PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

CULTURA 1r ESO



Ja tenim l'edició definitiva del Glossari de Cultura i valors ètics, del present curs. Es pot llegir en pdf en aquest enllaç: Glossari (2015-2016).

El llibre en paper es pot comprar en aquesta web: http://www.bubok.es/libros/245507/GLOSSARI-DE-CULTURA-I-VALORS-ETICS.









TEXT DE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE




Aquest llibret es el resultat del treball de tot un curs, fruit de l’esforç i la implicació dels alumnes de 1r d’ESO en l’assignatura de Cultura i valors ètics. Es tracta d’una matèria per a la qual l’actual normativa d’educació, la LOMCE, estableix només una hora setmanal, on s’ha programat el tractament de diversos temes vinculats a la reflexió sobre la vida pràctica de les persones, l’ètica.

El fet de vincular la cultura i els valors ètics no és gratuït, sinó significatiu d’una determinada visió de l’educació. Els valors són elements culturals, sens dubte. Són aquelles coses immaterials que una societat determinada aprecia, bé com a pròpies, bé com a mereixedores d’una valoració universal. Però en definitiva els valors són projeccions culturals, i ara està de moda la cultura. En un món globalitzat, sota el domini expansió del capitalisme sense fronteres, els éssers humans necessiten agafar-se a quelcom més tangible, i aquest paper el representa força bé la cultura pròpia, a nivell nacional o local, segons convingui. Podríem parlar de valors de proximitat, o de valors compartits per una part més extensa de a societat, fins arribar a valors globals. Tant se val, el cas és que els valors sempre remeten a una cultura, por oposició a les virtuts ètiques, que remeten a la raó.

Enles presents circumtàncies polítiques i econòmiques s’entén que l’assignatura de Cultura i valors ètics es vulgui aplicar a tots els nivells de l’ESO, encara que només una hora a la setmana. Cal que l’alumnat reflexioni, però no ens passem. Cal que l’alumnat conegui els valors que la seva cultura manté vigents, però no deixem massa temps a la reflexió crítica, no sigui que algun Nietzsche amagat entre ells tregui el nas i faci una transvaloració molt inconvenient en el moment en què ens trobem, tan fràgil i inestable.

Així que en aquest context de minimalisme reflexiu, els docents que hem d’impartir aquesta assignatura hem considerat la necessitat de prioritzar la reflexió sobre la resta dels elements habituals en el procés d’ensenyament i aprenentatge: explicar continguts predeterminats, llegir, escriure, copiar, repetir, memoritzar, examinar, etc., continguts, podríem  dir “performatius”, procedimentals,  accions que es realitzen quan les estem nombrant, i serveixen per explicar què volem dir quan diem “estic llegint” o “estic estudiant”. La qual cosa implica una reflexió doble, sobre el que pensem i el que fem, i  sobre el que fem quan pensem. Aconseguint així un del objectius claus del mestre ignorant, “emancipar els seus alumnes” i conscienciar-los de les seves capacitats intel·lectuals en igualtat. Creant un espai/temps –tan necessari– per parlar i ser escoltats, sense trobar la condició a priori de tota definició que els diferents sabers estableixen de manera quasi imposada.

Si tot això és qüestionable per a qualsevol matèria, més encara per a aquesta. Així que em pensat que el millor paper que els docents podem adoptar consisteix a fer-nos els mestres ignorants i deixar que els alumnes ens ensenyin tot el que saben sobre els valors de la cultura que compartim, encetant una discussió entre ells i nosaltres sobre la coherència i la consistència d’aquests valors. Estem segurs, i ho hem constatat al llarg del curs, que nosaltres, els docents, acabarem aprenent alguna cosa que no sabíem abans d’impartir aquesta assignatura, perquè no podem oblidar que els nostres alumnes saben més del que ens pensem.

Per tal de organitzar una mica les tasques que acompanyaran a aquesta proposta didàctica, hem tingut present el currículum que la LOMCE ha establert, al menys quant als temes a tractar, que ens has marcat un camí a seguir però sempre disposats a desviar-nos per qualsevol drecera que sigui interessant. És una llibertat que ens hem de prendre perquè hem de valorar la llibertat dels nostres alumnes a l’hora de establir una reflexió sobre els diferents temes que tractem a l’aula: nosaltres podem donar el tret de sortida, però ells faran la cursa i escolliran el recorregut.

