LOCKE I EL PACTE SOCIAL, AMPLIACIÓ

En el capítol 8 del Segon tractat, Locke analitza l’inici de les societats polítiques mitjançant el pacte o contracte social (teoria contractualista).

• El punt de partida és l’estat natural, on els homes són lliures, iguals i independents, i poden tenir propietats.
• Pacte entre els homes per unir-se en comunitats, on estableixen uns límits per conviure i protegir-se d’aquells que pretenguin amenaçar-los, sense perdre a llibertat i la resta de drets individuals.
• D’aquest pacte deriva un cos polític que actuarà sempre amb el consentiment dels homes, d’acord amb la voluntat de la majoria.
• El poder de la majoria es el poder de la totalitat i s’imposa a tots els membres de la comunitat.
• Els homes accepten acatar el decrets d’aquest cos polític, és a dir, que accepten cedir a la majoria tot el poder necessari per garantir el funcionament de la comunitat política (com passa en el cas de Hobbes), però sense deixar de ser lliures i mantenir els seus drets naturals (que és el que no passa en el cas de Hobbes).

Sobre aquesta teoria del pacte, Locke recull dues objeccions:

1. No hi ha exemples històrics d’un pacte original (igual que no tenim exemples històrics de l’estat de natura previ a l’estat social). Locke respon que els inicis de les societats polítiques són anteriors al desenvolupament de la història, els governs són anteriors als documents, les comunitats no recorden el seu naixement. Només tenim l’exemple dels inicis de Roma o Venècia, a més dels testimonis dels exploradors d’Amèrica (aquí és fa palesa la identificació entre estat natural i estat primitiu). De tota manera, segueix, tampoc no tenim exemples pre-històrics de governs basats en monarquies absolutes, tot i que sembla que les primeres comunitats solien ser governades per un sol home que exercia la seva autoritat des del punt de vista del pare, i transmetia el seu poder per herència o en morir era escollit un altre per ser pare de tots. Aristòtil, afegim, accepta aquesta relació entre monarquia i paternalisme. De tota manera, l’important de l’inici d’una comunitat no és si governa una persona o una assemblea, sinó si els individus han cedit el seu poder per consentiment i no per la força. D’aquí no podem derivar que els governs hagin de ser per natura monarquies, com pretén l’absolutisme. És la figura de l’autoritat paterna la que facilita l’acceptació d’aquest règim com a bo i que sembli una conseqüència natural del pacte entre homes lliures. No desconfiaven del poder en mans d’una persona perquè les comunitats eren senzilles i no estaven malmeses les relacions socials i polítiques pel poder i l’ambició derivats d’una societat complexa i rica, perquè en un principi no n’hi havia grans acumulacions de propietats. Els membres de les comunitats eren, entre ells, amics. Afegim que Aristòtil també associa l’amistat amb un règim polític, la democràcia; i aquesta consideració sobre la innocència de les primeres societats tal vegada va tenir algun pes en el desenvolupament de les idees de Rousseau. Més informació sobre el tema del primitivisme, associat a l’estat natural: primitivisme.
2. No es pot posar en qüestió el pacte a cada generació d’homes d’una comunitat. Cap home ha tingut ocasió d’escollir lliurement si vol ser membre d’una comunitat (ratificar el pacte), perquè ja neix dintre d’una comunitat ja feta, ni pot erigir-ne una de nou. Locke afirma que sí, perquè en cas contrari només hi hauria un governant a tot el món: tots els diferents governs són fruit d’un inicial govern, separat d’alguna comunitat anterior, d’un nou pacte o d’un pacte no ratificat. De fet, la història n’és plena, d’episodis de desvinculació de l’autoritat superior per formar comunitats independents, de nova planta, de manera que el traspàs de l’autoritat política de pares a fills no és tan natural i per això inqüestionable com els monarques volen fer-nos creure, sinó més aviat fruit dels acords, pactes i contractes lliurement acceptats. I això també val pel present: no hi estem sotmesos de manera natural a cap poder pel fet d’haver nascut sota un determinat govern. És a dir, el pacte no es ratifica de forma automàtic o natural generació rere generació. Un pot estar obligat a complir les promeses que hagi fet, però cap mena de pacte no pot obligar els seus descendents.

Aquestes qüestions que Locke posa aquí en discussió seran enormement estimulants en la filosofia política posterior. El contractualisme acabarà enfrontat a si mateix quan entrin en joc les classes socials que voldran prendre el poder a la burgesia que s’empara en el liberalisme lockià, a finals del segle XVIII. Davant els inicis de la Revolució francesa, Burke defensarà la impossibilitat de revocar el pacte original, que compromet a totes les generacions posteriors. La resposta de Thomas Paine serà que els morts no poden hipotecar el futur dels vius. Tots dos són contractualistes, però aquest últim es manté més fidel al discurs de Locke, mentre que Burke ha transformat el pacte en un fet orgànic, natural, immutable, irrevocable; per a ell, la societat és un tot que no es pot alterar sense córrer greus perills. Aquest tema és tractat extensament en el meu llibre Los huesos de nuestros ancestros.

En efecte, Locke sembla ser partidari d’una ratificació periòdica del pacte. Si la condició per poder participar de la societat és acceptar el pacte signat pels altres, això ens lliga de peus i mans. En realitat, però, hauríem de poder ratificar el pacte original cada vegada que accedim a la majoria d’edat. No és vàlid el consentiment tàcit, només val el consentiment explícit.

Locke només admet l’automaticitat de la renovació del pacte si hom forma part del govern o es gaudeix d’una propietat. Si la perds, però, ets lliure de seguir en la societat o marxar, pots anar-te’n a buscar un lloc buit en qualsevol lloc del món, com les ara colònies americanes. Però ocupar un lloc nou envoltat de gent que ja hi era, i acceptar la seva presència en pau no et converteix en súbdit de ningú, encara que hagis d’obeir les lleis d’aquest lloc, llevat que acceptis el pacte expressament. Encara que no en sigui conscient, Locke està posant sobre la taula el proper desplegament colonial sobre les terres a l’oest de les colònies americanes, que s’independitzaran setanta anys després de la seva mort.