PIONERS DE LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA

Fins al segle XIX no es pot parlar d'un desenvolupamet científic en la psicologia, tenint present el punt de partida dels associacionistes britànics. Aquests estudis estaven condicionats per les limitacions dels seus resultats a la suposada relació de causa-efecte entre estímuls i respostes, és a dir, que es dedicaven a mesurar temps i intensitats de reaccions en les persones observades, sota control de màquines. Aquestes investigacions responen al que es coneix com a model caixa negra.

A meitat del segle XIX trobem els estudis de l'anatomista alemany Ernst Weber (1795-1878), que els dedica a la relació entre intensitat i estímul en la percepció, la fisiologia dels òrgans sensorials. Va estabir el concepte d'umbral, és a dir, el punt a partir del qual podem advertir els estímuls externs o podem distingir entre estímuls semblants: per exemple, la distància mínima que cal per distingir entre dos punts de pressió sobre la pell, o la diferència entre dos pesos molt semblants (mínima diferència perceptible), que varia segons les zones del cos i entre cada persona. El cas és que aquesta relació pot arribar a expressar-se com una funció matemàtica. És la primera llei matemàtica de la psicologia experimental. Weber descobreix que l'experiència subjectiva es pot examinar experimentalment i descriure's matemàticament.

Un altre investigador important és Gustav Fechner (1801-1887), que s'inspira en Weber. Està interessat en establir alguna relació matemàtica entre el mon físic i el món de la sensació, per resoldre el problema ment-cos en termes físics. Per exemple, va advertir que les sensacións que tenim del món no sempre són proporcionals a la seva intensitat: sentir dues campanes a la vegada sembla ser més intens que sentir-ne una només, pero no notem tante diferència entre sentir dotze i catorze. És una mena d'umbral a la inversa. La major dificultat és la mesura de les sensacions, ja que quantificar les propietats dels estímuls externs és més fàcil.