LES FIGURES FREUDIANES CLÀSSIQUES

El jo, l’ego i el superjò

Són conceptes desenvolupats a partir de 1920 com a revisió del paper de l’inconscient en la estructura psíquica humana. Freud ha vist que la relació entre les tres parts es complica: l’inconscient és quelcom més que allò reprimit, perquè el fet mateix de la repressió és també inconscient, mentre que es desenvolupa en el mateix conscient.
A més, introdueix la idea de l’angoixa, és a dir, la por de l’individu conscient davant l’amenaça de la censura. El jo conscient s’angoixa no tant pels desitjos reprimits com per l’amenaça des de l’àmbit social i moral on viu, que l’indueix a la repressió d’allò quees considera censurable.
La qüestió és que Freud detecta que en el conscient poden haver elements inconscients, cosa que exigeix una nova formulació de la teoria inicial. Freud proposa tres figures:
  • Jo, que es composa de:
    • Elements conscients (percepció externa i interna, processos intel·lectuals, records).
    • Elements preconscients (records no reprimits, però no presents, aprenentatges infantils, etc.).
    • Elements inconscients (mecanismes de defensa del jo).
  • L’ego (ello en castellà). Són pulsions o impulsos innats, elements més primitius de l’estructura psíquica, propers a l’animalitat. És una instància dinàmica, que pugna per sortir, aflorar, però que el jo, a partir de l’educació rebuda (superjò), tracta de reprimir. Aquí també s’acumulen els continguts que el jo va reprimint. Es regeix pel principi del plaer.
    • Pulsions agressives (thanatos).
    • Pulsions biològiques (tenir gana, etc.).
    • Pulsions sexuals, libido (eros).
  • El superjò és el guardià del jo, fonamentat en una mena de moral arcaica, bàsica i primària que opera sobre l’infant des de les instàncies adultes. De forma inicial, l’infant es troba sotmès a l’ego, és a dir, mancat de moral, mancat d’instruments de repressió, regit purament pel principi del plaer. El desenvolupament del cos i la ment de l’infant, a través de les etapes successives del desenvolupament psicosexual, el porta a adoptar determinades conductes que des del món adult es contemplen com a reprimibles, i aleshores intervé el factor educatiu i moralitzant de la família. El superjò és e resultat de la interiorització de les prohibicions familiars (explícites i tàcites), que acaben fent-se inconscients i convertides en una instància que vigila i amenaça les futures accions del jo conscient, temptat constantment per la tensió de l’ego (sexual, bàsicament).


Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT Y LA MENTIRA

EL DUALISMO CARTESIANO (actualización)

LOS GRIEGOS Y LA LIBERTAD INDIVIDUAL