FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

TEXTO: Platón, República  X, 596a-597e

Totes les formes de coneixement es troben lligades directa o indirectament, però la filosofia és la forma més allunyada de la tècnica, perquè no pretén obtenir cap tipus de benefici pràctic derivat del coneixement que aconsegueix. A tot això hauríem d'afegir algunes defini cions: Tècnica: aplicació dels coneixement científics per desenvolupar tasques concretes que tenen una utilitat immediata per als éssers humans. Ciència: recerca de coneixement sobre el món natural, humà, social, etc., a partir de l'experiència i seguint un mètode acurat d'investigació. Els seus descobriments poder iniciar un procés tecnològic, i a la vegada inspirar noves vies de reflexió filosòfica. Filosofia: forma de coneixement teòric, de caràcter abstracte o conceptual, per un procediment de reflexió i anàlisi racionals. És també l'examen crític de les bases de les creences fonamentals, i l'anàlisi dels conceptes bàsics que serveixen per expressar aquestes creences. Pot tenir una ...

PER A QUÈ FEM FILOSOFIA l      Utilitat teòrica o filosofia especulativa: el filòsof es planteja problemes sobre el món i cerca respostes que sap que no són definitives, per aconseguir una mena de saber que és valuós per sí mateix, en tant que s'ha obtingut per procediments reflexius i racionals. El filòsof valora aquest saber perquè l'acosta a una certa veritat amb sentit crític, li assegura una certa prevenció davant creences no justificades i l'ajuda a sortir a sortir de la confusió derivada de les opinions acceptades sense una revisió racional. Tot això constitueix un model de racionalitat teòrica. l     Utilitat pràctica o filosofia pràctica: la filosofia no pot oblidar la recerca de la veritat, així com la recerca del bé, tant en sentit ètic com polític, tenint com a objecte l'ésser humà i les seves relacions amb els altres i amb el món. La seva orientació es vers la millora de la vida dels humans, i gairebé totes les construccions filosòfiqu...

EL LABORATORIO DE WUNDT

Quant a Hume, cal dir que representa un pas crític respecte de les possibilitats del coneixement humà, a la vegada que revisa les concepcions lockianes sobre la percepció: Impressions: dades de l'experiència, les sensacions directes, que ens deixen empremta . Idees: imatges febles de les impressions, compostes d'impressions rebudes prèviament. El cervell construeix idees amb impressions, de manera que podem tenir idees que no s'han percebut, sinó que s'han fet associants diferents impressions (muntanya daurada, cavall blau). Són les idees factícies de Descartes. Per fer les idees, Hume formula les lleis de l'associació i la memòria (Aristòtil també ho havia fet): Semblança: la ment associa coses semblants. Contigüitat enl'espai i el temps: la ment associa sensasions que s'experimenten juntes. Causa-efecte: si un event passa seguit d'un altre, la ment acaba considerant una relació causa-efecte entre ells. La...

John Locke recupera la idea de tabula rasa d'Aristòtil, considerant que també hi ha elements innats (no idees innates). Contra les idees innates de Descartes diu que: Tot coneixement prové de l'experiència i de les nostres capacitats mentals bàsiques. Si trobem idees semblants en totes les cultures és perquè comparteixen experiències semblants. Si els infants molt petits tenen idees és perquè ja han tingut experiències. Com funciona ment, segons Locke? Parla de dos procesos: Sensació: informació directa dels sentits (equival a la ment passiva d'Aristòtil). Recepció de la informació sensorial ( sense data ), sota la forma d' idees simples . Reflexió: procés en la ment que trasforma la informació sensorial en coneixement, derivant en la construcció d' idees complexes . En una idea complexa trobarem els components simples que la formen (atomisme psicològic, del qual podria derivar l'atomisme lògic dels ...