FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

No hi ha en Freud una formulació precisa sobre el concepte d’estadi i sobre cadascun en concret, i de fet aquesta part del pensament freudià ocupa un lloc força restringit en el conjunt de la seva obra. Cada estadi es caracteritza per un determinat nivell de maduració pulsional i una zona d’interès erògena, així com per un sistema de relacions interpersonals i afectives. Estadi oral (primer any). L’infant està centrat en la boca, que li serveix d’instrument exploratori i font de plaer (mamari en primera instància). Forta identificació amb la mare, que li dóna seguretat. El pit és l’objecte de desig sexual. L’infant és tot ego (ello). Alteracions o fixacions: fruit de la sobre-gratificació o de la deficient atenció, poden donar-se conductes en la vida adulta derivades d’aquesta etapa, com ara addiccions vinculades a la boca (fumar, alcoholisme) o en les formes més greus canvis de temperament o psicosi maníac-depressiva. Estadi ...

El jo, l’ego i el superjò Són conceptes desenvolupats a partir de 1920 com a revisió del paper de l’inconscient en la estructura psíquica humana. Freud ha vist que la relació entre les tres parts es complica: l’inconscient és quelcom més que allò reprimit, perquè el fet mateix de la repressió és també inconscient, mentre que es desenvolupa en el mateix conscient. A més, introdueix la idea de l’ angoixa , és a dir, la por de l’individu conscient davant l’amenaça de la censura. El jo conscient s’angoixa no tant pels desitjos reprimits com per l’amenaça des de l’àmbit social i moral on viu, que l’indueix a la repressió d’allò quees considera censurable. La qüestió és que Freud detecta que en el conscient poden haver elements inconscients, cosa que exigeix una nova formulació de la teoria inicial. Freud proposa tres figures: Jo, que es composa de: Elements conscients (percepció externa i interna, processos intel·lectuals, records). Elements preconscien...

A partir de 1895, en l’obra Estudis sobre la histèria , trobem una primera formulació de la teoria psicoanalítica, segons la qual l’estructura de la personalitat humana consta de tres elements: Conscient: aquella part de la ment en què es desenvolupa la nostra vigília (percepcions, records, processos intel·lectuals, etc.). Pre-conscient: part de a ment composta de records i aprenentatges que no són conscients, però que poden arribar a ser-ho amb facilitat. S’articula segons el principi de realitat ). Inconscient: part no conscient de la ment. No pot ser conscient perquè ha estat amagada, reprimida . Són records i pulsions (desitjos, libido) que han estat amagats perquè molesten al conscient, però que pugnen per sortir i ser satisfets (perquè representen la necessitat humana del plaer, el principi del plaer ). Aquesta necessitat de satisfer-los dóna a l’inconscient un caràcter dinàmic: cal controlar-lo contínuament. El ...

Wilhelm Reich (austríaco, 1897-1957) Frente al triunfo del fascismo y el nazismo en la Europa de los años 30, asocia la  crítica marxista (elogio de la revolución social y política) y el psicoanálisis (invitación a  tener en cuenta la existencia de un inconsciente individual) para liberar a los hombres, las  mujeres y los jóvenes de la alienación económica y sexual. Cuatro descubrimientos freudianos Freud descubrió, por un método particular, al que dio el nombre de  psicoanálisis, el proceso que domina la vida del alma. Sus más importantes  descubrimientos, que anularon y conmocionaron una gran cantidad de  antiguos conceptos —lo cual le atrajo al principio el odio de la gente—, son  los siguientes:  La conciencia (psicológica) no es más que una pequeña parte  del campo psíquico; es tributaria de los procesos psíquicos inconscientes  que, por esta razón, escapan al control de la ciencia: todo acontecimiento  ...

¿Qué buscabais en la cama de vuestros padres  a los seis o siete años? Quizá vosotros no os acordéis porque esas cosas se reprimen lo antes  posible, pero buscabais esto: vosotros, los chicos, acostaros con vuestra  madre, hacer de ella vuestra esposa y vuestra mujer y, por consiguiente,  suprimir real o simbólicamente a vuestro padre, un rival en dicha cama; en  cuanto a vosotras, las chicas, deseabais lo mismo con vuestro padre: teníais  ganas de hacer de él vuestro marido, vuestro esposo, así que considerabais  a vuestra madre como una inoportuna cuya desaparición, real o simbólica,  deseaba vuestro inconsciente. Que no cunda el pánico, todos estamos en el  mismo barco y todos hemos conocido ese momento en nuestro existencia. Todos nosotros hemos estado en la piel de ese niño y hemos  atravesado esa etapa, más o menos felizmente, que se denomina el  complejo de Edipo. Algunos han conseguido salir bien del apuro y vive...

VISTA DE LA TORRE DE MONTAIGNE,  POR MI ALUMNA RUTH, DE 1º DE ESO