FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Mètode hermenèutic La paraula hermenèutica fa referència a la tasca interpretativa dels textos, com ara els mitològics, filosòfics, jurídics, literaris, etc. Interpretar vol dir conèixer el context en què va ser escrit un text, i els problemes que afrontava. Quan la sociologia assumeix aquest mètode, el que vol és arribar a comprendre el sentit de les accions humanes, situar-se dins dels fets en comptes d'observar-los des de fora (com fan els mètodes empiricoanalítics).  Des d'aquest punt de vista, no hi ha fets, sinó interpretacions condicionades pel context, prejudicis que ens permeten donar sentit a la nostra realitat. No només pel context en què s'han produït aquestes accions, sinó també pel context en què seran interpretades, el context de l'investigador, cosa que permetrà un resultat més ric que si seguim un mètode purament observacional. Mètodes criticoracionals Desenvolupat per l'Escola de Frankfurt, a principis del segle XX (Horkheimer, Adorno, B...

Treball de camp o observació participant : qui ha d’ investigar viu amb el grup o comunitat que és objecte d’estudi i pot fins i tot prendre part en algunes de les seves activitats. El treball de camp té determinades exigències, l’investigador o investigadora no pot limitar-se a estar present en una comunitat, ha de justificar i explicar la seva presència i guanyar-se la cooperació i la confiança de la comunitat i mantenir-la durant un cert període de temps. Quan s’estudien cultures molt diferents de la pròpia, això pot generar incomoditats. En alguns casos hi pot haver fins i tot perill. El sexe de qui investiga pot ser determinant, alguns grups acceptaran millor homes que dones, per exemple, però determinats ambient sols estaran a l’ abast d’ una dona. També pot haver observació no participant. Les entrevistes (dirigides o no dirigides). Es tracta d'una conversa sobre el tema   objecte d'investigació entre entrevistador i entrevistat. Les preguntes poden ser obertes i ...

Pretenen poder tractar matemàticament els diversos fenòmens socials observats, trobar les seves causes i fer generalitzacions a partir de les relacions i correlacions observades en les diferents formes de tractar les dades, segons criteris estadístics (enquestes). La interpretació dels estudis de camp i altres mètodes qualitatius presenta normalment problemes de generalització. ¿Com podem estar segurs que el que succeeix en un determinat context es pot aplicar a altres situacions ? L’enquesta no té aquest problema, consisteix a recollir informació per mitjà de qüestionaris que s'envien per correu o es passen directament a un grup de persones seleccionat, o es poden fer per telèfon. Així com el treball de camp és més apropiat per a estudis en profunditat, les enquestes proporcionen una informació menys detallada, però que, amb un marge de confiança, s’aplica a un àrea extensa. Les enquestes s’utilitzen molt pels avantatges que ofereixen, el...

Sota aquest aspecte del pensament de Marx trobem al sociòleg que vol explicar les estructures bàsiques i profundes de la realitat social, com a base de les estructures superficials i més visibles, al llarg de la història humana. Es tracta de fer sortir a la llum aquelles estructures fonamentals amagades (les relacions de producció, l'explotació, l'alienació), emmascarades per les estructures superficials (la ideologia, la cultura, la família, els sistemes polítics, educatius, etc.). Per això Marx és considerat un filòsof de la sospita . Pensa que les idees dominants de cada època han estat sempre les idees de la classe dominant, que imposa la seva ideologia o interpretació del món sobre la resta de les classes inferiors (allò que ell anomena falsa consciència ). En el seu temps, els partidaris del capitalisme neguen l’existència del conflicte i veuen tota l’organització social com a “natural” i producte de les diferents aptituds individuals. Des del punt de vista de Marx, el...

FUENTE: Salvador Giner, Historia del pensamiento social . Barcelona, Ariel, 1975, págs. 455-457.

CUENTO DE JORGE BUCAY, EN DÉJAME QUE TE CUENTE

Tipos de sociología: la microsociología : estudia los grupos pequeños, elementales la macrosociología : estudia las colectividades grandes, incluso supranacionales las sociologías aplicadas : estudian un aspecto concreto de la vida social: la sociología del trabajo la sociología del ocio la sociología urbana la sociología rural la sociología política la sociología económica la sociología jurídica la sociología de la religión la sociología de la educación la sociología del arte la sociología de la ciencia la psicología social la sociología de la familia la sociología del comportamiento desviado la sociología de los mass media la ecología humana la sociología de los movimientos sociales, etc. Cualquier aspecto de la vida social puede ser objeto de una sociología.

EN EL AIRE, EN NÚMERO 2 DE CARTOGRAFÍAS. REVISTA DE PENSAMIENTO ENLACE