LES LLEIS DE LA GESTALT

Per a la Gestaltpsychologie, el cervell no agafa elements separats i els agrupa segons determinades lleis, sinó que organitza la percepció en forma de configuracions o totalitats, on els elements queden integrats sense poder considerar-se per separat. Aquesta mena d'organització de la percepció, previa a la formació de les idees, es desenvolupa segons les lleis de la gestalt.

És important tenir present que en la percepció, el cervell transforma les dades dels sentits per acomodar-les a les seves exigències, encara que el resultat alteri la correspondència entre l'objecte percebut i la imatge generada pel cervell en la ment de l'observador.

Bàsicament, el cervell:

• Organitza la percepció de manera que sigui estable, senzilla i consistent.
• Identifica contorns o perfils, que resalta per generar figures. Una figura és un element que destaca respecte dels elements que l'envolten.
• Separa la figura del fons. El fons és tot allò que no constitueix una figura. El fons sosté i emmarca la figura, fins al punt de arribar a ser omès.
• Agrupa elements per semblança, continuitat i destí comú (cosa que sembla associacionisme).
• Compara elements per contrast.
• Destaca elements per importància.
• Omple buits per aconseguir coherència en la figura.
• Evita la manca de perfils, la boira o la foscor generen malestar perceptiu.

Les lleis de la Gestalt van ser formulades per Wertheimer en 1923:

• Llei de la figura/fons.
• Llei de la bona forma o pregnància: la percepció busca la millor figura, la més senzilla, simètrica, regular i estable, i que exigeixi la menor quantitat de despesa d'energia per part del subjecte observador.
• Llei de proximitat: els estímuls pròxims tendeixen a agrupar-se. Tres persones juntes i una allunyada provoquen una percepció d'un grup de persones i una de sola.
• Llei de semblança: els estímuls semblants en forma, color o tamany tendeixen a ser agrupats.
• Llei de continuïtat: tendència a percebre units els estímuls que semblen tenir una continuïtat o que estan propers els uns amb els altres, i quan apareixi una discontinuïtat, la imaginació aporta el que cal per reconstruir-la.
• Llei del contrast: allò que resalta del conjunt tendeix a percebre's com a figura en un fons, o de manera que afecta a la percepció del seu tamany.
• Llei del tancament o completud: tendim a percebre els objectes com a entitats acabades, encara que se'ns presentin incompletes. Les formes tancades i acabades són més estables, així que tendim a afegir amb la imaginació les formes que falten. Passa el mateix amb frases inacabades, melodies inacabades, rumors i prejudicis, etc.
• Llei de la simetria: les imatges que contenen una certa simetria, tendeixen a ser percebudes com un sol objecte.
• Llei del moviment comú o destí comú, o de la comunitat: els elements que semblen desplaçar-se en la mateixa direcció, tendeixen a ser agrupats.
• Llei de la similaritat: transformem uns elements desconeguts en coneguts, per exemple, les paraules.

Sgeun un estduio de una unviersdiad inlgesa, no ipmotra el odren en el que las letars etsan esrcitas, la uncia csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima lerta esetn ecsritas en la psiocion corcreta. El rsteo peuden etsar tatolemnte mal y aun pordas lerelo sin pobrleams. Etso es prouqe no lemeos cada lerta por si msima snio la paalbra en un tdoo.