LOCKE I LA CRÍTICA A DESCARTES

L'alternativa epistemològica de Locke recupera el paper dels sentits i l’experiència, tot realitzant una crítica ales idees innates de Descartes: la veritat de les proposicions necessàries es capta per la mateixa via que la veritat de les proposicions que depenen de l’experiència, és a dir, la verificació empírica.

• Com diu a l’Assaig sobre l’enteniment humà (I, cap. 2), no cal recórrer a les idees innates per mostrar que els éssers humans tenen aquestes idees, perquè hi ha una altra via que sembla més senzilla: l’experiència i els processos associatius, mitjançant els quals podem construir la idea de Déu a partir d’elements que trobaríem en l’experiència (afegint-hi graus de perfecció), per exemple.
• També afirma que hi ha idees de caràcter abstracte, com el principi de no contradicció, que semblen innates, però se’n pot dubtar perquè els infants i els idiotes no en tenen cap idea i n’haurien de tenir si són allà, en la seva ment.
• Possible objecció: podríem respondre que la ment necessita un desenvolupament per poder donar pas a aquestes idees tan abstractes. Plató deia que es tractava de recordar allò oblidat; Piaget diria que hi ha un procés de maduració en els infants per arribar a determinades formes de pensament abstracte.

Per a Locke, de fet, no hi ha idees innates perquè la ment és buida del tot quan naixem, és una tabula rasa. L’únic innat en la ment humana és la seva capacitat de conèixer, però el coneixement és adquirit: totes les idees que tenim són, en termes cartesians, adventícies. Per a Locke:

• La ment humana és un full en blanc, una tabula rasa.
• L’experiència escriu sobre aquesta taula, deixant les seves impressions o marques, que la memòria conserva.

Tot el que tenim en la ment prové de l’experiència que els sentits aboquen en la nostra ment, si no hi ha res abans. Aleshores, totes les idees que fem servir, han passat per aquest camí (potser vindria bé un esquema amb paint):

Objectes del món -------sentits---------ment--------idees

Locke disposa de coneixements precisos sobre la fisiologia ocular (de la mà de Boyle), és a dir, del funcionament de la percepció humana. D’aquest coneixement deriva la convicció que la idea (imatge o concepte) d’un objecte extern és formada en el cervell mitjançant determinats processos fisiològics, per la qual cosa no sabem si són equivalents l’objecte i la idea, atès que sembla que la idea formada en el cervell té un component subjectiu (cosa que Descartes ja havia advertit, en suposar que les idees adventícies semblen venir de fora però sense que en tinguem cap seguretat, perquè podrien ser totalment fruit de la nostra subjectivitat, en un estat de somni). De fet, només aquest component subjectiu és el que sabem de l’objecte, allò que pertany a la nostra percepció.

Aleshores, com podem explicar l’existència en la nostra ment d’idees que no semblen estar disponibles des de l’experiència, perquè no poden ser adventícies, com ara la idea de Déu? Per resoldre aquesta qüestió, cal considerar què entén Locke amb el concepte d’idea.