IVAN PAVLOV (1849-1936)

IVAN PAVLOV

Investigador rus, va portar a terme estudis sobre fisiologia animal i humana (era metge de formació). En 1885 va ser professor de fisiologia a Alemanya, especialitzat en procesos digestius. En 1890 dirigeix un laboratori de fisiologia a l'Institut de Medicina Experimental de Sant Petersburg.
Pavlov vol estudiar les lleis que governen l'organisme viu a través de la seva interacció amb el medi. El resultat d'aquesta interacció és la conducta, que es pot observar, mesurar, etc. La conducta és un mecanisme adaptatiu orientat a la supervivència (funcionalisme).
Investiga sobre els procesos digestius de gos, concretament la secreció salivar provocada pel contacte o la proximitat del menjar, i després per elements diferents del menjar. Aquests estudis serviran per establir les lleis del condicionament clàssic).


  • Reflex incondicionat: respostas automàtiques de l'organisme davant un estímul propi del medi (menjar), que es poden mesurar (salivació). Estan relacionats amb els instints, són innats. En l'ésser humà es tracta d'actividats de caràcter superior, com la imaginació, la memòria, el llenguatge, que poden reduir-se a reflexos incondicionats. Segons Pavlov, els reflexos innats (instints) són suficients per a l'adaptació al medi d'un animal, i per seguir la conducta adequada al seu lloc en la natura (depredador, potencial víctima de depredadors, etc.). En el reflex incondicionat no n'hi ha aprenentatge de noves conductes.
  • Reflex condicionat: respostes que es donen en un organisme quan l'estímul natural (menjar) és associat a un estímul neutre, que no té res a veure amb l'anterior (campana, o els passos de l'experimentador acostant-se amb el menjar), i acaba lligat amb el primer, de manera que acaba provocant per sí sol la mateixa resposta que l'estímul natural (salivació).
       El reflex condicionat pot exhaurir-se, és a dir, l'estímul neutre pot deixar de provocar la resposta si no hi ha un reforç (repetir l'associació amb el menjar).
       Un conjunt d'estímuls neutres semblants pot provocar l mateixa resposta (generalització). Podria tractar-se de diferents tons de la campana.
       Es produeix una discriminació: associem un estímul a una resposta, però la relació natural d'aquest estímul pot no ser equivalent. Per exemple, aprenem a associar el vermell al perill, tot i que en realitat  no sempre el vermell està relacionat amb el perill ni té una relació directa amb el perill.
       El reflex condicionat és una forma d'aprenentatge, d'adaptació a nous estímuls, i és una adaptació flexible que es generalitza a estímuls semblants, i pot diferenciar uns dels altres, així com exhaurir-se si els estímuls condicionats (neutres) no es repeteixen.
       La capacitat d'adquisició del condicionament és proporcional al grau de complexitat de l'espècie. L'ésser humà és el més capacitat per aprendre. A partir d'aquí, el conductisme desenvoluparà màquines d'aprendre.
       El condicionament clàssic analitza la conducta en relació a fets anteriors o causes. Serà Skinner qui faci l'anàlisi des del punt de vista de les conseqüències (condicionament operant).

 
PAVLOV OPERANT UN GOS AL SEU LABORATORI

Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT Y LA MENTIRA

EL DUALISMO CARTESIANO (actualización)

LOS GRIEGOS Y LA LIBERTAD INDIVIDUAL