Gaudí, Güell i les neurociències (2014)

JOSEP PRADAS

II Cicle de Conferències del Palau Güell. 


Gaudí i els seus impulsors


El segon cicle 'Gaudí i els seus impulsors' tindrà lloc del 6 al 27 d'octubre a l'espai de Cotxeres del Palau Güell i compta amb quatre sessions, Les dues primeres tracten sobre les relacions de les dues famílies: els López i els Güell, que van jugar un paper clau en el Modernisme i que van quedar unides a través del matrimoni entre Eusebi Güell i Isabel López. La tercera sessió se centra en la relació entre Gaudí i Güell, que va donar com a fruit la construcció del Palau Güell. Per últim, la darrera conferència tracta la figura d'Eusebi Güell des d'un punt de vista més desconegut: la seva aportació a les neurociències, els estudis de la ment. 






PROGRAMA

Dilluns 6 d’octubre, a les 19 h, espai de Cotxeres del Palau Güell
L’èpica dels Güell. Història d’una família
Anna Caballé, doctora i professora titular de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona i responsable de la Unitat d’Estudis Biogràfics. Actualment treballa en una biografia sobre Eusebi Güell i Bacigalupi, primer comte de Güell. 
Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918) va ser un personatge cabdal en el creixement econòmic, cultural i artístic de Barcelona i de Catalunya entre 1880 i 1910. Güell se’l sol conèixer per ser el descobridor i mecenes del talent d’Antoni Gaudí; això és gairebé tot el que en sabem. La seva història, però, està marcada per la imponent figura del seu pare, Joan Güell i Ferrer, un home que es va fer a si mateix en una època difícil.

Dilluns 13 d’octubre, a les 19 h, espai de Cotxeres del Palau Güell
Los Marqueses de Comillas: promotores del Modernismo
Enrique Campuzano, doctor en Història de l’Art per la Universidad Complutense de Madrid i autor de nombrosos llibres sobre el modernisme i els indians. 
Els López de Comillas, emparentats amb la burgesia empresària catalana, van ser els impulsors del Modernisme en les últimes dècades del segle XIX. Antoni López i López, comerciant indià, juntament amb el seu fill, Claudi López i Bru, empresari industrial i comercial, culte i col·leccionista d’art, es va envoltar dels millors artistes i va promocionar en els inicis de la seva carrera Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. Les seves nétes, Isabel i Maria Lluïsa Güell i López, van continuar la relació amb el món de les arts a través de la música i la pintura.

Dilluns 20 d’octubre, a les 19 h, espai de Cotxeres del Palau Güell
La relació Güell-Gaudí
Raquel Lacuesta, doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Autora de nombrosos llibres sobre el patrimoni de Catalunya i coautora del llibre El Palau Güell. Una obra mestra d’Antoni Gaudí (Diputació de Barcelona, 2013). Recentment ha estat escollida acadèmica de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. 
Eusebi Güell i Antoni Gaudí, més que una relació entre client i arquitecte, van compartir un camí, que va acabar esdevenint una relació amistosa de quaranta anys. Només si tenim en compte aquest fet es poden entendre els seus ideals i l’arquitectura que van ser capaços de forjar, allunyats de la monotonia i les tradicions i immersos en una creativitat que avui dia és admirada i valorada per tota la humanitat. En acabar es projectarà la pel·lícula La vida a palau, interpretada per Abel Folk i Ramon Madaula.  

Dilluns 27 d’octubre, a les 19 h, espai de Cotxeres del Palau Güell
Eusebi Güell: mecenes de les arts i les ciències
Iván Sánchez-Moreno , doctor en Psicologia, especialitzat en el camp de l’art i l’estètica, desenvolupa tasques com a docent universitari. Periodista. Membre del Grup d’Història de Nou Barris.
Alícia Fernández, historiadora de l’art. Coordinadora de l’equip d’investigació del Grup d’Història de Nou Barris.
Són pocs els qui coneixen la contribució d’Eusebi Güell a la història de les neurociència a Catalunya. No només va ser mecenes d’artistes dins la vessant més humanística de la Renaixença; la seva figura, a més, va ser tota una referència en el camp científic de finals del segle XIX. Per aquest motiu, es poden establir moltes connexions significatives envers aquest camp: més enllà de les seves relacions amb Gaudí i Verdaguer, cal destacar els vincles — tan rellevants com desconeguts— que va tenir amb Ramón y Cajal, Marià Cubí i Pi i Molist.

Entrada gratuïta.
El nombre de places és limitat. Confirmeu l'assistència al 934 725 775 o a palauguell@diba.cat
Podeu veure la notícia en el seu format original, aquí.

