PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

diumenge, 2 d’octubre de 2016

ELS PRINCIPALS SOFISTES GRECS

Principals sofistes grecs

Sofística antiga (segles V i IV a. C.) 
N'hi ha identificats uns 25 sofistes, però només es conserven fragments d'un grup reduït d'ells. Se'n parla de dues generacions, la segona de les quals assumiria el paper de decadent. 

Primera generació
  • Mnesífilo de Frearris, considerat el primers dels sofistes, de l'època de Temístocles; només hi ha referències a  Plutarc, Temístocles 2 y Mor. 869df; y Heròdot, Hist. VIII, 57 ss.
  • Jeníades de Corint, vincuat a Xenòfanes de Colofó, desenvolupà una línia escéptica.
  • Protàgores inicia una línia coneguda com a sofística de la cultura, que es manifesta pel relativisme cultural, antropològic, etc.
  • Gòrgies pertany a aquesta línia, però a partir d'ell s'inicia una altra anomenada sofística erística (de la discussió i l'exercici retòric), basada en un fort escepticisme epistemològic. El seu perfil és més aviat d'orador judicial.
  • Hipies d'Èlide.
  • Pròdic de Keos.


Segona generació
Són sofistes deixebles dels anteriors, generalment vinculats als polítics decadents i demagogs que succeïren a Pericles, a partir de 429. Alguns d'ells varen tenir vincles amb el socratisme:   
  • Pol d'Agrigent, deixeble de Gòrgies.
  • Isòcrates, deixeble de Gòrgies i controvertida figura de la retòrica, que fa obrir una escola en l'època de l'Acadèmia de Plató, amb la qual competia.
  • Trasímac de Calcedònia, sofista radical que trobarem en el llibre I de la República de Plató defensant la llei del més fort (tema típic de la sofística gorgiana).
  • Eveno de Paros.
  • Críties, protagonista d'un diàleg de Plató.
  • Cal·licles, antagonista de Sòcrates en el diàleg Gòrgies, de Plató, on també defensarà la llei del més fort.
  • Atifon d'Atenes.
  • Alcidanos.
  • Licofront.
  • Antístenes, deixeble de Gòrgies, després seguidor de Sòcrates i després fundador de l'escola cínica.
  • Alcidamant.
  • Damó, que va ser mestre de música de Sòcrates.
  • Hipòdam de Milet.


Sofística moderna o Segona Sofística
Moviment de sofistes grec a la Roma imperial entre els segles I al IV d. C., sota l'auspici de l'emperadriu Julia Domna. Representants: Filòstrat i Ateneu de Neucratis, Elio Arístides i Favorinus d'Arles



Auto Cad Tutorials