PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dissabte, 24 de desembre de 2016

MICROMEGUES, DE VOLTAIRE

Il·lustració d'Amanda O.

Il·lustració de Joana D.


Ressenya de Júlia A.


Aquest conte tracta d'un gegant que viatja per l'univers i observa la Terra des de més a prop. És curiós com en l'època de l'autor veien i valoraven la humanitat igual com ho fem actualment, plena de temptacions, desgràcies, guerres i injustícies. El que m'ensenya el conte és que si no observem bé les coses, i des de diferents punts de vista, no veiem realment com són ni podem observar l'essència de a cosa, com si no existís.

M'han fet pensar molt les reflexions sobre l'ànima que fan els filòsofs de la Terra. En realitat cap d'ells sap exactament què porta a dins. Quan es tracta d'ànima o esperit és tot molt més complex i subjeciu. Cada un dels filòsofs ha donat resposta concreta i coherent a la pregunta, com per exemple el que diu que la seva ànima la controla Déu, però només un d'ells s'ha limitat a dir que pensava amb els sentits, i que observava sense limitar els conceptes i l'existènia de les coses.

I el final és desconcertant i impactant a la vegada. Em demostra que en realitat la filosofia no és res i ho és tot a la vegada, que no es pot escriure sobre paper perquè cada persona porta la seva pròpia filosofia a l'interior.

Il·lustració de Laia M.

Il·lustració de Marc C.

Il·lustració de Maria F.

Il·lustració de Maria M.



Ressenya de Paulo D.

Aquest conte filosòfic m'ha sobtat positivament. Tot decorat amb llenguatge tècnic i amb ddes de distància i quantitat que fan que el lector faci volar la seva imaginació per recrear la situació que Voltaire ens proposa: la idea que sempre hi ha alguna cosa més gran o més petita (substància pensant), l'apreciació de la vida de manera homogèia independentment de l'extensió cronològica de cadascuna, el menyspreu dels gegants davant d'éssers tant deminuts i la posterior sorpresa en comparar la seva intel·ligència, la discusió entre els gegants i els filòsofs humans sobre què és la realitat i què és un mateix, la filosòfica resposta d'un mariner que diu que ell no pot creure el que els sentits li transmeten, només a ell com a substància pensant (l'únic existent amb certesa).

Aleshores, què és la realitat?
Les següents situacions i preguntes del text m'ha fet al·lucinar i fer volar la ment. Recomanaria el libre per a totes es edats, però especialment als més petits, lliures de tota influència de la societat, de tots els conceptes preconcebuts, quan el pensament no filosòfic encara no s'ha imposat en ells. Jo els hi llegiré als meus fills, això els obrirà moltes portes i podria ser la solució dels problemes filosòfics dels humans.


Il·lustració de Núria A.

Il·lustració d'Oriol E.


Il·lustració de Paula N.

Il·lustració de Xavi R.

Il·lustració de Noa B.






dimarts, 20 de desembre de 2016

dijous, 15 de desembre de 2016

PROBLEMA MENT-COS: UN CAS REAL


CARTAS A THÉO (de Vincent Van Gogh)

Reseña de Miriam M. M.



Estamos todavía muy lejos de que la gente comprenda las curiosas relaciones que existen entre un trozo de la naturaleza y otro, y que no obstante se explican y se hacen valer uno al otro.
Vincent Van Gogh





Este libro lleva por título Cartas a Théo, y ha sido escrito por Vincent Van Gogh. Parte de los treinta y siete años que duró su vida se refleja en estos escritos que son, como bien desvela el título, una recopilación de cartas cuyo destinatario era Théo, el hermano del autor.

Esta obra ha sido considerada como una de las mejores obras testimoniales que se han escrito. En ella el autor emplea un lenguaje sencillo, melancólico y en parte poético para describir un período de diecisiete años. En este libro hay muchas verdades, tanto a nivel artístico, referidas a la pintura de Van Gogh, como relativas a la vida más íntima del autor. Al leer sus cartas, tienes la oportunidad de conocer las técnicas de su pintura, cómo empleaba los diversos colores, etc. Pero además se puede decir que, siendo un gran pintor, es también un buen escritor que ha trabajado duro y se ha esforzado en crear su propio sello.

Una de las cosas que mejor se aprecian en el libro es el hecho de que te demuestra que Van Gogh ponía su alma en aquello que hacía, independientemente de las circunstancias por las que pasara en aquellos momentos. Es un libro que inspira a quien lo lee en el esfuerzo por conseguir aquello que desee, y dejar una parte de sí mismo en aquello que realice. En definitiva, es un libro que hace que el lector se plantee la manera de ver las cosas y las personas que le rodean. Un libro que incita a dejar parte de tu alma en aquello que amas, y a valorar más aquellos pequeños detalles del paisaje que te rodea, que hasta ese momento habían pasado desapercibidos pero que no volverán a ser olvidados nunca más.


Ilustración de Marina H.













Auto Cad Tutorials