FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

ELS VINCLES DE L’OBLIT  Josep Pradas Resenya del llibre de Jacqueline de Romilly, El tresor dels sabers oblidats . Barcelona, Edicions 62, 1999. Jacqueline de Romilly (1913-2010) va començar a redactar aquest llibre quan ja havia perdut la vista gairebé del tot i la seva activitat intel·lectual, lluny de veure’s limitada, va obrir-se a noves experiències en encetar un viatge interior farcit de descobriments inesperats. El resultat és aquest escrit tan personal, que sembla dedicat al paper del record i la memòria _i el seu contrapunt, l’oblit_ en l’aprenentatge i la formació de la persona, però que és principalment una reflexió sobre la memòria com a refugi, l’indret on qui esdevingui cega pot revisar la seva vida i la seva concepció del món per trobar noves connexions que li passaven desapercebudes quan gaudia de la vista. Un passeig pel món interior d’una persona que ha perdut la vista però no la memòria, i que en la ceguesa troba estímuls s...

Mis queridos filósofos EL PAÍS , 28 de abril de 2015 En la filosofía canjeamos por ideas claras y distintas nuestras perplejidades. Sirve para  defendernos de la banalidad y desenmascarar los discursos baratos, tramposos y fatuos de la mayoría de nuestros políticos. Ocurre a veces que uno necesita reconciliarse formalmente con la razón, días en que  el mundo se vuelve opaco y el alma se siente huérfana de conceptos y anhelosa de  armonía y claridad. Es el momento entonces de regresar a la filosofía. Y es que a  veces el conocimiento intuitivo y emocional del arte y de la literatura empacha y  cansa, quizá porque su empeño no es tanto esclarecer las cosas como enriquecerlas  y, valga la paradoja, iluminarlas con nuevos enigmas, de modo que en la filosofía  descansamos de ese oscuro entender y, por decirlo así, canjeamos por ideas claras y  distintas nuestras perplejidades y vislumbres, como quien convierte su incierta me...

Avui, que s’imposa la cultura de l’esforç i l’esperit emprenedor, potser Spinoza no podria ser presentat com a model a imitar, perquè el seu exemple no és precisament modèlic: treballa poc, el suficient per mantenir-se, i la resta del temps gaudeix del que vol, en el seu cas, ser filòsof i amant del saber. Des d’un punt de vista estrictament econòmic, avui diríem que Spinoza era un “gandul” que desaprofitava les “energies” que la societat hi havia invertit: la repercussió econòmica de l’activitat d’Spinoza fou efectivament molt minsa. És un exemple clar que il·lustra la manera com la societat, ahir i avui, demana a la filosofia un rendiment econòmic immediat a canvi de “mantenir” els filòsofs. Spinoza fins i tot rebutjà la possibilitat d’obtenir una ciutadella més robusta on arrecerar-se quan, l’any 1673, la Universitat de Heidelberg li oferí una càtedra que ell no acceptà perquè li hauria exigit manifestar públicament una fe religiosa que no compartia. Prefereix mantenir la seva l...