PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimarts, 30 de juny de 2015

CÓMO SE APRENDE LA FILOSOFÍA

Prólogo del libro de Arthur C. Danto, Qué es filosofía (Madrid, Alianza Editorial, 1976), donde compara el aprendizaje filosófico con dos actividades intelectuales al alcance de todos.






  • Primer de tot ens parla de la paradoxa del mapa-regió: un mapa ha de ser diferent de la regió que representa, per poder representar-la i ser-ne una guia útil.
  • La filosofia, tanmateix, no pot ser representada en una guia o mapa que ens digui què és la filosofia i com és fa servir. Cal fer filosofia per saber què és, encara que comencem a fer filosofia sense saber-ne. Ens hem d'endinsar en el bosc sense mapa, i perdre'ns.
  • Aprendre a filosofar és un procés semblant a aprendre a llegir, que és fa sense saber-ne, tantejant el terreny. Només així podrem aprendre a llegir, llegint (malament al començament, millorant amb la pràctica). Així aprenem a fer filosofia, posant-nos a fer filosofia, activant les competències que constitueixen la base de l'activitat filosòfica:
    • Problematitzar: veure problemes en diversos aspectes de la realitat: el món, l'ésser humà, el coneixement, etc., així com en les explicacions vigents sobre aquestes qüestions.
    • Conceptualitzar: definir conceptes, buscar els seus límits i lligar-los amb altres per assolir una mena de totalitat teòrica i solventar els problemes detectats.
      • Creativitat
      • Acurativitat
    • Expressar i argumentar: fer públiques i defensar la viabilitat de les teories que hem creat. Això ajuda a contrastar els nostres conceptes amb els altres, per millorar-los. El resultat és la generació d'un cos de teories filosòfiques que vol explicar la totalitat, i que són diferents de les teories científiques i les creences religioses.
  • Finalment, diu Danto, el fet de tractar qüestions morals ens pot fer pensar que ja estem fent filosofia, però no sempre és així, tot serà que siguem capaços de donar a aquestes qüestions el tarannà filosòfic necessari. És un prejudici associar la filosofia a temes morals. Els problemes filosòfics van molt més enllà de la moral.
Això pot suposar haver de conèixer noms de filòsofs i les seves teories, però en realitat és un element secundari, acadèmic, acumulatiu, que no defineix de cap manera l'essència de l'activitat filosòfica, a l'abast de tothom. De fet, un filòsof com Wittgenstein va formular importants teories filosòfiques sense tenir una formació filosòfica prèvia.
Per saber què és fer filosofia cal endinsar-se en la pràctica de la filosofia encara que no ens sigui fàcil, només cal posar en marxa aquelles competències de què parlàvem abans. Fer-les servir ja és començar a fer filosofia, com començar a llegir només les lletres de l'abecedari.
Per això cal l'interès, és a dir, voler saber. Volem aprendre a llegir, volem aprendre fiosofia perquè volem saber, necessitem saber, el no saber ens genera insatisfacció. Tot això ens remet a la definició radical de filosofia: filo (amor) sofia (saber), estima pel saber, voler saber més sempre.





Auto Cad Tutorials