Cal·licles s'adreça a Sòcrates: La veritat és així, i ho reconeixeràs si t’adreces a coses de més importància, deixant ja la filosofia. Perquè la filosofia, Sòcrates, és una cosa agradable si algú s’hi dedica moderadament en la joventut; ara, que si et pren més temps del que cal, és la ruïna dels homes. [...] Aquests són, pel que fa a les lleis, homes de suma ignorància, no saben res de les paraules que cal emprar quan es parla en els contractes amb els homes en privat i en públic, no saben res dels plaers ni de les passions humanes, en resum, no saben res de res pel que fa als costums dels homes. I quan arriben a un afer privat o polític fan de debò el ridícul. [...] Jo crec que la rectitud aconsella de participar de les dues coses: és bonic d’informar-se en filosofia, i no és vergonyós de filosofar mentre s’és jove, però que un home sigui gran i encara filosofi, això és cosa ridiculíssima, Sòcrates; jo, davant dels qui filosofen, sento allò mateix que davant dels qui pronunci...
