XENÒFANES I LA FORMULACIÓ DE LA IDEA DE DÉU

Xenòfanes es va plantejar la qüestió del concepte de Déu fent abstracció de totes les formes particulars que hi va trobar en les diferents cultures que va arribar a conèixer (text de Popper relacionat amb la qüestió de l'antropomorfisme teològic).
Aleshores va deduir un concepte abstracte (segons citen aquests testimonis):
  • Existeix un sol déu, el més gran entre els déus i els homes, que no s'assembla als mortals ni en cos ni en pensament (Clement d'Alexandria, Strommateis).
  • Sempre roman en el mateix lloc, sense moure's per a res, ni li cal canviar d'un lloc a un altre sinó que, sense esforç, mou totes les coses només amb el pensament de la seva ment (Simplici, Física).

La idea de Déu, com a concepte, és una idea pensable, no és auto-contradictòria, no conté contradiccions internes. Simplement respon a “la suma de totes les perfeccions possibles i pensables”.
El conflicte rau en que poder ser pensat no implica existir, però els defensors de l'existència de Déu han tirat d'aquest fil fins on els ha estat possible.



Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT Y LA MENTIRA

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS