PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimecres, 11 de novembre de 2015

APROXIMACIÓ A L'EMPIRISME

  • L'empirisme epistemològic afirma que tot coneixement deriva de l'experiència (bàsicament sensorial).
  • L'experiència també és garantia del coneixement: tot el que coneixem ha de poder ser verificat per la informació dels sentits (proves empíriques).
  • Hi ha la convicció que tota idea (per racional que pugui semblar) ha de referir-se a alguna experiència sensorial per ser acceptada com a idea vàlida. Si no trobem el referent empíric d'una idea, aleshores podem dubtar de la seva veritat.
  • La confiança en l'experiència també esdevé metafísica: no hi ha cap altra realitat que no sigui l'empírica, accessible pels sentits. Això és compatible amb el materialisme (Aristòtil), el mecanicisme (Hobbes), i l'idealisme (Berkeley). El problema d'aquesta postura és el concepte de substància, que per definició es troba al darrere de les qualitats sensorials d'un cos. Hi és realment, la substància?
  • Representants: Aristòtil, Sext Empíric, Francis Bacon, Hobbes, Locke, Berkeley, Hume, etc. L'empirisme és un corrent essencialment modern, tot i que entre els autors antics hi trobem trets empiristes. En la modernitat hi ha una separació entre l'empirisme anglès i el racionalisme continental, que en certa forma ha arribat fins al present de la metafísica i l'epistemologia.
Auto Cad Tutorials