conductes. En 1908 ensenya psicologia animal, i treballa amb experimentació amb animals. Per a Watson, no hi hacap línia divisòria entre animals i humans, en tant que la psicologia no estudia estats mentals, sinó només conductes, segons un model determinista de causa-efecte. És partidari de l'ambientalisme davant l'herència genètica (crítica a Galton); no cal fer eugenèsia,

IVAN PAVLOV (1849-1936)

Imagen
IVAN PAVLOV Investigador rus, va portar a terme estudis sobre fisiologia animal i humana (era metge de formació). En 1885 va ser professor de fisiologia a Alemanya, especialitzat en procesos digestius. En 1890 dirigeix un laboratori de fisiologia a l'Institut de Medicina Experimental de Sant Petersburg. Pavlov vol estudiar les lleis que governen l'organisme viu a través de la seva interacció amb el medi. El resultat d'aquesta interacció és la conducta , que es pot observar, mesurar, etc. La conducta és un mecanisme adaptatiu orientat a la supervivència ( funcionalisme ). Investiga sobre els procesos digestius de gos, concretament la secreció salivar provocada pel contacte o la proximitat del menjar, i després per elements diferents del menjar. Aquests estudis serviran per establir les lleis del condicionament clàssic ). Reflex incondicionat: respostas automàtiques de l'organisme davant un estímul propi del medi (menjar), que es poden mesura