AGNOSTICISME I ATEISME
Agnosticisme
L'escepticisme religiós es diu
agnosticisme, és a dir, el reconeixement de diverses dificultats per
conèixer si Déu existeix o no. Agnòstic és aquell que no sap
(a-gnosis). En relació a temes religiosos, es refereix a la
dificultat d'anar més enllà del que la raó permet, en contraposició
al dogmatisme, que pretén poder ultrapassar-la. L'agnosticisme
limita el coneixement a l'àmbit de la ciència, de manera que tot
allò que estigui més enllà d'aquest àmbit (teologia, metafísica)
esdevé terreny fora de la possibilitat del veritable coneixement.
L'agnosticisme, doncs, no s'acull a cap
teoria o doctrina teològica, ni es pronuncia sobre l'existència de
Déu. Un agnòstic no nega l'existència de Déu, sinó que afirma la
impossibilitat de saber-ho. Per això s'oposa al teisme. També es
diferencia de l'ateisme, que afirma positivament la no existència de
Déu.
Protàgores és un bon
exemple d'escepticisme religiós: “sobre els déus no puc dir si
existeixen ni quina és la seva naturalesa, ja que són molts els
factors que m'ho impedeixen” (Sext Empiric, Advs.
Mathe.,
IX, 55-56). Més informació en aquest enllaç:
escepticisme en Protàgores.
Ateisme
És la negació ferma de l'existència de
Déu, o de la creença en aquesta possibilitat. Es pot referir a
qualsevol realitat que pugui anomenar-se divina (també hi ha ateus
entre els grecs, politeistes). Entre els grecs, l'acusació
d'impietat podia equiparar-se a l'ateisme (negació dels déus de a
ciutat).
En general, qualsevol actitud contrària
als interessos de l'Església cristiana ha estat considerada com a
ateisme, cosa que genera força confusió al voltant d'aquest
concepte. Des d'aquesta perspectiva, fins i tot Spinoza és ateu tot i ser panteista.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.