PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dissabte, 28 d’octubre de 2017

LA FILOSOFIA I ALTRES FORMES DE CONEIXEMENT

Totes les formes de coneixement es troben lligades directa o indirectament, però la filosofia és la forma més allunyada de la tècnica, perquè no pretén obtenir cap tipus de benefici pràctic derivat del coneixement que aconsegueix.
A tot això hauríem d'afegir algunes definicions:
l      Tècnica: aplicació dels coneixement científics per desenvolupar tasques concretes que tenen una utilitat immediata per als éssers humans.
l      Ciència: recerca de coneixement sobre el món natural, humà, social, etc., a partir de l'experiència i seguint un mètode acurat d'investigació. Els seus descobriments poder iniciar un procés tecnològic, i a la vegada inspirar noves vies de reflexió filosòfica.
l      Filosofia: recerca de coneixement en sentit general, de caràcter abstracte, per un procediment de reflexió i anàlisi racionals. Pot tenir una orientació pràctica: ètica i política, i alguns filòsofs pensen que pot tenir aplicacions a l'empresa, la medicina, l'auto-ajuda, etc. Altres comparen l'activitat filosòfica amb la recerca d'un gat negre dintre d'una habitació a les fosques.
l      Religió: dir que és una forma de coneixement va més enllà de la veritat, de fet, la religió és la pretensió de tenir un coneixement sobre un ésser que no es deixa atrapar, tot i que de vegades segueix procediments racionals per intentar trobar-lo. Alguns comparen la religió amb la recerca d'un gat negre dintre d'una habitació a les fosques, dir que l'has trobat i intentar convèncer els altres que hi és encara que no el vegin.
Hi ha altres enfocaments que el filòsof no segueix, tot i que es veu obligat a afrontar, perquè tots trepitgen uns marges que arriben a ser comuns:

l      Coneixement comú o ordinari: "Així com el poeta és necessari perquè ens salva de l'ús i la degradació del llenguatge, el filòsof és necessari perquè qüestioni el que tothom ja sap i tanmateix no és veritat" (Xavier Rubert de Ventós). La filosofia és diferent del coneixement ordinari, que s'alimenta de les dades dels sentits, de l'experiència subjectiva i de les opinions col·lectives. Aquest saber serveix per moure's per la vida, en un entorn on tothom sembla estar d'acord amb tot, però està mancat de sentit crític i no té fonaments racionals, no és un coneixement ben fonamentat. Dos textos de Savater i Russell ens ajudaran a entendre tot això: http://phylosophyforlife.blogspot.com.es/2014/09/sentit-de-la-filosofia.html.
l      Coneixement científic. Compta amb elements comuns amb la filosofia, com el sentit crític per torbar problemes i el procediment racional per cerca respostes ben fonamentades, però en aquest cas el procediment científic és el mètode experimental en la recerca i la matematització dels resultats, per tal de garantir la verificabilitat de tot el procés, la qual cosa no concorda amb els procediments filosòfics ni els resultats, que no són verificables i romanen en un entorn de constant discussió i desacord. Text de Hartnack sobre la relació, sempre complexa, entre filosofia i ciència: http://phylosophyforlife.blogspot.com.es/2016/02/filosofia-y-ciencia-una-relacion.html.
ü      Tot i que caldria dedicar més temps a la qüestio del mètode científic,  aquí podem esmentar el text sobre la investigació de les morts post-part...
ü      Episodi de House, 1a temporada, peúltim episodi: “Tres historias”, molt interessant per a la qüestió del mètode científic.
l      Mitologia i pensament religiós, espiritualisme. Savater diu que l'ètica recerca idees per a una millor vida, mentre que la religió diu que hi ha quelcom millor que la vida. La religió i les seves derivacions (inclosa la moda de l'auto-ajuda) manquen de sentit crític, fonamenten els seus resultats en la fe, encara que facin servir argumentacions racionals per desenvolupar doctrines religioses.
l      Creació artística. L'art és una mena d'interpretació i representació del món i dels seus enigmes, conflictes, etc. És una recerca semblant a la filosòfica, tot i que amb un llenguatge diferent, més subjectiu encara, no necessàriament racional, sovint massa abstracte i no figuratiu. De totes, la literatura és la forma artística més propera a la filosòfica, i sovint es conjuguen al llarg de la història: Plató, Nietzsche, Sartre, Kundera, són autors que realitzen magistralment aquesta simbiosi.





Auto Cad Tutorials