PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

divendres, 16 de febrer de 2018

LA SOCIOLOGIA COM A CIÈNCIA (SALVADOR GINER)


La sociologia és una ciència social, és a dir, que la seva perspectiva és científica. Aquesta qüestió és tractada en profunditat per Salvador Giner, en el seu llibre Sociología (Barcelona, Península, 1982, cap. 2, pàgs. 18-23; text):
  • La defineix com a branca del coneixement humà que busca la comprensió racional i objectiva d'una zona concreta de la realitat: la societat humana.
  • És una ciència en tant que satisfà els requisits de les ciències, tot i que el seu camp d'estudi no admet l'aplicació dels mètodes de les ciècies naturals. És una ciència humana, és a dir, ens aporta coneixement objectiu, observable, verificable, i racional sobre la societat.
  • Admet metodologies positives, properes a les ciències naturals, quantificadores, pero només parcialment. La societat humana, en tant que humana, no és plenament quantificable, com havien pretès els positivistes, també per a la psicologia.
  • Cada aspecte de la realitat social exigeix un enfocament específic, que ha de ser racional però no sempre pot ser quantitatiu, i si vol ser-ho, acaba aportant un coneixement parcial de la realitat social. L'alternativa és l'enfocament qualitatiu, però tampoc ha de ser exclusiu ni incompatible amb l'enfocament quantitatiu.
  • Com diu Durkheim, la realitat social és específica, sui generis, governada per lleis que no són anàlogues a les lleis naturals, de manera que cal considerar una bidimensionalitat en la sociologia, dos formes d'enfocar l'estudi de la realitat social, assumint un tractament quantitatiu quan sigui possible (estadística), mentre que en altres casos cal un tractament més interpretatiu, una anàlisi qualitativa de la realitat social.
  • La socioogia és una disciplina empírica: la seva font de coneixement és l'observació sobre la societat concreta, a partir de dades comprovables.
  • La sociologia és una disciplia teòrica: un conjunt de proposicions ordenades racionalment per explicar un aspecte concret de la realitat, per tal de proposar lleis que expliquin certes regularitats amb interès universalitzador i d'integració en un conjunt de coneixement més general.
  • La sociologia és una disciplina oberta, és a dir, no dogmàtica ni ideològica, està sotmesa als principis de revisió de les lleis que proposa, de dubte metodològic, de verificació a partir de noves experiències. Això vol dir que la sociologia no és acumulativa: els coneixements més refinats desplacen els anteriors, tot i que sempre hi ha marge per a l'acumulació dintre d'un procés lent de revisió-acumulació-revisió. En tot cas, aquest procés no és comparable al que experimenten les ciències naturals.
  • La sociologia és moralment neutra, però no admet actituds personals amorals. La sociologia no pot valorar moralment el que descriu, però això no exclou una preocupació ètica per la condició humana des del punt de vista de la moral de l'objectivitat.
  • La sociologia és un coneixement crític, és a dir, una crítica de la societat, i això és específic de la sociologia. El sociòleg és independent dels sistemes d'interès creats per les societats que estudia, tot i que sovint treballa sota el control dels organismes universitaris, sotmesos a aquells interessos (aquells que paguen els fons per finançar els estudis sociològics, per exemple). En tot cas, la justificació ideològica d'una societat és metodològicament inacceptable en la sociologia.



Auto Cad Tutorials