LES ESCOLES SOCRÀTIQUES

JOSEP PRADAS
L’any 399 a. C. mor Sòcrates condemnat pels atenesos. La majoria dels seus deixebles ha de fugir d’Atenes, incloent Plató. Això provoca la dispersió de les anomenades “escoles socràtiques”.
Entre els deixebles de Sòcrates cal distingir dos ramals:
  • Els més antics, vinculats al mestre des del 430 a- C. Hi pertanyen: Críties (un dels Trenta Tirans i més aviat sofista que socràtic), Antístenes, Euclides de Mègara (no l’hem de confondre amb el geòmetra), Alcibíades, Critó, Xenofont, Querefont, Querècrates, Esquines d’Esfetos, etc.
  • Els més joves, entre els que trobarem Plató.
A la mort del mestre, els deixebles disputen entre ells l’herència socràtica, però la dispersió dels diferents deixebles separa geogràficament les diferents tendències del socratisme. Així, torbarem:
  • L’Escola de Mègara. Fundada per Euclides, un dels primers deixebles de Sòcrates, que es va establir molt aviat a Mègara per difondre el missatge socràtic. En aquesta línia es fa èmfasi en la realitat del bé, per influència de Parmènides. Hi ha una identitat entre el bé i la realitat, amb les propietats de l’ésser de Parmènides, per la qual cosa hi ha la negació del canvi i de la realitat del món empíric. Segueixen una metodologia erística (disputa), que és també herència socràtica. Entre els seguidors d’aquesta línia hi trobem Eubúlides (autor de la fal·làcia del mentider), Diodor Cronos i Filó de Mègara (autor d’unes taules de veritat precursores de les desenvolupades per Wittgenstein).
  • L’Escola Cínica. Fundada per Antístenes, un altre dels deixebles antics. En morir Sòcrates, va voler imitar el seu estil de vida, el seu rebuig de les convencions, de les opinions, i la seva manca d’ambició mundana; tot això és la vessant cínica de Sòcrates, oposada a la vessant més metafísica. El nom de l’escola deriva del gimnàs in es varen establir, un establiment de segona fila, sovintejat per la classe baixa atenesa, anomenat Kynósargos, és a dir, del gos; per això els cínics pertanyen a l’escola del gos. El seu tarannà és antiplatònic: només reconeixen l’existència de les percepcions; rebuig de les convencions i les lleis; cosmopolitisme. La felicitat rau en el desinterès, i la virtut és l’autodomini, l’ascetisme i la manca de necessitats. Un altre cínic famós va ser Diògenes de Sínope. Influència posterior sobre els estoics i Epicur.
  • L’Escola de Cirene (ciutat de la costa de l’actual Líbia). Fundada per Aristip de Cirene, defensen una mena d’hedonisme que servirà de base a Epicur. Conmtacte amb el pitagorisme. Un altre seguidor és Teodor de Cirene o l’Ateu.


Comentarios

Publicar un comentario

Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

JOSEP PRADAS
El pensamiento platónico se desarrolla a lo largo de varias etapas, y sus obras pueden clasificarse según ese mismo esquema temático-cronológico. El orden cronológico se puede establecer a través de un análisis del estilo, del cual ha derivado una lista estilométrica, confeccionada bajo el criterio de que la fecha de un texto resulte menos incierta dentro del grupo de libros al que se asigna que entre los grupos diferentes. Este criterio permite a Popper, por ejemplo, colocar el Criton delante de la Apología , saltando las ordenaciones tradicionales, e incluso se dice que Laques  también estaría al principio de la lista (Popper, La sociedad abierta , cap. 3, nota 5). No obstante, aquí presentaremos la lista de las obras platónicas según la ordenación tradicional: 1. Diálogos socráticos   Entre 399 y 393 a. C., Platón escribe influenciado por la memoria de su maestro, Sócrates, muerto en 399. Son los llamados diálogos socráticos o menores, escritos fuera de Atenas y posible
ENTRADAS ANTERIORES

