PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimecres, 11 de novembre de 2015

LES POSSIBILITATS DEL CONEIXEMENT

Caldria recordar que hi ha diversos enfocaments sobre la possibilitat del coneixement:
  • Nihilisme: no podem conèixer res, ni tan sols l'ésser (que és). Per exemple, Gòrgies, que en les seves obres (Sobre la natura o Sobre el no ser) formula la seva famosa sentència: res no es; res no es pot conèixer; res no es pot comunicar. Més informació sobre Gòrgies en aquest enllaç: introducció a Gòrgies.
    • Res no és: es tracta de la mateixa afirmació d'Heràclit, és a dir, que tot és sotmès a canvi i tot deixa de ser immediatament.
    • Res no es pot conèixer: llenguatge i realitat són àmbit diferents que els homes no poden lligar; el pensament fa servir conceptes, però no pot anar més enllà dels conceptes, del llenguatge.
    • Res no podem dir amb significació que tothom pugui compartir; el llenguatge només transmet paraules, que són els sons, però el significat des quals és privat, subjectiu.
  • Escepticisme: no és possible conèixer la veritat, fins i tot si hi ha veritat. Hi ha una versió moderada, que és relativista: és possible definir alguna veritat en relació a un marc comú, de caire cultural, històric o subjectiu.
  • Subjectivisme: la veritat depèn del subjecte, és relativa a la persona. Berkeley és un exemple de subjectivisme extrem, de tarannà idealista: “esse est percipi”. Més informació sobre Berkeley en un text de Russell: Berkeley i l'idealisme subjectivista.
  • Relativisme: la veritat depèn del punt de vista d'emissor i receptor del missatge: personal o cultural. Per exemple, Protàgores. La base del seu relativisme és l'anomenada homomensura, és a dir, que l'home és la mesura de totes les coses, l'home és el criteri de totes les realitats (sense arribar a negar la realitat, no és un nihilista o escèptic radical). Per això es diu que el relativisme de Protàgores és subjectivista, perquè posa l'accent en la mesura humana, la mesura de cada ésser humà. Més informació sobre Protàgores en aquest enllaç: introducció a Protàgores.
  • Dogmatisme: existeix la veritat objectiva, és possible el coneixement, tot allò independent dels punts de vista culturals o subjectius. Plató i Aristòtil son dogmàtics, l'un és racionalista (el coneixement objectiu només és possible de forma conceptual) i l'altre empirista (coneixem el món sensible, que és real). Racionalisme i empirisme moderns deriven d'aquestes concepcions.



Auto Cad Tutorials