PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dijous, 16 de novembre de 2017

WILLIAM JAMES (1842-1910)

Antecedent o pioner de l'estructuralisme, des d'una perspectiva filosòfica anomenada pragmatisme (o utilitarisme), segons la qual, la veritat deriva de l'ús o la utilitat. Germà del novelista Henry James, era un tipus interessat per tot: filosofia, lingüística, ètica, ciència, fenòmens paranormals, etc.
El seu interès per a psicologia (compartit amb altres disciplines i àmbits del pensament) data de 1872, quan va ocupar un lloc de professor de la fisiologia a Harvard, i va començar a ensenyar psicologia fisiològca, en comptes de ciència mental, en referència a la filosofia de la ment (o fins i tot a la teologia de la ment, que era el que es feia en les universitats americanes en aquell moment). De fet, James va ser pioner en la nova psicologia americana: “la primera conferència sobre psicologia a què vaig assistir la vaig donar jo”, va dir. James va fer passar la psicologia des de la reflexió pura al laboratori (1875, a Cambridge, Mass.), en el mateix estil que Wundt, com una mena d'aventura metodològica.
Amb el temps, es va comprometre en la redacció d'un textbook sobre la matèria, que va aparèixer en 1890, tot i que no com a manual sinó com a obra monumental. Es tracta dels Principis de psicologia, que van ser reconeguts com a innovadors en el seu camp i va ser llibre de consulta durant 50 anys.
Les seves idees psicològiques es poden resumir així:
  • La psicologia com a ciència de la ment ha d'estar assimilada a la biologia i a la teoria de l'evolució (funcionalisme): el pensament huma i el coneixement són instruments en la lluita per la supervivència de l'espècie. Per al funcionalisme, l'adaptació al medi és la clau explicativa de les funcions biològiques i la conducta de qualsevol organisme. Això és una mena de pragmatisme: redueix tota explicació a la utilitat, i condiciona tota veritat a la seva utilitat: les idees no són veritables o falses, sinó útils o inútils. Allò que no s'adapta a un medi concret, esdevé fals en relació a aquest medi concret. I a més, mor. En tant que parem de la relació d'un ésser amb el seu entorn que el condiciona, aleshores ja tenim una primera formulació estructuralista.
  • No és experimentalista, però defensa els principis de la psicofísica (fisiologia) com a punt de partida de la investigació psicològica: l'efecte dels procesos físics sobre els procesos mentals.
  • Però, contra les idees dels psicòlegs alemanys (Wundt), no era determinista, sinó voluntarista. Si els humans són capaços de tenir voluntat, aleshores cal pensar que són lliures, tot i que no vol caure en la il·lusió espiritualista de l'ànima lliure del cos (dualisme cartesià).
  • La conciència (el jo) és una mena de fluxe mental continu, no pot dividir-se en unitats més simples sense deixar de ser el que és.
  • La conciència és una estructura: només podem estudiar la seva utilitat pràctica, la seva funció, però no podem indagar el seu interior (caixa negra).
  • La conciència no és quelcom independent, separabe del cos, que es pugui aïllar. No és una substància, com diria Descartes, sinó una funció. Així que no té sentit distingir entre ment i matèria.
  • Estudia la memòria a llarg i curt temini.
  • Els hàbits humans són conductes adaptatives (darwinisme). James va introduir la pauta de 21 dies per consolidar hàbits.
  • Proposa una teoria de les emociones molt innovadora: “somriure et farà feliç”. Podem parlar d'autosugestio, de conductisme babau, però respon coherentment al funcionalisme: primer de tot, l'alegria és un estat del cos, i després esdevé emoció. Aquesta teoria es coneix també com a teoria James-Lange (Carl Lange va ser un metge danès).
  • Emocions: són causades per estímuls que alteren els òrgans i els procesos fisiològics, i causen efectes visibles en les persones: ens posem nerviosos perquè s'accelera el nostre cor; no plorem perquè ens posem tristos, sinó que ens posem tristos perquè plorem. Tot és reductible a fisiologia.


Auto Cad Tutorials