Aleshores, hem considerat tres blocs temàtics a tocar en les tres avaluacions previstes, segons aquest programa:

Bloc 1: el dubte i la formulació de preguntes, la definició de conceptes, l'argumentació i els seus aspectes, el diàleg i la comunicació d'idees i sentiments (tipus, condicions, i valors), imaginació i creativitat, pensament i acció (fins i mitjans).

Bloc 2: tradicions, costums i creences, el concepte de llibertat i els seus límits, drets i deures (personals, familiars, socials), dignitat humana, igualtat i pluralitat (cultural, política, religiosa, etc.), els conflictes culturals, racials i religiosos.

Boc 3: la tradició cultural occidental (grecs, romans, jueus, cristians i musulmans); la cultura europea il·lustrada, els relats de la cultura occidental, les obres clàssiques de la cultura occidental com a expressions dels valors ètics (literatura, filosofia), ciència i tecnologia en relació amb als valors ètics.

A cada bloc trobarem un conjunt d’idees que haurem de definir entre tots a partir d'alguna lectura curta, o un vídeo, una fotografia, etc. Aprendrem a definir conceptes i a fer preguntes, a desmuntar el que ens pensem que ja sabem al voltant dels valors ètics i els costums socials. Serà un treball de reflexió, discussió i descoberta d'idees, i també d’escriptura. En conjunt, aprendrem a escoltar, prendre apunts, expressar per escrit el que pensem, argumentar i defensar les nostres idees. Això implica que la dinàmica de les classes serà molt participativa i que l'alumnat haurà de dedicar també un temps de recerca a casa. Al final del curs haurem elaborat un glossari de tots els conceptes tractats, de manera que haurem creat el nostre propi llibre de l’assignatura.

La importància de les paraules
En aquest llibret recollim, doncs, les paraules que van sortint al llarg del curs i que els nostres alumnes han definit de forma compartida, cadascun aportant el més significatiu segons la pròpia perspectiva personal. No hem d’oblidar que no es construeix una cultura si no es fa des dels individus, i que els veritables valors morals han de sorgir de la reflexió personal més que no pas de l’admissió sense examen dels valors que la col·lectivitat vol imposar.

Precisament en la tasca de definir les paraules rau el secret de l’anàlisi crítica dels valors col·lectius. Cal justificar els significats que donem a les paraules. I per això cal defensar amb arguments cadascuna de les possibilitat de significació que donem a una paraula. És important, a més, que els alumnes desenvolupin certa curiositat per saber com construir bons arguments, fent servir les paraules adequadament i sabent-les combinar de la manera convenient. Si pensem, parlem i escrivim amb paraules, és imprescindible tenir una bona quantitat d'elles al cap, i així serà més fàcil explicar el que volem o no volem dir, el que acceptem o no del món en què vivim.

Enfrontar-se als valors establerts és una tasca complicada. Es tracta d’ analitzar conceptes (paraules) que tothom fa servir sense tenir la cura de saber el seu significat. De vegades es tracta de conceptes molt elaborats, de vegades de mers prejudicis amb els que tractem cada dia, que són els mitjancers de la nostra relació amb els altres i amb la resta del món. No podem acceptar sense abans posar en dubte els valors de la nostra cultura, perquè la possibilitat que siguin prejudicis és força alta. Com diu Sòcrates en el diàleg platònic Laques, aquest tema no és menor, atès que som ciutadans i a més, tenim fills als que eduquem. En definir bé les paraules ens va la vida, ve a dir Sòcrates, cosa que ell mateix va viure en la seva pròpia pell.

Els professors haurem posat el fil, però sense cap intencionalitat doctrinària: els alumnes han definit els conceptes que sens han presentat al llarg del curs, al cap i a la fi establert pel currículum oficial, però deixant fluir el seu pensament i donant per bones les seves propostes, encara que aportant de vegades la nostra reflexió, però procurant ser tan ignorants com els alumnes. Sorprenentment, ells saben molt més del que ens pensem.

El resultat de tot això ha estat, doncs, aquest glossari que hem ordenat alfabèticament per facilitar-ne la cerca de paraules. Naturalment, aquest ordre no correspon al procés temporal en que les paraules han estat tractades. De fet, sovint hem reculat perquè immersos en algun tema ens ha sortit una paraula que ja havíem tractat, i calia afegir alguna nota o comentari al que ja havíem deixat escrit. Vol dir això que aquest glossari és un text obert, que s’ha de refer constantment, com la vida mateixa, que és un procés permanent de revisió i reconstrucció de la identitat i els valors ètics de cada persona.








Auto Cad Tutorials