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

JOSEP PRADAS
Las ideas innatas son contenidos puros de la mente (sin la interferencia de los sentidos o la imaginación). Los contenidos puros son aquellos que no pueden ser fruto de los sentidos: alma, Dios, causa, sustancia, etc. Su origen no puede atribuirse a un principio externo al yo. Descartes otorga validez a tales conceptos puros desde el principio, ya que desconfía de los sentidos. Pero en el momento en que comienza a indagar en el interior de su mente y descubre tales contenidos, tampoco puede apoyarse en nada más que el cogito . La reflexión cartesiana no puede trascender el propio yo, de modo que esas ideas puras o innatas que Descartes encuentra en su mente de forma más o menos espontánea sólo pueden atribuirse a la propia razón, al pensamiento en sí mismo.  Así, pues, las ideas innatas son contenidos de la razón, forman parte del bagaje racional humano. Con ese bagaje no nos representamos imágenes sino que se nos hacen inteligibles objetos no imaginables, a los que Descartes llamará i
ENTRADAS ANTERIORES

BRANQUES DE LA FILOSOFIA

JOSEP PRADAS
l Història de la filosofia: l'activitat filosòfica no pot prescindir del coneixement de la seva pròpia història, perquè el pensament filosòfic és un cicle de problemes-solucions-problemes, i no pot deixar de referir-se al pensament dels altres en tant que els mateixos problemes dels antics ens preocupen ara, i les antigues solucions ens poden ajudar a pensar-ne de noves. l Metafísica: estudi del problema de la realitat, els primers principis i fonaments d'allò real, de l'ésser i del no-ésser, així com del problema de l'existència, quin és el sentit d'allò real, si és objectiu o merament subjectiu, si podem anar més enllà de la nostra ment. Tradicionalment es coneix com a  filosofia primera . El nom  metafísica  correspon al lloc que un filòsof grec va atorgar als llibres on Aristòtil s'ocupava d'aquesta disciplina, és a dir,  després de la física . è Ontologia: branca de la metafísica que estudia els ens, les coses que són. è Cosmologia: branca que
ENTRADAS ANTERIORES

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS

JOSEP PRADAS
Al investigar el origen de las ideas, y descubre que estas ideas pueden ser de tres tipos ( Med . III, pág. 134): Adventicias : derivadas de los sentidos, o sensaciones. Pueden ser simples o complejas. Son ideas que parece que nos llegan de fuera de nosotros (de ahí el nombre de adventicias). Sobre ellas Descartes ha lanzado la primera de sus dudas. Los empiristas, en cambio, considerarán que todos los contenidos de nuestra mente ha de provenir de ellas para ser válidos. A partir de las ideas mismas no se puede deducir que provengan de fuera de mi mente, se un mundo exterior, sino que esa es sólo una inclinación subjetiva que me lleva a creerlo ( Med . III, págs. 134-136 y VI, págs. 168-171; en VI considera que la veracidad del mundo exterior, de donde provienen las ideas adventicias, está garantizada por Dios, págs. 172-173). Facticias : derivadas de la asociación de ideas realizada por nuestra mente, a partir de la memoria y la imaginación. Son ideas complejas. Por ejemplo, la
ENTRADAS ANTERIORES

KANT Y LA MENTIRA

JOSEP PRADAS
¿Mentir? iJamás! Así pues, la mentira, definida simplemente como declaración intencionadamente falsa dirigida a otro hombre, no necesita el complemento de que tenga que perjudicar a otro, como lo exigen los juristas para su definición [...]. Pues siempre perjudica a otro, que, aunque no sea otro hombre, sí es la humanidad en general, en cuanto que hace inutilizable la fuente de su derecho. Pero esa mentira bondadosa puede también resultar por accidente ( casus ) punible según las leyes civiles; mas lo que escapa a la penalidad por mera casualidad puede también ser juzgado como injusto por las leyes exteriores. Así, por ejemplo, si mediante una mentira tú has impedido obrar a alguien que se proponía cometer un asesinato, eres jurídicamente responsable de todas las consecuencias que puedan seguirse de ello. Pero si te has atenido estrictamente a la verdad, la justicia pública no puede hacerte nada, sea cual fuere la imprevista consecuencia de ello. En cambio, es posible que,
ENTRADAS ANTERIORES