Ja tenim l'edició definitiva del Glossari de Cultura i valors ètics, del present curs. Es pot llegir en pdf en aquest enllaç: Glossari (2015-2016).
El llibre en paper es pot comprar en aquesta web: http://www.bubok.es/libros/245507/GLOSSARI-DE-CULTURA-I-VALORS-ETICS.
TEXT DE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
Aquest
llibret es el resultat del treball de tot un curs, fruit de l’esforç i la
implicació dels alumnes de 1r d’ESO en l’assignatura de Cultura i valors ètics. Es tracta d’una matèria per a la qual
l’actual normativa d’educació, la LOMCE, estableix només una hora setmanal, on
s’ha programat el tractament de diversos temes vinculats a la reflexió sobre la
vida pràctica de les persones, l’ètica.
El
fet de vincular la cultura i els valors ètics no és gratuït, sinó significatiu
d’una determinada visió de l’educació. Els valors són elements culturals, sens
dubte. Són aquelles coses immaterials que una societat determinada aprecia, bé
com a pròpies, bé com a mereixedores d’una valoració universal. Però en
definitiva els valors són projeccions culturals, i ara està de moda la cultura.
En un món globalitzat, sota el domini expansió del capitalisme sense fronteres,
els éssers humans necessiten agafar-se a quelcom més tangible, i aquest paper
el representa força bé la cultura pròpia, a nivell nacional o local, segons
convingui. Podríem parlar de valors de proximitat, o de valors compartits per
una part més extensa de a societat, fins arribar a valors globals. Tant se val,
el cas és que els valors sempre remeten a una cultura, por oposició a les
virtuts ètiques, que remeten a la raó.
Enles presents circumtàncies polítiques i econòmiques s’entén que l’assignatura de Cultura i valors ètics es vulgui aplicar
a tots els nivells de l’ESO, encara que només una hora a la setmana. Cal que
l’alumnat reflexioni, però no ens passem. Cal que l’alumnat conegui els valors
que la seva cultura manté vigents, però no deixem massa temps a la reflexió
crítica, no sigui que algun Nietzsche amagat entre ells tregui el nas i faci
una transvaloració molt inconvenient
en el moment en què ens trobem, tan fràgil i inestable.
Així
que en aquest context de minimalisme reflexiu, els docents que hem d’impartir
aquesta assignatura hem considerat la necessitat de prioritzar la reflexió
sobre la resta dels elements habituals en el procés d’ensenyament i
aprenentatge: explicar continguts predeterminats, llegir, escriure, copiar,
repetir, memoritzar, examinar, etc., continguts, podríem dir “performatius”, procedimentals, accions que es realitzen quan les estem
nombrant, i serveixen per explicar què volem dir quan diem “estic llegint” o
“estic estudiant”. La qual cosa implica una reflexió doble, sobre el que pensem
i el que fem, i sobre el que fem quan
pensem. Aconseguint així un del objectius claus del mestre ignorant, “emancipar
els seus alumnes” i conscienciar-los de les seves capacitats intel·lectuals en
igualtat. Creant un espai/temps –tan necessari– per parlar i ser escoltats,
sense trobar la condició a priori de
tota definició que els diferents sabers estableixen de manera quasi imposada.
Si
tot això és qüestionable per a qualsevol matèria, més encara per a aquesta.
Així que em pensat que el millor paper que els docents podem adoptar consisteix
a fer-nos els mestres ignorants i
deixar que els alumnes ens ensenyin tot el que saben sobre els valors de la
cultura que compartim, encetant una discussió entre ells i nosaltres sobre la
coherència i la consistència d’aquests valors. Estem segurs, i ho hem constatat
al llarg del curs, que nosaltres, els docents, acabarem aprenent alguna cosa
que no sabíem abans d’impartir aquesta assignatura, perquè no podem oblidar que
els nostres alumnes saben més del que ens pensem.
Per
tal de organitzar una mica les tasques que acompanyaran a aquesta proposta
didàctica, hem tingut present el currículum que la LOMCE ha establert, al menys
quant als temes a tractar, que ens has marcat un camí a seguir però sempre
disposats a desviar-nos per qualsevol drecera que sigui interessant. És una
llibertat que ens hem de prendre perquè hem de valorar la llibertat dels
nostres alumnes a l’hora de establir una reflexió sobre els diferents temes que
tractem a l’aula: nosaltres podem donar el tret de sortida, però ells faran la
cursa i escolliran el recorregut.
