LA MÀQUINA DE VON NEUMANN
Els interessos de von Neumann varen ser amplíssims: física quàntica, lògica, cibernètica, teoria dels jocs, etc. Va ensenyar en universitats alemanyes fins que al 1930 va ser convidat a Princeton, on es va quedar fins a la seva mort. En 1932 va escriure Fonaments matemàtics de la mecànica quàntica (el que es coneix també com a àlgebra de Neumann). Durant la II Guerra Mundial va participar en el programa de desenvolupament atòmic, i després en el desenvolupament de la bomba d'hidrògen, amb Robert Oppenheimer.
Von Neumann i Oppenheimer |
En 1944 va publicar, amb Oskar Morgenstern, Teoria dels jocs i conducta econòmica, on van exposar el teorema del minimax. En 1945 va treballar en la teoria computacional, per, a partir de la màquina de Turing, desenvolupar el disseny lògic dels ordinadors (arquitectura de von Neumann), com ara la memòria RAM.
Però el que més ens interessa és el desenvolupament teòric d'una màquina capaç d'autoreplicar-se, la màquina de von Neumann (1940, Teoria de l'autòmata autoreplicant). No oblidem que és una proposta teòrica: es tracta d'una màquina capaç de generar un doble de si mateixa, una altra màquina que també construirà un doble de si mateixa; al cap d'alguns cicles, s'hauran generat nombroses màquines, en un creixement exponencial. Un exemple pràctic de la màquina de von Neumann són els virus informàtics (que actuen com els virus naturals, o el mateix ADN), així com els autòmates cel·lulars (que són un model matemàtic i computacional adequat per modelar sistemes naturals, com ara el famós Joc de la vida, desenvolupat per J. H. Conway, en 1970).
En 1972 va ser formulat el primer virus informàtic, obra de l'austríac Veth Risak, tot i que no va ser anomenat virus fins el 1984, en un article de Fred Cohen.
Sobre el "Joc de la vida" hi ha algun enllaç interessant: http://www.ibiblio.org/lifepatterns/ i http://www.math.com/students/wonders/life/life.html.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.