Comentarios

Publicar un comentario

Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

JOSEP PRADAS
Las ideas innatas son contenidos puros de la mente (sin la interferencia de los sentidos o la imaginación). Los contenidos puros son aquellos que no pueden ser fruto de los sentidos: alma, Dios, causa, sustancia, etc. Su origen no puede atribuirse a un principio externo al yo. Descartes otorga validez a tales conceptos puros desde el principio, ya que desconfía de los sentidos. Pero en el momento en que comienza a indagar en el interior de su mente y descubre tales contenidos, tampoco puede apoyarse en nada más que el cogito . La reflexión cartesiana no puede trascender el propio yo, de modo que esas ideas puras o innatas que Descartes encuentra en su mente de forma más o menos espontánea sólo pueden atribuirse a la propia razón, al pensamiento en sí mismo. Así, pues, las ideas innatas son contenidos de la razón, forman parte del bagaje racional humano. Con ese bagaje no nos representamos imágenes sino que se hacen inteligibles objetos no imaginables, a los que Descartes llamará i
ENTRADAS ANTERIORES

KANT Y LA MENTIRA

JOSEP PRADAS
¿Mentir? iJamás! Así pues, la mentira, definida simplemente como declaración intencionadamente falsa dirigida a otro hombre, no necesita el complemento de que tenga que perjudicar a otro, como lo exigen los juristas para su definición [...]. Pues siempre perjudica a otro, que, aunque no sea otro hombre, sí es la humanidad en general, en cuanto que hace inutilizable la fuente de su derecho. Pero esa mentira bondadosa puede también resultar por accidente ( casus ) punible según las leyes civiles; mas lo que escapa a la penalidad por mera casualidad puede también ser juzgado como injusto por las leyes exteriores. Así, por ejemplo, si mediante una mentira tú has impedido obrar a alguien que se proponía cometer un asesinato, eres jurídicamente responsable de todas las consecuencias que puedan seguirse de ello. Pero si te has atenido estrictamente a la verdad, la justicia pública no puede hacerte nada, sea cual fuere la imprevista consecuencia de ello. En cambio, es posible que,
ENTRADAS ANTERIORES

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

JOSEP PRADAS
El pensamiento platónico se desarrolla a lo largo de varias etapas, y sus obras pueden clasificarse según ese mismo esquema temático-cronológico. El orden cronológico se puede establecer a través de un análisis del estilo, del cual ha derivado una lista estilométrica, confeccionada bajo el criterio de que la fecha de un texto resulte menos incierta dentro del grupo de libros al que se asigna que entre los grupos diferentes. Este criterio permite a Popper, por ejemplo, colocar el Criton delante de la Apología , saltando las ordenaciones tradicionales, e incluso se dice que Laques  también estaría al principio de la lista (Popper, La sociedad abierta , cap. 3, nota 5). No obstante, aquí presentaremos la lista de las obras platónicas según la ordenación tradicional: 1. Diálogos socráticos   Entre 399 y 393 a. C., Platón escribe influenciado por la memoria de su maestro, Sócrates, muerto en 399. Son los llamados diálogos socráticos o menores, escritos fuera de Atenas y posible
ENTRADAS ANTERIORES

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL

JOSEP PRADAS
Kant distingeix entre les coses bones i allò veritablement bo, i troba que només la bona voluntat és indiscutiblement allò bo, sense restriccions ni o objeccions. Totes les bones qualitats humanes poden conduir al mal si no van acompanyades de bona voluntat. La bona voluntat és bona per si mateixa, és bona simplement pel fet de voler, al marge d'allò que es pugui aconseguir o no. Si amb bona voluntat no aconseguim el que volem, el que queda té valor per si mateix, el fet de voler fer el bé, quelcom que val per si amb independència d'aconseguir fer el bé perquè altres circumstàncies ho hagin impedit. El concepte de bona voluntat va lligat al concepte de deure: es tracta de voler actuar per deure, pel deure d'actuar bé. En aquest punt, Kant estableix dos tipus d'accions: Aquelles que podem considerar bones pels seus resultats. Aquelles que tenen valor moral per si soles, perquè conjuguen la bona voluntat amb el deure. Què és el deure? No és allò pel
ENTRADAS ANTERIORES

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

JOSEP PRADAS
LA DUDA METÓDICA Para Descartes, la tarea de la filosofía consiste, sobre todo, en descubrir la verdad. Y esa verdad consiste en algo, una proposición que sea indudable y absolutamente evidente. De este modo, hace de la duda su método, la duda metódica mediante la cual irá despejando dudas sobre el conocimiento, hasta hallar aquello sobre lo que no sea posible dudar.  El propósito es dudar de todo aquello que no sea absolutamente evidente. Se trata de barrer todo lo que no sea seguro, hacer limpieza y poder reconstruir un nuevo edificio sobre los escombros del anterior, sobre bases más firmes y sólidas, dado que ha puesto a prueba su resistencia a la duda. Así, el punto de partida consiste en sospechar de la verdad de todo cuanto se presente como información sobre el mundo, para deshacerse así de las creencias infundadas, pero para ir también más allá con la intención de no dejar nada en pié hasta alcanzar alguna idea clara y evidente por sí misma. Como él mismo cuenta, estudi
ENTRADAS ANTERIORES