PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimarts, 13 de febrer de 2018

RESTES FÒSSILS HUMANES


Per seguir el rastre dels fòssils humans farem un esquema del que fins ara es coneix (buscarem imatges):
  • Avantpassat desconegut, lligam entre els simis (pithecus) i els homínids, fa més de 5 milions d'anys.
  • Australopithecus anamensis
  • Australopithecus afarensis: és la Lucy, fa entre 4 i 3 milions d'anys. Aquests éssers encara no són del tot humans, però ja caminen drets.
  • Punt negre, lligam desconegut. No obstant, fixeu-vos que el crani del Australopithecus africanus és molt semblant a l'humà, ja ha perdut la cresta sagital tan característica dels australopithecus.
  • Homo habilis: fa uns dos milions d'anys va aparèixer aquest primer exemplar del gènere homo, capaç de fabricar les primeres eines.
  • Un altre punt negre, entre 2 i 1 milió d'anys.
  • Homo ergaster, el primer gran antecessor dels humans, que apareix a l'Àfrica i des d'on s'expandeix fins a Europa i Àsia. Les branques evolutives d'aquest homo són la font de la resta de variants del gènere.
    • Branca asiàtica: homo erectus
    • Branca auropea: homo antecesor (Atapuerca), homo heidelbergensis i homo sapiens neanderthalensis
    • Branca africana: homo sapiens sapiens, que s'expandirá arreu el món. Quan arribi a Europa i Àsia, es trobarà amb els descendents de les altres branques, que acabarà desplaçant i abocant a l'extinció malgrat algun període de coexistència i fins i tot hibridació.
    • Novetats: sapiens, neanderthal, denisova i un quart homínid en el genoma dels pigmeus.

Val a dir que les diferents variacions de l'evolució a partir de l'homo ergaster no s'han establert definitivament, perquè hi ha molts punts negres en el coneixement d'aquesta etapa final, per manca de lligams fòssils intermedis. El que es ben clar és que l'homo sapiens sapiens va desenvolupar-se a l'Àfrica, i que també va desplaçar-se més enllà, fins arribar a Europa, Àsia i després Amèrica, i que allà on anava es va trobar segurament amb altres poblacions que havien evolucionat en paral·lel a partir de les migracions de l'homo ergaster. L'expansió de l'homo sapiens sapiens a escala mundial va determinar l'establiment de varietats dintre de la mateixa espècia, que poden classificar-se sota el concepte de raça, concepte però força controvertit per l'ús que se n'ha fet. Més endavant aprofundirem en aquesta qüestió.
Hi ha indicis de cohabitació entre neanderthals i sapiens a Europa, entre fa 40 i 28 mil anys, data que marca l'extinció d'aquest cosí germà nostre. Fins i tot es parla de la possibilitat d'hibridació entre les dues espècies, tot i que és objecte de debat entre els especialistes. El que és del tot cert és que els sapiens estàvem millor adaptats als canvis climàtics i ambientals derivats de la fi de la glaciació, cosa que segurament va suposar la fi dels neanderthals, incapaços de competir amb els humans en la lluita per territori i menjar.

Auto Cad Tutorials