Aleshores,
hem considerat tres blocs temàtics a tocar en les tres avaluacions previstes,
segons aquest programa:
Bloc 1: el dubte i la formulació de preguntes, la
definició de conceptes, l'argumentació i els seus aspectes, el diàleg i la
comunicació d'idees i sentiments (tipus, condicions, i valors), imaginació i
creativitat, pensament i acció (fins i mitjans).
Bloc 2: tradicions, costums i creences, el concepte de
llibertat i els seus límits, drets i deures (personals, familiars, socials),
dignitat humana, igualtat i pluralitat (cultural, política, religiosa, etc.),
els conflictes culturals, racials i religiosos.
Boc 3: la tradició cultural occidental (grecs, romans,
jueus, cristians i musulmans); la cultura europea il·lustrada, els relats de la
cultura occidental, les obres clàssiques de la cultura occidental com a
expressions dels valors ètics (literatura, filosofia), ciència i tecnologia en
relació amb als valors ètics.
A
cada bloc trobarem un conjunt d’idees que haurem de definir entre tots a partir
d'alguna lectura curta, o un vídeo, una fotografia, etc. Aprendrem a definir
conceptes i a fer preguntes, a desmuntar el que ens pensem que ja sabem al
voltant dels valors ètics i els costums socials. Serà un treball de reflexió,
discussió i descoberta d'idees, i també d’escriptura. En conjunt, aprendrem a
escoltar, prendre apunts, expressar per escrit el que pensem, argumentar i defensar
les nostres idees. Això implica que la dinàmica de les classes serà molt
participativa i que l'alumnat haurà de dedicar també un temps de recerca a
casa. Al final del curs haurem elaborat un glossari de tots els conceptes
tractats, de manera que haurem creat el nostre propi llibre de l’assignatura.
La importància de les paraules
En
aquest llibret recollim, doncs, les paraules que van sortint al llarg del curs
i que els nostres alumnes han definit de forma compartida, cadascun aportant el
més significatiu segons la pròpia perspectiva personal. No hem d’oblidar que no
es construeix una cultura si no es fa des dels individus, i que els veritables
valors morals han de sorgir de la reflexió personal més que no pas de
l’admissió sense examen dels valors que la col·lectivitat vol imposar.
Precisament
en la tasca de definir les paraules rau el secret de l’anàlisi crítica dels
valors col·lectius. Cal justificar els significats que donem a les paraules. I
per això cal defensar amb arguments cadascuna de les possibilitat de
significació que donem a una paraula. És important, a més, que els alumnes
desenvolupin certa curiositat per saber com construir bons arguments, fent
servir les paraules adequadament i sabent-les combinar de la manera convenient.
Si pensem, parlem i escrivim amb paraules, és imprescindible tenir una bona
quantitat d'elles al cap, i així serà més fàcil explicar el que volem o no
volem dir, el que acceptem o no del món en què vivim.
Enfrontar-se
als valors establerts és una tasca complicada. Es tracta d’ analitzar conceptes (paraules) que
tothom fa servir sense tenir la cura de saber el seu significat. De vegades es
tracta de conceptes molt elaborats, de vegades de mers prejudicis amb els que
tractem cada dia, que són els mitjancers de la nostra relació amb els altres i
amb la resta del món. No podem acceptar sense abans posar en dubte els valors
de la nostra cultura, perquè la possibilitat que siguin prejudicis és força
alta. Com diu Sòcrates en el diàleg platònic Laques, aquest tema no és menor, atès que som ciutadans i a més,
tenim fills als que eduquem. En definir bé les paraules ens va la vida, ve a
dir Sòcrates, cosa que ell mateix va viure en la seva pròpia pell.
Els
professors haurem posat el fil, però sense cap intencionalitat doctrinària: els
alumnes han definit els conceptes que sens han presentat al llarg del curs, al
cap i a la fi establert pel currículum oficial, però deixant fluir el seu
pensament i donant per bones les seves propostes, encara que aportant de
vegades la nostra reflexió, però procurant ser tan ignorants com els alumnes. Sorprenentment, ells saben molt més del
que ens pensem.
El
resultat de tot això ha estat, doncs, aquest glossari que hem ordenat
alfabèticament per facilitar-ne la cerca de paraules. Naturalment, aquest ordre
no correspon al procés temporal en que les paraules han estat tractades. De
fet, sovint hem reculat perquè immersos en algun tema ens ha sortit una paraula
que ja havíem tractat, i calia afegir alguna nota o comentari al que ja havíem
deixat escrit. Vol dir això que aquest glossari és un text obert, que s’ha de
refer constantment, com la vida mateixa, que és un procés permanent de revisió
i reconstrucció de la identitat i els valors ètics de cada persona.
