PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

diumenge, 9 de desembre de 2012

HEMEROTECA: una reseña de Vicent Raga (2004)

Hem plau poder pujar aquest text de Vicent Raga, que fou el meu professor de filosofia al COU, al curs 82/83, a València. És una crítica al cosmopolitisme, una advertència al risc que d'aquí, benevolentment, es passi al totalitarisme, en tant que des del cosmopolitisme es poden menystenir les diferències culturals. Certament, la defensa del cosmopolitisme només es pot fer raonablement des d'una postura pluralista; de fet, només des d'una defensa del pluralisme polític i cultural es poden fer propostes democràticament. Defensar un món unitari, un únic món definit des d'uns únics presupostos, encara que siguin racionals, és tan perillos, per totalitari, com defensar la unitat d'una nació o d'una tradició. El risc del totalitarisme és a volta de fulla, i per això cal prendre la vacuna del pluralisme.

I la vacuna del pluralisme no és Putnam. Diguem que la raó sense cultura és buida, sí, però compte amb la cita, que no és original de Putnam, sinó d'Edmund Burke. I em temo que aquest senyor no és el millor exemple de defensa del pluralisme polític. La defensa del nacionalisme, que Burke fa en el seu llibre sobre la Revolució francesa, no pot passar per la crítica a la voluntat democràtica d'un poble o els seus representants. El nou règim francès va canviar les divisions territorials del país, i va implementar els departaments perquè volia neutralitzar les forces del feudalisme. És cert que els criteris per fer els departaments no respectaren les divisions culturals i deixaren de banda les diferències entre bretons i alsacians, però a canvi varen donar drets civils a tots els ciutadans de França i varen obrir els camins de la pluralitat a qui només podia identificar-se amb un petit territori  i el seu entorn cultural, feudal.

El cosmopolitisme no és cap parany, com suggereix el títol del llibre aquí ressenyat. El cosmopolitisme és una actitud que pot ser raonable, i que evidentment pot tenir desenvolupaments extrems i totalitaris. L'extrem del culturalisme nacional és el feudalisme; l'extrem del cosmopolitisme és l'imperi. Per força ens hem de moure entre tots dos.


Auto Cad Tutorials