FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Bertrand Russell, a la edad de 16 años, en 1888, escribía estas reflexiones sobre Dios, la inmortalidad, la creación del mundo, etc. Extracto de su libro La evolución de mi pensamiento filosófico (1959), publicado por Alianza en 1982.

  NOTAS SOBRE LA NAVAJA DE OCKHAM Russell aplicará la inducción al análisis matemático, siguiendo los pasos de Ockham: “Inferir premisas de consecuencias es la esencia de la inducción; así, el método seguido en la investigación de los principios matemáticos es en realidad un método inductivo, y sustancialmente le mismo que se sigue para descubrir leyes generales en cualquier otra ciencia” (Russell, La evolución de mi pensamiento... , pág. 281). Ockham intenta recuperar al Aristóteles más puro, liberado de influencias agustinianas y árabes. Así que, sostiene Russell, no es tan moderno como parece, sino que es estrictamente aristotélico. Russell confiaba en que retrocediendo lo suficiente desde las consecuencias, alcanzaría algunas premisas indudables, siguiendo a Ockham: reducir el número de verdades para evitar el riesgo de error, aplicando la única regla segura en filosofía, que es la reductio ad absurdum , suponiendo que aquella idea que no puede refutarse puede darse por buena...

 

Es pot dir que la teoria de la correspondència és la més important i de major pes entre les diverses teories de la veritat. Es pot formular així: la veritat és una forma dfe correspondència o adequacío entre una proposició i el fet a que la proposició es refereix. És a dir: un enunciat és vertader si el seu contingut es correspon o és equivalent al fet que descriu. És una teoria molt antiga, es pot trobar en Plató i en Aristòtil. També va tenir un gran resó en el pensament medieval, sota el nom d’ adequatio . Aquesta teoria planteja dos nivells: Lògic: connexió entre pensament i llenguatge, entre subjecte i predicat, que és gairebé der sentit comú. Ontològic: connexió entre les coses i les propietats de les coses. El problema de fons és la possibilitat de relacionar la lògica i l’ontologia, que hi hagi una relació de correspondència o isomorfisme entre les paraules i els fets del món. Però, què són els fets? Els fets són equivalents a a realitat? L’abast ontològic dels judicis ...

Aquí es defineix la veritat com el resultat d’una inferència correcta a partir de proposicions correctes, o com la adequació entre conjunts de proposicions, d’acord amb les regles de la lògica: regles de formalització, de formació d’arguments, taules de veritat, fal·làcies, paradoxes, etc. Aquesta teoria només es refereix a la validesa formal de les proposicions: quines condicions ha de satisfer una proposició per adquirir el valor de veritat, en relació amb un conjunt de proposicions que sí són vertaderes (axiomes). Parlem, doncs, de matemàtica, de lògica formal, però no ens referim a coneixement directe sobre el món empíric. La veritat d’una proposició que es refereix al món empíric s’estableix mitjançant un altre criteri: la teoria de la correspondència. Característiques: Equival a coherència lògica , a resultats no contradictoris, etc. Una proposició és vertadera si es dedueix d'altres proposicions vertaderes. El problema de la deducció és que obtenim veritats formals, in...