BREU BIOGRAFIA DE NIETZSCHE (1844-1900)

Nietzsche va néixer en la casa parroquial de Röcken, un poble de Sajonia, fill del pastor protestant. Això va condicionar la seva educació: un ambient severament religiós, purità i provincià.

El pare va morir quan Friedrich només comptava amb cinc anys, i aleshores va quedar sota la tutela de la mare, filla també d’un pastor protestant, la seva germana gran, Elisabeth, l’àvia, una tieta i una serventa. Aquest ambient familiar tan feminitzat condicionarà la vida del infant Nietzsche i explica bona part del tarannà del Nietzsche madur.

Nietzsche en 1861

El jove Nietzsche va ser un estudiant model, aplicat, tranquil i disciplinat. Va seguir estudis superiors en Bonn, on va cursar teologia i filologia clàssica. Va seguir cursos d’aquesta darrera en Leipzig, sota el magisteri de Ritschl. A aquesta època, al voltant de 1865 i 1869, pertanyen les seves primeres amistats intel·lectuals: s’identifica amb Schopenhauer, Schumann i Wagner, i coneix Erwin Rohde, amb qui mantindrà una relació constant.

De la seva vida d’estudiant haurà d’arrossegar les conseqüències d’haver mantingut relacions de prostíbul, on segurament va adquirir la sífilis, malaltia que finalment el va abocar a la bogeria i la mort prematura.

Soldat d'artilleria, 1868

Nietzsche va ser un cas excepcional: a partir d’uns estudis sobre Homer publicats a la revista filològica de la Universitat de Leipzig, se li va concedir el títol de doctor, sense haver fet la tesis doctoral, i després se li va donar una càtedra a Basilea, que va ocupar a l’abril de 1869. Hi romandrà fins 1876, per tancar un període acadèmicament controvertit. A Basilea coneix gent important: Wagner, amb qui arriba a intimar, Jackob Burkhard, Franz Overbeck. Entre mig, esclata la guerra amb França, on Nietzsche va participar com a infermer, però breument perquè va caure malalt i va haver de retirar-se fins i tot de la docència a principis de 1871, per traslladar-se a Lugano (Itàlia).

Mentrestant, ha estat preparant el seu primer llibre (el que els seus col·legues docents consideren deute acadèmic, la seva veritable tesi doctoral per la qual mereix la càtedra que ocupa): El naixement de la tragèdia, que és publicat a finals de 1871. El text és acollit fredament des de l’acadèmia. Nietzsche ha escrit un assaig molt lliure, molt al marge dels paràmetres universitaris, ha decebut els seus mentors i ha exasperat els filòlegs de primera fila, com Wilamovitz-Möllendorf, que escriurà: “si Nietzsche vol fer metafísica, que vagi de l’Índia a Grècia si vol, però que baixi de la càtedra, des de la qual s’ha d’ensenyar ciència”. Sembla que fins al 1876 Nietzsche no va entendre aquest missatge.

 A partir de 1876, Nietzsche inicia la conversió del filòleg en filòsof, mitjançant una vida errant que rebutja la docència com a forma de vida. Rebutja la filologia com a mer exercici lingüístic en comptes de ser un coneixement del passat; també rebutja la filosofia, embolicada en disputes acadèmiques en comptes d’ocupar-se dels problemes de la vida humana: el dolor, la solitud, la mort.

Ha trobat un lloc on se sent còmode: Sils-Maria, als Alps suïssos; allà passa l’estiu, mentre que l’hivern el passa a Frankfurt. Durant aquests temps escriure obres de caràcter menor: Humà, massa humà, El viatger i la seva ombra, Aurora, La gaia ciència, per acabar amb la redacció de la seva segona gran obra, Així parlà Zarathustra (1882).

Atès l’escàs èxit editorial del Zarathustra, comença per a Nietzsche un moment de dificultats econòmiques, que intentarà resoldre publicant articles en la premsa, on intenta connectar amb el públic que no va entendre el missatge del Zarathustra, amb un llenguatge més accessible i un tarannà més polèmic. A aquest període correspon també la redacció del famós Anticrist (1888), publicat pòstumament per la seva germana (després de manipular l’escrit).

Elisabeth, la germana

En 1889 es produeix l’episodi del cavall: a la sortida d’un teatre, Nietzsche, víctima de la sífilis en fase terminal, s’abraça a un cavall, confonent-lo amb Ariadna. Els següents 11 anys els passarà en sanatoris i cases de salut, fins que finalment quedarà a cura de la seva mare i la seva germana Elisabeth, que aprofitarà l’ocasió per manipular els manuscrits que Nietzsche encara no havia enviat a premsa. Nietzsche mor el 25 d’agost de 1900.

Nietzsche boig