PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

diumenge, 24 d’abril de 2016

ANTECEDENTS EN EL PENSAMENT DE JOHN STUART MILL

Empirisme, radicalisme i utilitarisme són les tradicions intel·lectuals que Stuart Mill recull:
  • El contractualisme polític anglès, des de Hobbes a Locke.
  • L’escepticisme empirista de Hume (1711-1776), que desenvolupa una actitud antimetafísica i antiespeculativa basada en l’experiència com a límit del coneixement. En ètica, Hume és un pragmatista de les emocions (no s’admeten conceptes morals essencialistes, com ara un bé superior, sinó que cada subjecte desenvoluparà una vida emocional concreta que el conduirà a determinades actituds ètiques, i només hi ha un criteri moral compatible amb aquest egoisme: la utilitat.
  • Jeremy Bentham (1748-1832), filòsof utilitarista i fundador del radicalisme polític: llibertat de premsa, reformisme polític i jurídic davant l’autoritarisme monàrquic del primer terç del segle XIX. Exposa els principis de l’utilitarisme moral: el principi de l’interès i l’egoisme, el principi de la felicitat (plaer, evitació del dolor) i el principi de l’hedonisme social.
  • James Mill (1773-1836), amic i seguidor de Bentham. Iniciador de la psicologia dels fenòmens mentals (associació, dissociació i altres processos mentals, sota la inspiració de la psicologia de Hume).
A més d’això, el pensament de Stuart Mill es desenvoluparà en un lloc i una època caracteritzats per la rigidesa moral i el puritanisme victorià:

  • Rígid convencionalisme.
  • Llibertats individuals limitades per criteris religiosos i de classe social.
  • Societat paralitzada des de dalt per garantir un ordre social nou, el burgés de la societat industrial davant una nova classe social, e proletariat.
  • Record proper de la Revolució francesa, que va provocar en Anglaterra una gran por al contagi i va fer que l’ordre públic s’imposés de forma molt dura (la massacre de Peterloo, en 1819, per exemple).
Auto Cad Tutorials