PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dilluns, 2 de novembre de 2015

PLATÓ: PLANTEJAMENTS INICIALS

Per entendre la filosofia de Plató cal tenir presents els problemes que intentava resoldre:
  1. Què és la realitat?
  2. Com es pot conèixer?
  3. Quin és el millor sistema de govern?
Són tres problemes que van entrelligats en la filosofia platònica, i giren tots tres al voltant d'una qüestió central en el pensament grec des de Parmènides: el problema del canvi, perquè:
  • El canvi afecta la definició de realitat i com la podem conèixer.
  • El canvi afecta la definició del bon govern i de la bona ciutat.
El punt de vista de Parmènides estableix que no hi ha canvi, que no és possible; el món, però, canvia constantment. Quina explicació hom pot donar a aquesta contradicció:

  • Parmènides: el canvi és una aparença, la realitat és material i immutable.
  • Atomistes: la realitat és material i immutable, però les seves partícules es poden combinar per generar canvis en les coses, tot i que les partícules en sí no convien.
  • Plató: la realitat no pot ser el regne del canvi, l'ésser és la permanència, i això no hi és al món material i de les aparences. El canvi no és real, el món de les aparences no és real, la realitat és més enllà, en el món de les idees. Les idees són com l'ésser de Parmènides, o els àtoms de Demòcrit: úniques, eternes, immutables, formes permanents, perfectes, de les quals deriven les coses materials i les seves aparences, sotmeses al canvi constant, imperfectes, degradades.
  • Aristòtil: intentarà resoldre el problema del canvi, superant les limitacions de la lògica de Parmènides, per acceptar la realitat del món material.

Així que no podem obviar el punt de partida de Plató, la seva convicció:
  • L'ésser és permanent, immutable.
  • El canvi és el pas de l'ésser al no ésser, és a dir, quelcom impossible.
  • Allò que canvia no és real, només és una aparença.
  • La realitat és permanència.
  • El coneixement ha de ser sobre les coses reals, és a dir, sobre allò que és permanent. El coneixement sobre les aparences no és coneixement.
  • El bé d'una comunitat política és la seva relació amb la realitat, és a dir, l'estabilitat en la societat i els ciutadans. A democràcia és canvi, aleshores no és un bon sistema de govern.


Per tot això, es diu que la teoria de les idees és una proposta onto-epistemològica orientada a solucionar un problema polític, que és de fet la principal preocupació en la ment de Plató, allò que el fa buscar una sortida metafísica que sigui la base adequada de la seva proposta política i ètica.





Auto Cad Tutorials