FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Científic anglès, introdueix un nou enfocament adreçat a resoldre els problemes derivats dels canvis en la societat industrial: escolarització generalitzada, exercits molt grans, empreses que han d'escollir treballadors, etc. Aquesta demanda va provocar un gir en la psicologia americana, que es va centrar aleshores en les diferències individuals, en la mesura de les capacitats humanes, etc. Els estudis de Galton van ajudar a fer aquest canvi d'orientació. En aquest punt trobem la figura de Francis Galton, un científic polifacètic, interessat en diferents temes com ara la meteologia (va descriure els anticiclons, va fer servir les isobares en els mapes del temps), la identificació a través de les empremtes dactilars, la pèrdua de capacitat auditiva amb l'edat, etc. Galton va estudiar la manera de mesurar les capacitats humanes (psicometria), introduïnt el concepte estadístic de correlació , és a dir, una forma de determinar matemàticament la relació entre due...

Enlace a un artículo sobre el diario de Descartes, de  Amir D. Aczel  (pdf con enlaces).

La sociologia és una ciència social, és a dir, que la seva perspectiva és científica. Aquesta qüestió és tractada en profunditat per Salvador Giner, en el seu llibre Sociología (Barcelona, Península, 1982, cap. 2, pàgs. 18-23; text ): La defineix com a branca del coneixement humà que busca la comprensió racional i objectiva d'una zona concreta de la realitat: la societat humana. És una ciència en tant que satisfà els requisits de les ciències, tot i que el seu camp d'estudi no admet l'aplicació dels mètodes de les ciècies naturals. És una ciència humana, és a dir, ens aporta coneixement objectiu, observable, verificable, i racional sobre la societat. Admet metodologies positives, properes a les ciències naturals, quantificadores, pero només parcialment. La societat humana, en tant que humana, no és plenament quantificable, com havien pretès els positivistes, també per a la psicologia. Cada aspecte de la realitat social exigeix un enfocament especí...

Per seguir el rastre dels fòssils humans farem un esquema del que fins ara es coneix (buscarem imatges): Avantpassat desconegut, lligam entre els simis ( pithecus ) i els homínids, fa més de 5 milions d'anys.  Un candidat podria ser l’ Orrorin tugenensis . Ardipithecus ramidus , descobert als anys 90 al jaciment d’Aramis, a la vall del riu Awash (Etiòpia). Se li atorga una antiguitat de 4,4 milions d’anys, i alguns el consideren l’homínid més antinc fins ara trobat, i ancestre dels Australopithecus . Tanmateix, hi ha dubtes sobre la seva taxonomia correcta. Va ser descobert per un equip liderat per Tim White (U. C. Berkeley), paleontòleg que ja havia participat en el descobriment de la Lucy, al 1974. De les restes trobades es pot pensar que s’alimentava de fruites i vegetals, que encara vivia als arbres, en un ambient humid (que després va patir una radical sequera i desaparició de la selva tropical). Més endavant, al 2005, es van trobar restes d’uns nou individus d’aquesta...

Tots els éssers vius tenen un origen comú (hipòtesi de l'origen fisico-químic de la vida) en els primers organismes unicel·lulars que poblaren els mars primitius. La teoria de l'evolució explica de forma raonada i basada en proves empíriques com des d'un origen comú s'ha arribat a l'actual diversitat biològica. Els factors que dinamitzen l'evolució són: Mutacions atzaroses sotmeses a la pressió medioambiental. La selecció natural, que afavoreix la pervivència de les mutacions que, atzarosament, comporten un avantatge per als individus que les tenen i els permeten adaptar-se millor a canvis medioambientals. En aquest sentit, el procés d'hominització podria definir-se d'aquesta manera: Conjunt de transformacions morfològiques, anatòmiques, fisiològiques, psicològiques i socials esdevingudes al llarg de l'evolució des dels primers homínids fins als éssers humans actuals. És un procés és de lla...

La sociologia opera segons determinades vies, camins ( methodos ), totes elles orientades a sistematitzar la manera d'entrar en contacte amb la realitat que estudia, sempre d'acord amb els criteris de la ciència social, abans descrits. Per a això compta amb diversos mètodes: 1. Mètodes empiricoanalítics Mètodes quantitatius: pretenen poder tractar matemàticament els diversos fenòmens socials observats, trobar les seves causes i fer generalitzacions a partir de les relacions i correlacions observades en les diferents formes de tractar les dades, segons criteris estadístics (enquestes). Mètodes qualitatius: pretenen tratar els fenòmens socialsen l'estudi de casos concrets, sense anar més enllà, és a dir, sense buscar una generalització. Fan servir les entrevistes (dirigides o no dirigides) i les històries de vida (una mena d'entrevistes no dirigides). L'inconvenient d'aquestes formes és la possibilitat de distorsió de la informació per ...

La relació entre la sociologia i altres ciències socials és pot qualificar de col·laboració interdisciplinar, atès que necessita de les altres disciplines, que a la vegada necessiten de la sociologia per complementar la seva particular visió de assumptes humans. Economia: estudia el comportament huma en sentit individua i també col·lectiu, en relació a la producció de bens i l'ús dels recursos. La sociologia s'interessa pels efectes socials d'aquestes activitats, és a dir, els efectes de les forces productives sobre els diferents grups socials (classes socials, associacions de treballadors, grups de pressió, família, etc.). Demografia: ciència que estudia la població i les seves dinàmiques des d'un punt de vista quantitatiu), que són a la vegada d'interès per als sociòlegs (des d'un punt de vista qualitatiu). Lingüística: ciència del llenguatge que interessa a la sociologia en tant que el llenguatge té una dimensió social que resulta ...

A Descartes ya se le hizo saber que su argumento coincidía con algunas formulaciones de Aristóteles, en textos como De sensu (VII 488 a 25) y Física (VIII 3, 254 a 22) (según refiere Ferrater Mora), donde “Aristóteles mantiene que la autopercepción es acompañada del conocimiento de la propia existencia”. No obstante, los historiadores no creen demasiado en el peso de estas ideas sobre la formulación del cogito cartesiano. El antecedente agustiniano sí que es más tenido en cuenta como antecedente para Descartes. Mersenne advirtió el parecido en la expresión agustiniana, de sobras conocida como “Si fallor sum”, “Si yerro, existo”. Agustín considera que “si me engaño, existo. El que no existe no puede engañarse, luego yo existo si me engaño” ( Ciudad de Dios XI cap. 26). Para ello, Agustín apela a lo que él llama el sentido interior , la posibilidad de mirar hacia adentro y hacer introspección, observar nuestra subjetividad, alcanzar un cierto grado de autoconsciencia. A p...

Montaigne se escondió en su ciudadela huyendo del mundo cotidiano, donde no encajaba. Como él, otros personajes de su misma época siguieron trayectorias semejantes, aunque movidos por razones diferentes: uno necesitaba encontrarse a sí mismo, otros necesitaban trabajar en condiciones de paz y concentración, además de proteger su libertad... No hay duda de que quienes prefirieron rehuir del mundo se vieron empujados por sus propios demonios personales y su carácter. Hay, sin embargo, algo común a todos ellos: vivieron una época de conmoción, fueron víctimas de la lucha religiosa, conocieron de cerca la persecución de la Inquisición contra los disidentes, sufrieron el exilio… En aquellos momentos resultaba poco menos que perentorio ese deseo de preservar el espíritu al margen de presiones y de sentirse seguro en algún rincón alejado de la conmoción pública. Difícilmente encontraremos esta actitud tan radical dos siglos después, cuando el mundo parece invitar a las manifestaciones públi...