RESUM DE LA FILOSOFIA D'EPICUR

Epicur de Samos (341-270 a. C.) és el principal exponent de l’hedonisme hel·lenístic. Rep la influència de:

• Aristip de Cirene, que va ser un pioner de l’hedonisme, de caire més materialista.
• Demòcrit, formulador de l’atomisme, que és la metafísica d’Epicur.
• Platonisme, en tant que va ser deixeble d’un platònic, i en tant que la força del platonisme es deixà sentir en totes les filosofies posteriors.

Quan Epicur té trenta anys s'instal·la a Atenes i munta una nova escola de filosofia, El Jardí, que competirà amb l'Acadèmia y el Liceu. Què és El Jardi?

• Es una casa amb jardí i hort.
• És un espai d'amistat i convivència.
• És un espai de reflexió i intercanvi intel·lectual.

Dintre del pensament d'Epicur hem de diferenciar tres aspectes:

• Teoria del coneixement: el coneixement és important perquè és una font de serenor i, per tant, de felicitat. Per a Epicur, disposem de tres vies per obtenir coneixement i certesa, quatre criteris o cànons:
  • Les sensacions (percepció) i l'experiència. Recordem que Epicur és atomista, i que entén la relació entre objectes i subjectes observadors com a un intercanvi d'àtoms més lleugers.
  • Les afeccions: saber el que és bo o dolent com a fruit de l'experiència de plaer o dolor.
  • Les anticipacions: és el resultat de l'experiència, que ens permet preveure i reconèixer i validar les sensacions que ens afecten. Com es pot deduir, aquesta via és absolutament contrària a la reminiscència platònica.
  • El raonament, fet a partir de l'experiència però capaç d'anar més enllà, per conèixer allò que no és evident. L'atomisme en sí és una metafísica, una forma d'explicar el que es veu des de més enllà de l'experiència.

• Teoria de la realitat: Epicur és atomista, seguidor de Demòcrit. Recordem que l'atomisme és un materialisme, i que:
  • Els àtoms són cossos immutables, tan petits que són invisibles.
  • Formen agrupacions que esdevenen cossos visibles.
  • Es mouen en el buit, en un moviment vertical i recte.
  • Epicur introdueix alteracions en el moviment dels àtoms, les anomenades declinacions o clinamen, que són desviaments del moviment vertical que provoquen xocs que responen a l'atzar (indeterminisme).
  • L'ànima és també material, feta d'uns àtoms molt lleugers. No hi ha pervivència de l'anima en morir el cos.

• Ètica: si l'ànima és material, tot allò que sigui bo o dolent per al cos, ho serà per a l'anima. Plaer i dolor equivalen al bé i el mal.
  • Satisfacció de les necessitats elementals per evitar el dolor i aconseguir el benestar, com a primera font de felicitat. Aquesta idea de benestar remet a Plató: tranquil·litat és estabilitat (com les idees), de forma que Epicur no contempla els plaers materials com a finalitat de la vida, perquè són efímers, compulsius. Cal cercar els plaers estables.
  • Felicitat: el plaer en repòs com a absència de desig i passions (ataraxia).
  • Cal deixar a la raó com a guia per escollir els plaers adequats.